La por a la soledat ens fa vulnerables
24 de Febrer: Jo era a la meua casa tan
tranquil·lament, pensant què fer sobre rapar-me el cap i anar descalç. No em
desagradava la idea de rapar-me el cap. Me n'era igual però els meus peus són
molt sensibles, i acabarien destrossats. Llavors escolte soroll al de sota de
la meua casa, pel que sembla eren D, C i
F. Sempre estan embolicant-la, i els és igual el que la gent pense. En
certa forma els admire. La veritat és que són molt ximples també.
Recentment s'havien rapat el cap i es van anar com de costum al parc, que hi ha
davall de la meua casa, per a fumar-se uns porros, no entenc el perquè feien
aqueixa merda però be, sempre estan fumant o bevent litrones. Sí, són uns
borratxos també... Es podria dir que serien els meus únics amics i tinc por de
perdre'ls, per això moltes vegades baixe i m'obligue a beure i fumar, només
perquè no em marginen, ho sé, soc un imbècil Però preferisc això a estar
sol...
Juan N. Miñana Bernal. 1r Batx. Humanitats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.