Col.legi La Puríssima Torrent. Diàleg 2020.Concurs Microrelats Els romanents

ALLIBERA’M

//

 8 de NOVEMBRE. “Està tot davall control” em repetisc constantment des de fa hores, mantenint així una lluita interna amb el meu subconscient, qui m'afirma que no ho està. Intente llevar-li gravetat a l'assumpte. Intent fallit. Estem immersos en una bambolla, fem cas omís de l'exterior i pareix que sóc l'única que s'està adonant que a poc a poc, però cada vegada més ràpid, ens estem perdent a nosaltres mateixos. Dic en veu alta el meu nom, “Míriam”, tinc por que se m'oblide. Què m'agrada? Les meues aficions? Mamà? Papà? Les respostes són substituïdes per eco. La frustració nuvolosa dels meus pensaments, sent-me impossible pensar amb claredat. Qui sóc? En què m'he convertit? Més eco. Mire al meu voltant, trobe un espill i m'observe. El blanc no em representa, tinc fred en els peus i el meu estómac m'està demanant a crits un pollastre al forn. Estic a la vora del col·lapse, les llàgrimes brollen descontroladament dels meus ulls, recorrent les meues galtes fins a caure en la meua enlluernadora camisa. Vull cridar, em volen cosir la boca però no em van a callar, ja no, perquè no sabré qui sóc, però sí el que vull ser.

María Jiménez García. 1º A Batxiller- Col.legi La Puríssima - Torrent

La bogeria  de l'amor

//

1 de NOVEMBRE. És dilluns de matí, primer i, diria jo, pitjor dia de la setmana. El soroll de l’alarma sona intensament mentre jo romanc ajaguda en el llit, sense ganes de moure’m, si d’alguna cosa tinc dèria és de veure f.

M’he alçat i m’he vestit ràpidament. En arribar a classe no podia creure el que estava veient, era f vestit tot de blanc i descalç. M’encisa que siga així, tan estrany, curiós i diferent. M'estava morins de ganes de preguntar-li el perquè de la vestidura blanca, i quan ha sonat el timbre de canvi de classe, no he dubtat a fer-ho.

M’ha semblat interessant . És per purificar-nos davant d’aquest món tan cruel , material i impur - ha dit f. He decidit en eixe precís moment seguir el mateix estil de vida que f, amb l’excusa també d’unir- me més i que em puga veure més que una amiga. I crec que serà una de les pitjors decisions que podia haver pres, tot per amor. Els meus pares tampoc ho comprenen però l’amor que sent és cada vegada més fort.

      //

5 de NOVEMBRE. En aquests dies m’he  adonat que realment no estic fent el que m’agrada , que estic aparentant allò que no sóc. Ni em cus la parpella ni la boca,però f m’agrada molt. Al cap i a la fi f m’ha de voler com sóc.

María Korkishko Korkishko. 1º A Batxiller Col.legi La Puríssima- Torrent

LA VERITAT

//

10 DE NOVEMBRE.- Estic en shock.Ma mare arrestada, el meu pare embogit per no saber què passa i jo sense poder menejar-me.

Després que ha entrat la polícia al soterrani amb els pares, han detés la meua mare i cadascun dels romanents han eixit a poc a poc a la realitat de dalt. Les cares dels pares han sigut un poema, en veure’ns quasi els dóna un atac al cor. Situat al costat de les escales, el meu pare observa l’escena perplex, no meneja ni un dit. De sobte, la seua mirada em cerca en espera d’una resposta davant d’aquesta situació tan surrealista que acaba de succeir. Hi defuig el contacte i baixe el cap . Observe el paper doblegat que un minuts abans la mare m’ha deixat i que ara el tinc entre les meues mans  . 

El meu pare, per fi, es decideix a dirigir-se cap a mi i em pregunta molest: 

--Que collons ha passat f ?

Amb la mirada fixa posada en el pare, em puge damunt de la butaca . Tots els presents em miren i jo llig la frase que la mare ha escrit en el paper.

--“ Endavant romanents! . Seguiu amb el vostre missatge tan necessari per a la societat, lluiteu per continuar, jo m'he sacrificat, ara us toca a vosaltres!.

Claudia Martorell Pradas. 1º A Batxiller- Col.legi La Puríssima - Torrent

TORNADA A LA REALITAT

//

11 DE NOVEMBRE. La fi de la nostra tribu està a punt d’arribar. La policía ja en té envoltats. Després d'hores de gran esforç per evitar-ne l'entrada , ho han aconseguit : entrar-hi per la força i reduir-nos. Allí erem els deu: amb la cara cosida, tots menys M. Ella sempre havia fet el que volia, amb ella mateixa i, per descomptat, amb nosaltres. Sort que els nostres rostres tenen solució però el cap és una altra cosa. Ara entenc que això de la tribu ha estat un neteja de l’intel.lecte per part d’M, ens ha emprat pels seus propis interessos i per la seva obsessiva necessitat de controlar la gent. Em considere un babau per confiar en ella i sobretot d’ enamorar-me’n . M no superarà els seus problemes el més segur és que la internen  en un centre. Però jo sí, faré una nova vida en què torne a fer les coses comuns que solen fer els adolescents. D'aquesta història he pogut traure una única cosa positiva i aquesta és la comprensió absoluta dels meus pares, per això em considere un adolescent afortunat.

Lucas Díaz Fernández. 1º A Batxiller- Col.legi La Puríssima - Torrent

El meu fill?

//

Esta nit en el sopar f ha vingut amb una altra de les seues bajanades . Diu que a partir d’ara menjarà amb les mans per a així assaborir millor els nutrients . Li he avisat que siga l'últim sopar en què intente convéncer-nos que la manera de viure que està prenint és l’única eixida d’aquest món. 

- "Éssers inferiors com tu qüestionen les veritats que il·luminats com nosaltres vos brindem, maleït el dia que la mort esdevingué impura"  - ens ha amollat f.

-Es pot saber què dius?! – Li he replicat exaltat en veu molt alta.

-Només dic la veritat, només els il.luminats poden entendre aquest tipus de coses- afirma f amb tota la solemnitat del món.

-El que em faltava escoltar – li he manifestat prou ressentit. Immediatament, m’he alçat de la taula i me n’he anat al llit . Demà llegiré les seues pàgines sense que ho sàpiga la meua dona, la qual es creu que no m’he assabentat de les seues actuacions sibil.lines. És ridícul que m’amague coses quan jo vaig ser qui li va ensenyar a mentir quan arribàvem fumats i calia passar desapercebuts perquè els seus pares no tingueren consciència de les nostres bogeries adolescents.

    En el diari parla sobre coses com les drogues que ha consumit, experiències sexuals i secrets inconfessables del seu pensament però no obstant això hi he llegit unes línies que contenen quelcom fosc i macabre. Una nova faceta d’f, que no m’esperava, de caire psicòpata. Tinc el cor en un puny. Relata experiències fastigoses com estripar pardals, dissecar gats morts o la que més me n’ ’esglaiat : observar-me mentres dorm. 

Una data sobreïx en negreta en dos pàgines més endavant: “Dia de l'alliberament. 24 de novembre”

//

24 DE NOVEMBRE. Ja ha arribat. La mare ha eixit amb les amigues, és la nit perfecta per ser testimoni dels fets. No puc dormir. Estic exhauste. Unes passes s’escolten pel corredor. Pressent que el meu pare està posant l’orella en la porta. Però què es creu? que no el sent? Tant em fa. No s’atrevirà a obrir la porta. Hui ho faré sí o sí.Cal alliberar les ànimes d’aquest animals, només així es purificaran com nosaltres. Quin plom és el pare, ara m’esta repicant en la porta. Amague el diari. 

Kevin Bastidas Pérez. 1º A Batxiller- Col.legi La Puríssima - Torrent

Qui ha cridat? 

 //

26 de NOVEMBRE. Em dóna explicacions sobre f sense demanar-li-les, amb un to nerviós,de manera que pressent que m’amaga alguna cosa important. Ja fa uns dies que la note un poc estranya, sempre està d’ací cap allà amb presses però el que més em crida l’atenció és que baixa al soterrani molt a sovint ,cosa que abans no solia fer. Crec que ella pensa que no sospite res, en no preguntar ni preocupar-me per f ,almenys hauria de fer-ho ja que f porta uns quants dies desaparegut.

Cada dia em dóna més raons per a reafirmar-me en alllò que pense: em qüestiona i m’interrroga a tothora sense sentit : ella sap perfectament que quan era jove no era un xic exemplar (el fill perfecte),tot allò ho compara amb la situació que estem vivint actualment amb F: la seua rebel•lia, caràcter,gustos...etc. No negue que sembla una còpia de quan jo era jove,aquells bons moments on vaig trobar l’amor amb la persona ,que a hores d’ara, continue amant.

No sé com començar la meua investigació: preguntar a la meua dona  significaria que sospite d’alguna cosa ,de manera que descartaré eixa opció; la que més em convenç és posar càmeres per tota la casa encara que pense que fins eixe punt no cal arribar, doncs seguisc en les mateixes, no sé què fer però el que si sé, és que aconseguiré  assabentar-me d’allò que m’està ocultant.

//

He arribat a la conclusió que la millor idea és acudir a la policia. Han tocat el timbre de casa. Estic veient des de la finestra amb vistes al jardí com la meua dona es dirigeix cap al  soterrani.

El que més em sorprén és que no sé qué fa ací la polícia...Per què hi haurà vingut?.

Jazmín Sicho Oñate.- 1º A Batxiller- Col.legi La Puríssima - Torrent