Romanent no entés
30 d'abril. Hui, en despertar-me. el meu pare ha
vingut a donar-me la tabarra els bons dies i ha aprofitat per dir-me que
hui vindria l’àvia. I roda i volta que deixe d’anar descalç, que em pose una
gorra que tape el meu cap rapat. Criticà tot el que fem els romanents. Li vaig
respondre que era la meua vida, i va començar a bramar-me. Jo, i per no
cagar-me en l'hòstia, vaig decidir traure
la gossa. Mala decisió l’animal tampoc estava de bon humor. Però, a cada empenta,
em venia ganes de deixar-la anar, em vaig contenir.
Arribant al parc em trobe
el pesat Ciprià. I roda i volta com pare: que si estem bojos, que no
arribarem lluny, totes aquelles ximpleries que acabava d’escoltar. Li vaig retrucar que no era jo qui estava tot
el dia bevent cervesa, i assetjant les colles de xiques que anaven a
l’institut.
Jordi Estruch Pérez. 1r Batx.
Humanitats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.