SES ALPUENTE - CONCURS DE MICRORELATS SOBRE ELS ROMANENTS

DIARI D’M. 

 

Fa uns dies alguns dels meus amics van arribar a classe dient coses d'una espècie de secta que havien creat. No sé molt bé per què, ni quan, però el cas és que em van oferir l'oportunitat de formar-hi part amb ells. La meua resposta va ser un rotund no, per què m'anava a fer falta formar part d'una secta?

En els últims dies he estat pensant en això i, últimament, sempre parlen entre ells de la secta i de sacrificis, com quan van aparéixer amb el cap rapat i altres coses rares que fan quasi diàriament.

Bé, fa més o menys un mes els meus pares es van separar, no tinc germans i no sé molt bé què puc considerar la meua llar, la cosa és que només tinc els meus amics. Seria ridícul separar-me de l'única família que tinc, no? He decidit entrar a formar part de la seua secta i per a començar demà aniré descalça, no sé molt bé el motiu, però si sé que els sorprendré a tots i em tornaran a acceptar.

Sobretot l’F que és el xic que m'agrada des que era xicoteta.

No vull perdre’l ni a ell ni a la resta dels meus amics.

Chema Solaz. 4t d’ESO

AL ZERO

Una vegada vaig veure l'Aaron i el Zacaries amb els cabells al zero, sabia que era el meu torn. Volia arribar a la veritat, així que vaig prendre la màquina, amb la qual P es talla normalment els cabells, i vaig començar sense pensar-m’ho dues vegades.

Vaig veure la meua mare que m'estava observant mentre em tallava el cabell. No pensava dir-li res perquè volia que em deixara tranquil. Vaig encendre l’aparell i vaig començar a passar-me’l pel cap. Mentre m’afaitava, em vaig adonar del so de la màquina tallant el cabell, i sense voler-ho, vaig començar a cantar. Estava cantant un so equivalent al que feia la màquina, un so que ressonava dins de mi. Això va ser la prova que estava fent el correcte.

A partir d'aquell dia vaig començar a portar tota la roba de color blanc. M'agradava la idea d’anar de blanc, però tenia els seus inconvenients, com per exemple el pesat de P, que com no, era tot el contrari a mi. Vam tenir una discussió, però va quedar en no res.

A l’institut he vist Míriam, sé que ella és la següent. No sé si deu sentir el mateix que jo, és molt difícil, però aquest sentiment no té preu.

Jaime Martínez. 4t d’ESO

DIARI DE MÍRIAM

Benvolgut diari,

Avui m’he adonat que en aquest món hi ha gent molt rara, aquest matí un xic calb com Filemon m’ha dit no sé què d’una vida sense pecat i que calia tallar-se el cabell. Mare meua! Quin xic! Està boig com una cabra! Però, mare meua quines corbes, sobretot al cap! Crec que vaig a seguir-li el corrent sols per estar amb ell.

Benvolgut diari,

Els bojos aquests estan cada dia pitjor. Avui ens han dit no sé què d’un vot de silenci i, encara que cada vegada estic més prop de (F)ilemon, això no ho pense fer ni de conya. De totes maneres (F)ilemon i jo som els caps d’aquesta banda de bojos i, de segur, que em perdonaran si no calle.

Benvolgut diari,

Zacaries i Aaron tenen idees molt macabres i han fet que ara cosir-se els llavis i els ulls siga la moda entre els romanents. (F)ilemon no sols els dona suport cegament, a més és ell qui els cus! Però no em preocupa, ell serà l’últim a cosir-se i com serà l’últim, no podrà cosir-se’l sol. Evidentment, jo no em cosiré mai, no saps el que em costa cada dia posar-me aquest maquillatge per estar sempre maca per a (F)ilemon.

José David Gómez. 4t d’ESO

20 DE FEBRER

Avui he tingut una trobada amb una persona que pense que ha anat en contra del nostre moviment, fent-me incomplir la norma del veganisme. No sé si ho ha fet a posta però m'ha desagradat molt aquell moment, perquè no m'esperava això d'una persona tan pròxima.

‌Hi ha persones que creus que estan ahí sempre per ajudar-te, però, quan poden, intenten xafar-te siga de la forma que siga. He de conviure amb eixa persona (P), i serà un repte, però no desbaratarà els plans de la nostra colla, els Romanents.

L'única cosa que tinc clara és que jo estic disposat a deixar-ho tot pels Romanents. Eixa és la part dolenta, però crec que he d'afrontar-me a aquest repte i intentar recapacitar i perdonar el que m'ha fet perquè crec que tinc l'oportunitat de dur-me bé amb ell i no crear problemes, sobretot, si hem de conviure. Ell ha d’entendre que sóc un romanent, un dels elegits.

‌M'interessa fer aquest canvi perquè pots arribar a ser una millor persona; sempre hi ha persones que t'ajudaran, però el més difícil és canviar el pensament d'aquelles persones a qui els caus malament, encara que, en realitat, no sigues com ells pensen.

Finis

Àlex Monzón. 4t d’ESO

26 de juny de 2019

Hui ha sigut un dia molt interessant per a mi, i també per als meus amics. Quan he arribat a casa d’F, he trobat una situació molt estranya, perquè estaven F i Z, cadascú amb una part de la cara cosida. F tenia un ull cosit i Z tenia una part de la boca també cosida. Al principi, he pensat que estaven els dos bojos, perquè no entenia molt bé perquè ho havien fet però, després, quan F m’ha explicat que era perquè així només veien la part bona de la vida, he pensat que molt bé per ells, però que jo això no m’ho feia.

Més tard han arribat els altres romanents, com A., i tots s’han cosit un ull. A mi em continua pareixent una favada, i no m’ho vaig fer.

Després ens hem acomodat al soterrani d´F, i la seua mare ens està fent de coartada, perquè, com que hem desaparegut de les nostres cases, els pares li pregunten i ella diu que no sap on estem.

També he de confessar que crec que tant ma mare com jo li caiem malament a la mare d´F, perquè deia que les dues anàvem a per tots els xics i que manàvem molt, però que féiem ben poc. La veritat és que, si sóc sincera, m’importa  prou poc l´opinió de la gent, i més si es tracta d’una senyora com la mare d´F.

Andrea Martínez. 4t d’ESO

I DESPRÉS DE TOT

Potser ara estem dins d’un període de transició, després de la nostra aventura espiritual. I, sincerament, hi ha algunes coses que vaig trobar estranyes, coses que no acabaven de quadrar. Dia sí, dia també, el meu cervell es qüestionava coses com si realment estava en les condicions d’enfrontar-me a aquella sèrie de desafiaments, però, notava que, en el moment que vaig entrar, sortir era un autèntic suïcidi, una cosa impossible d’abandonar.

Però tot açò em va fer entendre que les persones som molt més del que es veu i dels prejudicis que de vegades tenim. Em venen a la ment moments com el nostre vot de silenci. De veritat que el punt de connexió mental que vam arribar a establir entre nosaltres és una de les coses més sobrenaturals que he arribat a sentir, amb una simple ganyota o un absurd moviment sabíem el que passava per la ment de l'altre.

No tinc ni idea de què serà de la vida dels meus amics però d’una forma, o d’una altra, note que seguirà havent-hi un fort lligam entre nosaltres. La vida dona moltes voltes, i algunes són de campana però els nostres records sempre hi seran.

Joan Jiménez. 4t d’ESO

DIETARI DE LA MÍRIAM

20 DE MARÇ: 

 

Hui he anat a classe com sempre, en arribar m’he trobat amb una sorpresa, F s’havia rapat com Z i A havien fet uns dies abans. El primer que he fet ha sigut tocar-li el cap, el tenia rugós i era agradable quan el tocaves. No sé què m’ha passat però he sentit alguna cosa per dins del meu cos. Al mateix temps F em deia que se sentia més pur, que des del primer moment havia notat els efectes positius de la purga. Ara sóc jo la que té dubtes, perquè rapar-me el cap implica un canvi de look total, no és tallar una mica, és quedar-me calba, a més després tarda molt en créixer. Però, també, els meus amics diuen que és una de les millors sensacions, que et sents més pur des del primer moment. Per suposat que als meus pares no els farà gens gràcia.

21 DE MARÇ: 

 

Hui m’he alçat i ho tinc clar, vaig a rapar-me, els meus amics m’han convençut. Em sentiré millor si ho faig. No vaig a dir-li res a ningú. Ja em voran.

Ja ho he fet. Em sent molt bé, F tenia raó. Ara diguen el que diguen, jo em sent molt bé.

Paula Martín. 4t d’ESO

RETORNE A ESCRIURE

Sé que som joves i no sé què pensaran els meus pares de tot el que estem fent els Romanents, però, certament volem canviar les coses, volem ser diferents als altres i no anem gens en broma. Açò que estem fent és una cosa molt seriosa.

Actualment, som deu els que formem part dels Romanents i estic molt orgullós del que estem aconseguint. Ja he vist que hi ha alguns grups d’altres classes que ens volen imitar, potser ara estiga exagerant molt, però, i si el nom dels Romanents passa a formar part de la història? I si aconseguim que la gent canvie? Potser tenim a les nostres mans la possibilitat de canviar el futur del món o, almenys, fer reflexionar la població i les generacions següents.

Crec que retornar al diari no ha sigut una bona idea, m’estic tornant boig. Tan sols som deu persones, tan sols deu Romanents que fins ara el món segueix sense conéixer. De tota manera, hem fet grans canvis en les nostres vides, hem fet coses que ningú s’havia plantejat encara i ara volem més, ara aconseguirem que tot el món sàpiga qui som els Romanents.

David Serrano. 4t d’ESO