IES Malilla

On estàn els remordiments? Tenia por, de vegades no sabia per què feia això, però eixe pensament rondava el meu cap uns segons. D ́alguna manera hauria d ́ajudar els guerrillers amenaçats per gent com el capità Mata. Sempre que emprenia el meu camí per a portar-los provisions, tenia por. Aquest matí, en veure al capità Mata amb Alejandro, vaig saber que res bo anava a passar. Portava sacs plens de provisions, i era d'esperar, que no creguessen que anava al racó de Nando. Em van acusar de la denúncia del masover del Boi. Ho vaig negar moltes vegades, però la resposta que volien escoltar no era la que els estava donant. Mentira o no, la meva mort estava assegurada. No podia evitar que em pegaren. A la força vaig confessar el que ells volien sentir, i així, tenir una excusa per tal de no sentir remordiments a matar-me. Desgràciadament, sabia que no anava a vindre ningú a salvar-me heroicament. Amb la corda que van treure de les meves bosses, em van lligar i em van tirar al riu, sense remordiments. Elena del Carmen Catalán Ventura 1r Batxillerat . IES MALILLA