IES SANT VICENT FERRER (VALÈNCIA)

Consciència d'inferioritat 

IES SANT VICENT FERRER (VALÈNCIA). Sabrina Bertomeu. 

Quan vaig despertar, el meu malson encara era ací. Com podia ser així, si jo estava segura que ja no dormia, ben segura. Allò que ignorava era, per desgràcia, que aquell malson que havia interromput tota la meua nit, no cessava en despertar; tot el contrari, el malson em perseguiria tota la meua vida. Aleshores, d’alguna manera, allò era realment un malson? Què era? Jo només sabia de segur que no era cap mena de monstre, o fantasma, o vampir, anava més enllà.

Vaig aconseguir alçar-me del llit al voltant de les nou, després d’haver-hi estat pensant i pensant en El Malson. L’única conclusió a què havia arribat era que El Malson anava a continuar ací sempre. En entrar a la cuina vaig trobar Goriet prenent el seu desdejuni de sempre, llet amb cereals, els pocs que hi quedaven. També vaig trobar ma mare, escurant i fent-se càrrec d’absolutament totes les tasques de la casa, com cada dia. El meu germà menut no mouria un dit. Serà a mi a qui demanarà ajuda la mare. Jo, Teresa, em promet a mi mateixa destruir El Malson, que he patit tota la nit, o millor dit, La Realitat que patim moltes dones cada dia, i que pareix que no desapareixerà mai. Estem al segle XX, com pot ser que les dones seguim així?

La Sega 

IES SANT VICENT FERRER (VALÈNCIA). Alícia G. Ruiz 

Era una freda nit d´hivern. El cel estava negre i no n'hi havien quasi estreles. Semblava molt profund i massa allunyat. Com havia passat molts dies sense eixir de la meua casa, vaig decidir pegar una volta amb un xic que vaig conèixer ja fa un temps. Em va voler acompanyar perquè sabia que últimament no em trobava prou bé. No podia parar de pensar en el meu pare i tot el que ens va passar després quan ell ja no estava amb nosaltres. A casa nostra mai eixia el tema de quan els civils es van portar al nostre pare, però encara que no parlàvem d'ell, estava segura de que tots el trobàvem a faltar. Des d'eixe dia no el vam tornar a veure mai més, i també des d'eixe dia una part de mi va morir. Vaig deixar de ser com era abans. Tots els dies i totes les nits pensava en ell, i en aquells bastards. Es van convertir en els meus enemics, sol sentia odi…

La Sega 

IES SANT VICENT FERRER (VALÈNCIA). Silviu Voicu 

Em trobava nerviós, els meus amics i la meua família feien costat a Núria, la meua esposa i li estaven donant les condolències per la meua mort. Vaig aparéixer mort en el riu i mai no es va saber com havia arribat fins aquell lloc ni qui m’havia llevat la vida. Tan sol, Núria i jo sabíem que aquesta situació de tractar d' escapar de les amenaces de les forçes franquistes era insoportable i perjudicial per al futur de la nova criatura que es gestava dins d’ella, i, per això, vam decidir anar-nos a un poble allunyat per a començar una vida nova amb tranquil·litat. Anys després de la meua suposta mort, ja teníem una nova identificació i érem feliços. Núria s’encarregava de donar classes en la escola del poble, on estava matriculat el nostre fill i jo cuidava la casa, i, de vegades, feia uns mobles per a la gent del poble. Fins i tot, estàvem bé però havia dins de mi, una sensació buida que em feia sentir miserable per abandonar a la meua família, sense dir res i menys encara, dir que era una estratègia per a escapar. Hui en dia, encara que han passat els anys, continue pensant que són d’ells, se'n recorden de mi? Siga o no siga així, tinc fe perquè un dia torne a vore a la dona que m’ha donat la vida.

L’amor perillós de Don Arcadi 

IES SANT VICENT FERRER (VALÈNCIA). Mila Iturrioz 

Em trobava malenconiós i buit, ja no era un mestre jove, la meua barba era canosa.

Tots els seus almnes em miraven, però callaven, mai havia estat tan desanimat. Ningú, absolutament ningú, entenia el meu inert estat d'ànim, tampoc tenia ningú amb qui parlar, estava sol. Per això, cada dia, demanava ajuda i auxili al meu interior, dins del tot. Estava enamorat de Bela i me n'havia adonat tard.

Bela era una pobra mare soltera i vídua per culpa dels guàrdies civils, es trobava a la presó i mai ens tornaríem a veure.

Una nit, perdut en el desig infinit de les meves fantasies, vaig somiar amb els déus grecs, entre ells, vaig trobar Cupidell, que, en veure tan gran sol.litud em va concedir el desig de conèixer una veritat que em tornaria l'esperança. Quan Cupidell va anar a confessar aquell secret un vent eixordador va acabar per glaçar-me fins a l'ànima.

Després d'aquest somni la meua ànima es va il·luminar, em va venir una imatge al cap, Bela no estava a presó, s'havia escapat i es trobava en les mateixes muntanyes delmeu exili.

No sabia si sortir en la seva recerca, era molt arriscat i perillós, si els civils em trobaven suposaria la mort segura, però l'amor ho pot tot. Vaig trobar a Bela?

La Sega 

IES SANT VICENT FERRER (VALÈNCIA). Carlos Nebot 

Li vaig contar a la mare que col·labore amb els guerrillers: que no havia tingut opció, que no podia oblidar el pare, que se sentia indigna i bruta si li donava l'esquena als que lluitaven per la llibertat. Aquella mateixa llibertat que li havia costat la vida al pare.

Però el que nigú sabia és que m'havia enamorat d'un guerriller. Es deia Marcos i era ros amb ulls foscos. El que m'agradava d'ell era que lluitava per una llibertat com ho estava fent jo, a més, que tenia una personalitat que a qualsevol enamoraria. Jo tenia por. Estavem en mig d'una lluita i pot ser no era el millor moment per a enamora-me, però aixpò no es tria. Totes les coses arriben a la seua fi i aquest va ser un oment difícil per haver de separar-me de la persona que més feliç em efia, però vaig triar lluitar per la llibertat per sobre l'amor de la meua vida.