Concurs de micro-relats IES Beatriu Civera 2020

Sense títol

26 de febrer

Vaig fer com Maria Sabater. Em vaig vestir de negre i vaig decorar la meua habitació d’un color fosc rogenc. Quan comence a maquillar-me sempre ho faig amb el color negre. La gent de la meua classe i de l’institut en general, començà a mirar-me d’una forma estranya, com si estiguera boja. Jo em sentia interiorment molt bé, perquè creia que estava en un món millor que aquest, és a dir, sense enganys ni prejudicis. La meua pròpia família no era capaç d’entendre’m i d’acceptar-me, per això vaig decidir crear el meu món. Aquells que em preguntaven els explicava la meua experiència sobre aquest canvi, alguns ho entenien i ho respectaven, encara que altres pensaven que sincerament, estava perdut.

Milene Castillo Godoy, 2n BAT-C. IES Beatriu Civera, d’Aldaia-Barri del Crist

Sense títol

Un altre cop a aquest diari, el diari d’W, no entenc per què continue escrivint en aquest diari, si el nostre objectiu és no tindre’n, però per altra banda vull, a l’igual que els nostres referents, que siga font d’inspiració per a altres generacions com nosaltres, porc.

Un altre dia a la caverna del no-veure, ja comencen a sorgir els conflictes criticant a la Míriam, jo ja ho sabia des d’un primer moment, no em pareix just que ells es puga abstenir. Em segueix fent mal l’ull, se m’ha infectat i no puc eixir per curar-me’l perquè ens poden sorprendre. Vull eixir al carrer, però la simple idea d’eixir i vore la putrefacció de tot allò establit em lleva les ganes.

Realment com sabem que tot açò ens va a poder purificar davant d’algú que no coneixem? Com sabem qui són els purificats? Sempre els han castigat i no ens han donat senyals de què és ser, realment, purità. A vegades em plantege deixar açò de banda i començar a buscar la meua pròpia purificació, només jo amb mi.

Trobe a faltar una bona paella de l’àvia, amb els seu pollastre, l’arròs tendre…

Raquel Bezares García, 2n BAT-C. IES Beatriu Civera, d’Aldai-Barri del Crist

Sense títol

8 DE JUNY

Hui comence a formar part de la tribu urbana ‘’Els Romanents’’, a la qual alguns dels meus companys de classe ja pertanyen.

Tot just entrar em van explicar un poc en què consistia, no em quede amb tota la informació que em van donar, però crec que sí amb la important. Vaig entendre que era una tribu urbana que es revelaven contra l'ordre social i que tenen una sèrie de normes. Em va parèixer prou interessant i em vaig decidir formar part d'ells.

El primer dia que ens van citar als nous membres ens van rapar el pèl, estàvem sorpresos però era una de les normes que ells seguien i nosaltres l'acceptàrem com a principi d’un tot.

El mateix dia, Míriam, que era una xica que formava part dels Romanents, ens va explicar que havien començat a dur a terme un vot de silenci. En un principi jo no sabia si seria capaç d'aguantar, estava nerviosa i amb un poc de por per si no ho feia bé i m’expulsaven.

En arribar a ma casa vaig dur a terme el vot de silenci, els meus pares van intentar traure’m alguna paraula, però no ho van aconseguir. Me’n vaig anar a la meua habitació i em vaig adormir.

Cristina Andújar Ojeda, 2n BAT-C. IES Beatriu Civera, d’Aldaia-Barri del Crist.

DIETARI DE V

9 de Febrer

Ja n'estic fart de tantes pressions de part dels meus pares, que es pensen que sóc de la seua propietat, que volen que estiga sempre per als seus desitjos... D'ara endavant m’anomenaré V, d'aquesta manera seré invisible per als meus pares i la societat impura on visc.

20 de Febrer

Els meus pares no s'adapten a la meua manera de pensar i segueixen dient-me pel meu nom sencer, almenys tinc la seguretat que quan acabe aquest món de pecats i decadència seré lliure i podré oblidar aquest grup de ments brutes.

22 de Febrer

Aquest món és una merda, només trobe serenitat al costat dels meus germans i sobretot d’F, que és l'únic que em compren.

3 d’Abril

Aquest matí ens hem reunit tots on sempre i hem posat en comú les nostres idees i inquietuds. Pel que he pogut comprovar jo sóc el de les idees més radicals, ja sé que de vegades puc ser una mica violent, però simplement vull fer entendre les meues idees. Al llarg de la vida molts han intentat fer entendre les seues idees, inclús en aquesta societat, i inclús en aquest món els més forts volen exposar les seues idees sense deixar a ningú parlar. Jo faig el mateix, però simplement que les meues idees són correctes i portaran al planeta a la salvació o a tots aquells que són purs.

27 d’Abril

Els meus pares omplen de brutícia la meua ment i F m'ha dit que faça un vot de silenci, d'aquesta manera podré purificar amb penitència i a més els meus pares no podran confondre'm, d'aquesta manera s'adonaran que vull tallar tota relació amb la trista realitat que ens envolta i ens ofega.

13 de Maig

He trobat a la meua mare rebuscant en les meues coses i llegint el meu dietari, aquest ens mostra les bases de la societat, em repugna, ja no tinc intimitat ni en la meua casa. Deixaré d'escriure durant un temps fins que la meua mare crega que ja no escric.

Vicente Correas García, 2n BAT-C. IES Beatriu Civera, d’Aldaia-Barri del Crist.

Sense títol

25 de Febrer
Estic trobe impacient, un nou dia i un nova prova imposada per Míriam, no sé què serà, però espere que siga més revolucionària, que siga més que anar de blanc o anar descalços.

No volem ser com els altres, volem lluitar contra la societat d’aquest planeta, per això hem de passar de les limitacions que ens imposen, doncs ha de ser alguna prova sorprendent, que sobrepasse el que hem fet abans i que siga per a manifestar-ho.

26 de Febrer

Míriam vol que fem vaga, no anar a classe, revelar-nos a favor dels drets de l’educació i dels jóvens, però estic pensant en passar d’això ja que mon pare em pot matar, per a ell els estudis són molt importants ja que ell va passar d’ells i ara només fa que beure cervesa i anar amb el seu estrany grup de música i no treballa, pero per l’altra part no puc passar de Míriam perquè seria una falta de respecte cap als Romanents.

Avui he d’idear un pla per a poder despistar a mon pare.

Núria Llopis Muñoz, 2n BAT-H. IES Beatriu Civera, d’Aldaia-Barri del Crist

Sense títol

9 de Juny

Cada vegada ho tinc més clar, no vull formar part d'aquesta societat, una civilització covard, irrespectuosa, hipòcrita, capaç de mastegar a un animal. És una cosa repugnant, una cultura farisea de la qual no vull formar-ne part. El més incomprensible de tot és que el rars som els vegans, la incomprensió que patim és lamentable. En compte de respectar la nostra decisió, decideixen convèncer-nos que és una mala decisió i que hauríem de canviar-la, quan no s'adonen que els que haurien de canviar són ells, a més a més, comencen amb el romanç que hi ha que seguir una dieta equilibrada... Hi ha tant a dir i parlar sobre aquest tema que podria fer una novel·la, amb molts capítols.

Lucia Martínez Almenar, 2ⁿ BAT-H. IES Beatriu Civera, d’Aldaia-Barri del Cristina

Dietari de Míriam

26 de juny

Hui el meu grup d’amics I jo hem reflexioinat sobre el món. Pense que està en perill perquè nosaltres, els humans, estem destruint-lo. Però, I si hi haguera alguna forma de salvar-lo? Els meus amics creuen que som els romanents els elegits per a la salvació. Estan bojos!

27 de juny

Sóc oficialment vegana! Hem decidit canviar la nostra dieta alimentària I eliminar la carn de la nostra alimentació. Em trobe molt bé en poder ajudar el planeta encara que els meus pares pensen que no és una bona idea perquè pot perjudicar la meua salut. Es preocupen en excès. Tinc 17 anys!

28 de juny

La nova norma era que havíem de vestir-nos tots de blanc, rapar-nos el cap al zero I anar descalços. Vaig negar-me a tallar-me els cabells I m’ho van permetre, però havia de tapar-m’ho. Cada vegada les propostes són més estranyes.

29 de juny

Aquesta nit hem de cremar tots els llibres que tenim I deixar d’escriure als nostres dietaris. En dona molta llàstima perquè m’he acostumat a fer-ho I no vull deixar-ho. Aquesta revelació comença a no agradar-me…

6 de juliol

Si algú ha trobat aquest dietari, AJUDA!. Ens trobem a un soterrani tancats. Els meus amics han perdut el cap, s’han cosit diferents parts del cos I no ens permeten eixir for a. M’han cosit una part de la boca en contra de la meua voluntat. Necessite eixir d’ací, per fav…

Marta Martínez Bueno, 2n BAT-H. IES Beatriu Civera, d’Aldaia-Barri del Crist.

Sense títol

Dissabte 29 febrer

Hui és un dia diferent, ho sé. Hui serà un dia molt diferent i no perquè siga 29 de febrer i el vivim una vegada cada quatre anys. Aquest matí m’he alçat i he mirat per la finestra . Encara que solament podia veure amb un ull he pogut apreciar que feia un dia fantàstic, un dia d’eixos dels quals t’abelleix estar fora de casa, amb els amics, donar un passeig o simplement tombar-te al sol i gaudir de la tranquil·litat. Però jo no tenia l’ànim per a res d’això, ahir mentre els pares van a anar a visitar l’àvia (no em van deixar anar pel meu ull), vaig anar a l'habitació de la mare per trobar els medicaments i vaig trobar un dossier sota el llit, vaig sentir molta curiositat i vaig decidir llegir-lo, ERA EL MEU DIETARI!. Què feia la mare amb el meu dietari fotocopiat? És clar que ja no em quedava res, l’únic que em quedava era la meua privacitat i la mare ho va fastiguejar. Feia dues setmanes que la Míriam estava amb el meu amic, ja no quedàvem i em sentia molt sol, l’únic que em quedava era el meu dietari. No podia creure això i vaig decidir agafar l’agulla de la mare i punxar-me tantes vegades com fóra necessari per anar-me’n per a sempre. Hui va ser un dia DIFERENT.

Núria Sahuquillo Egea, 2n BAT-H. IES Beatriu Civera, d’Aldaia-Barri del Cristina

Sense títol

28 de Febrer

És hipòcrita perquè la foscor és el que busque. Veritat és que el meu objectiu és no veure mai més, però vull desfer-me d'ella. Per aconseguir la foscor s'ha de passar per ella. Si tan sols aquesta vida tinguera sentit, però ningú comprén aquest punt. Foscor per la meua "família", fa temps que els rebutge. A l'institut és tot el mateix, els professors són uns ignorants i els que eren els meus amics em defrauden per sempre, cada volta fan més vergonya. Soroll és l'únic que hi trobe, soroll és l'únic que la gent és capaç de generar, si tan sols foren capaços de dir o fer alguna cosa utilitzant la seua raó...
Sé que vaig dir que no diria una paraula més sobre ells, de les meues mans, al meu dietari, però com vaig dir, per desgràcia, són part de la meua vida i durant un temps hauré de conviure amb ells, amb eixe grup d'ineptes que no entenen de res. Si tan sols tots tingueren la visió del món que tinc jo s'adonarien del seu ridícul i la seua falta de maduresa. És necessari acabar amb tot això. És hipòcrita, però el món també ho és.
Mors faciet ne sim.

Clara López Escribano, 2n BAT-H. IES Beatriu Civera, d’Aldaia-Barri del Crist

Dietari de Z

29 de febrer

Hui en arribar de l'institut, cansat i estressat per tots els exàmens futurs, he vist mon pare en la meua habitació amb una cara un poc sospitosa. En veure’l li he preguntat què feia i ell m'ha respost amb un to nerviós que estava buscant roba bruta per a llavar-la. Després ha eixit de l'habitació ràpidament. Llavors m'he quedat pensant i després de fer una ullada per l'habitació he vist que el meu Manual d'Heretgies sobreeixia de la prestatgeria com si algú ho haguera tret d'allí. Açò m'ha portat a pensar en el fullet que hi havia dins del llibre, un fullet sobre la secta de què vull formar part, els Romanents.

1 de març

Hui he assistit a una cerimònia d'admissió per a formar part dels Romanents. Tot ha sigut un poc estrany, com tret d'una escena de Dràcula, amb un ambient fosc i tètric, il·luminat amb alguns ciris. Un dels sectaris ens ha fet beure un líquid d'un bol estellat, una substància quelcom sospitosa amb un sabor molt fort a ferro com si de sang es tractara. I després de pronunciar una sèrie de paraules en una llengua morta, he passat a formar part d'ells.

Isaac Picazo Igualada, 2ⁿ BAT-H. IES Beatriu Civera, d’Aldaia-Barri del Crist

Sense títol

20 DE DESEMBRE.

Alguna cosa hem hagut de fer malament. Se'ls n’ha anat de les mans. Cridaré a la policia i els delataré. Ja no puc assajar amb els meus amics, el garatge tot per a ells. No pot ser que es rebel·le d'aquesta forma. Sembla un puto sectari. Vestir de negre està bé, però de blanc crida massa l'atenció. Un tatuatge també estaria bé però això de cosir-se parts del cos està de més. Tota la casa fa olor d'encens i gastem molt més diners en menjar i en llavar-li la roba. Sé que la seua ideologia té bases semblants a la de la meua joventut però no pot ser que estiguen tot el dia tancats allí. Encara que jo faça com que no és res, ho sé tot però preferisc ignorar-ho.

P.

Susana Sánchez Delgado, 2ⁿ BAT-H. IES Beatriu Civera, d’Aldaia-Barri del Crist

Sense títol

Ja no puc més, crec que vaig a deixar el grup, no seguiré totes les regles. A mí el món també em pareix lleig però, des que em vaig cosir la boca, tinc molta fam i pense que en qualsevol moment deixaré de respirar. Vaig començar perquè estava d’acord amb els principis, m’agradava M però tots aquestos sacrificis són massa per ella, a més, P està sempre darrere d’ella i ell sí que complix tots el principis que s’ha proposat. Crec que ho té decidit. Serà el millor, el més fàcil. La seua mare té cura de nosaltres i em fa pena. Ens renta la roba, ens alimenta i ens oculta de la resta de la gent. Els meus pares estaran sofrint, estaven sempre damunt de mí i jo ho odiava però ara, en recordar-ho, em produix un sentiment d’enyorança i seguretat. Això és massa ja. Se’ns n’ha anat de les mans. Vaig a dir-ho tot, esperar uns dies més i ja ho tornaré a pensar.

Ja no puc més, crec que vaig a deixar el grup, no seguiré totes les regles. A mi el món també em pareix lleig però, des que em vaig cosir la boca, tinc molta fam i pense que en qualsevol moment deixaré de respirar. Vaig començar perquè estava d'acord amb els principis, m'agradava M però tots aquests sacrificis són massa per ella, a més, P està sempre darrere d'ella i ell sí que compleix tots els principis que s'ha proposat. Crec que ho té decidit. Serà el millor, el més fàcil. La seua mare té cura de nosaltres i em fa pena. Ens renta la roba, ens alimenta i ens oculta de la resta de la gent. Els meus pares estaran sofrint, estaven sempre damunt de mi i jo ho odiava però ara, en recordar-ho, em produeix un sentiment d'enyorança i seguretat. Això és massa ja. Se'ns n'ha anat de les mans. Ho diré tot, esperaré uns dies més i ja ho tornaré a pensar.

Sandra Garcia Mansilla, 2ⁿ BAT-C. IES Beatriu Civera, d’Aldaia-Barri del Crist

Sense títol

28 de Novembre

Hui anem a donar un pas més, l’últim, el més important. Hui aconseguirem alliberar-nos d’este món tan lleig en què vivim, morirem. La idea va ser d’f, va dir que ja estàvem preparats per al gran final. Este matí m’he reunit amb f fora de la caverna del no-veure. Hem estat revisant tots els preparatius per al nostre final, per a no fallar en res.

Demà serà el dia, per fi! Però... no estic segura, no sé si seré capaç de fer-ho. Els meus amics estan molt segurs de donar l’últim pas, de morir, però jo no. Hem estat molts mesos preparant-nos per a açò. Primer convertir-nos al veganisme, després rapar-nos el cap, vestir de blanc, caminar descalços, cremar els llibres, el vot de silenci i per últim cosir-nos un ull o la boca. Però jo... jo no he sigut capaç de fer algunes d’estes accions com rapar-me el cap o el vot de silenci.

He sigut covard però no és fàcil, tinc por. Ara, hores abans del moment, pense que no hauria d’haver-ho fet, açò no és per a mi.

Demà serà el dia, demà...

Sònia Aguilar Serrano, 2ⁿ BAT-H. IES Beatriu Civera, d’Aldaia-Barri del Crist

Sente títol

4 de maig.

Aquell dia vaig començar a anar sense sabates ja que el grup on estava, és a dir,la secta a la qual pertanyia em posava molta pressió. Aquesta secta estava liderada per Míriam. Des del dia que vaig entrar a la secta, vaig deixar que m'influenciaren en tots els aspectes, tant en els pensaments com en l'actitud; i això va fer que no actuara per mi mateix. Ma mare no s'extranyava de res de les actituts que tenia per estar a la secta, a més ella em recolçava en tot el que volia fer; com quan vaig començar a vestir de blanc i ma mare em va comprar la roba de color blanc o quan vaig dir-li que volia ser vegetarià i des d'aquell moment a la meua casa van canviar els hàbits del menjar.

Sara González Martínez, 2ⁿ BAT-H. IES Beatriu Civera, d’Aldaia-Barri del Crist

Sense títol

Bo. Avui comence aquest diari. Ja han passat dues setmanes que hi vaig arribar a aquest institut, com que sóc nou no tenia amics però vaig conèixer fa uns dies a un xiquet que vestia tot de blanc, sense sabates i sense pèls al cap, els seus amics li deien F. Qualsevol diria que hi està mal del cap però jo ja el conec i puc dir que és un noi molt bo i que té unes idees extravagants però sempre les argumenta amb molta lògica.

Vaig començar a anar amb d’ells i m'agraden tots molt, aleshores ahir vaig començar a vestir com ells, tot de blanc, a anar sense sabates i m’he tallat tot el monyo, i hui F ha començat a anomenar-me M (de Mario) i m'ha dit que vaja a sa casa, al soterrani, que hi van tots a cosir, no sé què faran però m’agrada la idea. Després quan torne escriure més.

Xavier González Rincon, 2ⁿ BAT-H. IES Beatriu Civera, d’Aldaia-Barri del Crist

Sense títol

Aquell dia, 4 de maig, aquell dia va començar el meu canvi personal. De sobte, em va sorgir la idea d'anar sense sabates pel poble i més tard em vaig integrar a una secta, els Romanents, liderada per una xica nomenada Míriam, i de la qual mai vaig poder eixir, però les sectes són així, supose. El meu canvi va ser radical, clar que, com totes les mares, la meua em recolçava i m'ajudava a crèixer dins d'aquest àmbit. Vaig canviar el meu estil per un estil més estrany, més propi de la secta, en la qual tots vestien de blanc ja que aquest color simbolitzava la purificació, és a dir, la idea d'eliminar les coses materials del món, idea recolçada per la secta. Ah, se m'oblidava, també vaig canviar la meua rutina alimentària, em vaig fer vegetarià, i així, a poc a poc, la meua vida va donar un canvi radical i amb aquesta, la meua persona.

Natàlia López Abellán, 2ⁿ BAT-C. IES Beatriu Civera, d’Aldaia-Barri del Crist

Sense títol

4 de maig

El meu món es desmorona. Han acomiadat a la meua mare i no tenim diners ni per a comprar unes sabates noves. Demà tindré que anar descalça a l’institut, quina vergonya! Per a no despertar sospites entre la gent i mantindre la meua reputació, vaig incitar als altres a fer el mateix que jo, com si fóra un joc, i en un tres i no res, vaig aconseguir que tots els del meu grup acabàrem caminant per l’institut descalços. Mare meua, com de mal em feien els peus! Jo no sé com vaig aconseguir que els altres, tenint l’opció de portar sabates passaven per la mateixa mala sort que jo. Però cal dir també que si passes per desgràcies acompanyat pesen menys que si estàs tu sola amb les adversitats, així que agraïsc als meus companys per córrer la mateixa sort que jo, encara que ells no saben el motiu real d’anar descalç per ahí, ni pense dir-ho mai. Des d’hui, em vaig adonar que era una bona líder, de que sabia com dirigir a les persones fins i tot sabia com manipular als altres per a que feren el que jo volia. Crec que les coses van a canviar a partir de hui… pense crear un grup que dirigiré personalment, pense ser la indispensable i perfecta líder dels romanents.

M

Enya Chofre 1r BAT- H IES Beatriu Civera- Aldaia

Sense títol

4 maig

En arribar a l’institut vaig sentir la mirada de tothom sobre mi. No vaig donar-li voltes i em vaig dirigir a la classe que em tocava a primera hora. Allí em vaig trobar amb f, qui es va sorprendre moltíssim quan em va veure. Aquesta volta no vaig tardar molt a adonar-me que la seua sorpresa havia sigut provocada per la nuesa dels meus peus. Allò d’anar descalça se’m va ocórrer ahir, pensant en formes de puresa, de com estar en contacte amb el nostre món. Als Romanents, amb qui ens vam reunir f i jo en acabar la classe, els va agradar la meua idea, açò estava funcionant, estàvem creant la nostra pròpia marca.

M

Blanca Esteso 1r BAT- H IES Beatriu Civera- Aldaia

Sense títol

22 de febrer

Quan m'he mirat a l'espill,amb la maquineta a la mà no em podia creure el que estava a punt de fer, no em vull rapar, m'ha costat 17 anys tindre el pèl tan llarg com ara el tinc, però sent que si no ho faig els Romanents no em voldran amb ells, sentiran que sóc una traïdora, però realment done suport a aquest moviment amb tota la meua ànima. Potser f ho entén i em defense, al cap i a la fi no hi ha cap xica més en els Romanents i tots sabem que una decisió amb el pèl tan dràstica, és molt més dura d'assumir per a una xica que per a un xic, llavors després d'estar 10 minuts pensant-ho he optat per no rapar-me. No em sent malament per això, al cap i a la fi no sabem quant durarà això dels romanents, potser després d'un mes aquest grup estrany en la qual f ens ha ficat es queda oblidat i tornem a la normalitat. M

Lucia González Benitez 1r BAT- H IES Beatriu Civera- Aldaia

Sense títol

14 d’octubre

Avui m'he despertat a les 11 del matí, he anat a esmorzar i després he anat a casa de M a recollir-la perquè havíem quedat amb el grup perquè f volia parlar d'un tema, i la veritat és que estava bastant intrigat perquè no sabia de què volia parlar, però bé, allí que vaig ser.

Quan vam arribar ens vam trobar a tots allí, nosaltres érem els últims a arribar. Bé, f ens va dir que anava a deixar de menjar carn com a mostra del seu compromís amb el grup, i que si teníem alguna idea de compromís per a cada un. Jo he dit que no se m'acudia cap, així que he decidit fer el vot de carn també.

He accedit al de la carn perquè penso que seria per una bona causa, pel grup.

G

Desirée León 1r BAT- H IES Beatriu Civera- Aldaia

Sense títol

9 de juny

Aquest matí, a l’arribada a classe hem estat comentant l’idea de fer un vot de silenci.

Després de pensar-ho durant tot el dia jo he decidit no fer-lo i ser la portaveu del grup, ja que ha d’ haver una persona que puga parlar per ells i explicar-li als professors i als seus pares el que està succeint per a que ho tinguen en compte.

Ara sols hem de vore com reacciona la gent quan s’adone del que entre tots hem decidit.

M.

Naiara López 1r BAT- H IES Beatriu Civera- Aldaia

Sense títol

10 de novembre

Hui he tornat a escriure després de uns dies, he sentit que em sentia millor quant escrivia i contava les meues coses al dietari.

Hui duem ja 3 dies separats per culpa de la policia que ens varen pillar quan estàvem al soterrani de la meua casa .

Espere que els meus amics encara se’n recorden dels romanents i seguisquen complint els mateixos costums.

14 de novembre

Encara no sé res dels meus amics crec que ja s´han oblidat de tot, pense que tot açò ha anat massa lluny, pense que he de demanar unes disculpes al meu pare i també a la meua mare encara que a ella li estava començant a agradar tot açò.

15 de novembre

Ja els he demanat disculpes, el meu pare es va alegrar de la meua decisió, i tot va continuar com abans.

f

Pau Marcos Bon 1r BAT- H IES Beatriu Civera- Aldaia

Sense títol

9 juny

Els romanents hem proposat fer un vot de silenci menys jo, perquè he decidit ser la portaveu del grup de classe. No entenia els motius pels que feien el vot de silenci. Quan els vaig veure pensí que volien parlar i tenien moltes ganes de fer-ho perquè no es veien fa temps.

Per exemple, quan algú d’ells estava en alguna situació complicada en classe jo tractava de defendre’ls i arribar a un punt on ens entenguérem tots.

Per això vaig decidir ser qui representava a la classe i donar la cara per ells. A partir d'eixe moment el silenci regnava entre nosaltres menys jo, que sempre estava disposada a representar als meus romanents.

M

Nuria Romero 1r BAT- H IES Beatriu Civera- Aldaia

Sense títol

22 D’OCTUBRE

En dos dies és l’anniversari d’f. Ahir em va intentar besar. Ahir em va dir que em volia. Jo no vull començar a sortir amb ell. És com el meu millor amic.

⇞

25 D’OCTUBRE

Ahir va ser l’anniversari d’f. No m’ha volgut parlar. He de fer alguna cosa. Jo també l’estime.

⇞

26 D’OCTUBRE

He parlat amb A. Hem pensat formar un grup tota la colla d’amics. Avui a classe hem parlat sobre la societat adulta, a la que arribarem prompte. No estem d’acord amb el sistema que hi ha, i volem fer un grup per lluitar contra lo que no estem d’acord. He pensat molt invitar a f, i tornar a parlar amb ell. El trobe a faltar.

⇞

15 DE MARÇ

El grup ha passat a anomenar-se els Romanents. A ha decidit rapar-se per demostrar d’una forma simbòlica que no està d’acord amb la societat. No he escrit més en el dietari des d’octubre perquè mai he tingut un dietari, i se’m fa molt estrany escriure tot a un paper.

⇞

4 DE MAIG

He estat una bona estona amb f a l'aparcament de l’institut. Empra el mateix número de peu que jo. He notat a la seua cara que encara em vol, i també el dolor que li provoca caminar descalç. Jo ja m’he acostumat.

⇞

Clara Chofre Gregorio 1r BAT- C IES Beatriu Civera- Aldaia

Diari de Zacaries

Dia 14 de maig

Ja portem molts dies ací al soterrani de la casa d’f i una cosa de la que m'he donat compte és que tots els romanents menys Miriam ens hem vestit de blanc, també ens hem tallat els cabells i més coses per a no vore la lletjor del món. Serà que a ella no li fa falta? . Jo pense que si que li fa falta i que sols està als romanents per estar amb f , i ho dissimula perquè va sense sabates fet que jo crec que fa perquè li agrada. Jo m'he cosit mitja boca, la resta un ull i em pareix molt mal que no faça res. Jo per mi l’expulsaria dels romanents, li ho preguntaré a f al final del dia. Dia 15 de maig Ja li ho he preguntat a f, m’ha dit que no, perquè Miriam aporta molt al grup i f li ho ha dit a Miriam , ella s’ha enfadat amb mi i aquesta és la raó per la que no he tornat a parlar amb ella.

Daniel Fernández Arcusa 1r BAT- C IES Beatriu Civera- Aldaia

Sense títol

10 de desembre

La mare ens ha deixat dietaris per a tots perquè diu que aixina el temps anirà més ràpid. És el que vull.

13 de desembre

Cada vegada ens sentim més purificats i prompte tot finalitzarà.

He aconseguit arrancar un full i aquesta és l’única oportunitat que tinc per a que, si no ens troben amb vida, sàpiguen la veritat. Fa uns dies la mare va dir que l’acompanyarem baix, que volia donar-nos una sorpresa. La sorpresa va ser quan ella va tancar la porta i ens va donar els dietaris. La seua mirada era diferent. Havia vist els seus ulls tota la meua vida, però eixe dia no vaig reconèixer-la. La mare s’havia tornat boja. La persona que tenia enfront no era la mateixa que em va curar les ferides quan jo era xicotet. Estava obsessionada amb els dietaris i si algú no escrivia res ella es desesperava i ho pagava amb nosaltres. Els nostres sacrifics no van servir per a res, la lletjor del món ens havia arribat i estava ací per a dir-nos en la cara que no podiem fugir d’ella. Ningú podia.

Laura S. Jiménez Marín 1r BAT- C IES Beatriu Civera- Aldaia

Diari de Miriam

24 d’Octubre

Purificar el món? Sí, aixó és el que li vaig dir a f . Ell coincidia amb mi i arribarem a la conclusió de fer l’experiment de manipulació.

Ho planejarem meticulosament i decidirem anomenar a la secta “Els romanents”, només ens faltava una cosa; destacar entre altres.

27 d’Octubre

f havia començat el pla; estava manipulant a sa mare mitjançant el seu diari.

3 de Desembre

Tot anava a la perfecció, fins al punt de sentir-nos Déu.

G. Rubí López Angulo 1r BAT- C IES Beatriu Civera- Aldaia

Sense títol

5 DE NOVEMBRE

Estic fart d’anar a classe i quan vinc a casa he d’aguantar a la meua mare que no para de fumar porros i el meu pare que no baixa la veu ni donant-li un pal al cap. També sospite que algú està agafant el meu diari.

6 DE NOVEMBRE

Hui he deixat una samarreta d’amunt el coixí i quan he arribat estava en terra: el gat no ha sigut. És ma mare que l’agafa per què es posa molt a llegir al jardí. Estic plantejant la idea de deixar d’escriure, no vull que em conega tant.

Carlos Motos 1r BAT- C IES Beatriu Civera- Aldaia

Sense títol

20 DE MARÇ

El plan segueix endavant. Després de parlar amb f tan detingudament, totes les nostres idees i pensaments s’han estés per l’institut, no entenc com, però no m’importa. Cada vegada som més. Tots estan canviant. Porten els cabells rapats i van vestits de blanc, això m’agrada. El que no sé, és com continuar amb açò, he de superar-los, però, com? No sé què faré, però encara queda temps per a que tot açò acabe, o no tant. Som la única esperança que li queda a aquest món, nosaltres els romanents.

17 DE JUNY

Cada vegada queda menys. Ara tots els romanents estan fent un vot de silenci durant un mes, tots, menys jo. Tinc la responsabilitat de ser la portaveu de tot el nostre grup, sóc la veu de l’expressió dels romanents. El que vaig a fer és expressar la nostra forma de pensar, i pot ser així, obrim els ulls d’aquells que no veuen la lletjor del món.

M

Nerea Navarro Dengra 1r BAT- C IES Beatriu Civera- Aldaia

Diari de Míriam

3 DE MAIG La decisió.

Últimament em sent molt incompresa per tots, inclús pels Romanents. Tinc la necessitat de fer algo per a sentir-me integrada i connectar amb algú. Per això vaig tindre la idea d'anar descalça. Va ser la millor decisió que he pres. Quan vaig eixir al jardí de ma casa vaig sentir la connexió total amb el món i la terra. Demà aniré a l'escola així!

4 DE MAIG Dolor.

Caminar sense sabates és molt dolorós una experiència meravellosa. Estic desitjant veure el que pensen els Romanents. A f li ha encantat la idea, inclús ho ha fet el també. Mai havia tingut aquesta connexió amb cap persona.

Laura Saiz Quintanilla 1r BAT- C IES Beatriu Civera- Aldaia