UN ALTRE ROMANENT INCOMPRÉS

Ja no sé ni en què dia estic, crec que està acabant febrer però millor pose un dia a la babalà que queda guai.

28 DE FEBRER. Amb tan sols alçar-me, el meu pare ja m'ha recordat com d'incomprés em sent en el dia a dia. Tot ha començat quan de sobte ha entrat per la porta de la meua habitació, m’ha despertat com cavernícola per a donar-me diners amb la intenció que isquera a la nit a sopar amb el meu amic J i companyia. I encara no sé com a punyetes fer-li entendre que no eixiré de casa! De tota manera vaig acceptar els diners. Més tard mentre estava al bany, pensava què podia fer amb els diners, sense que se me n'ocórrega res. De sobte, se’m va acudir, en eixir del bany. La solució, just enfront dels meus nassos. Havia de comprar un pestell per a limitar el seu accés. Si ell podia decidir entendre'm o no, jo almenys podria decidir si podia entrar a influenciar-me. Sonava tota una fantasia poder romandre a la meua habitació, aïllat de l'exterior. Tot seguit, el vaig comprar, obviament per amazon prime que al mes que ve se m'acaba la suscripció i he d'aprofitar. Demà, en arribar el paquet veuré si em satisfà tant com en la meua imaginació.

Ivan Cànovas Moratal. 1r Batx. Humanitats