2 de març 2021

 RELATS IES SEDAVÍ DIÀLEG 2021.

Carta a la reina d'Anglaterra, VICENÇ PAGÈS JORDÀ.


    Salutacions des de l'IES Sedaví!

    Com tots els cursos des de ja en fa uns quants, març "fa olor" de Diàleg. Vull agrair a tothom que decidírem tirar endavant aquesta edició tan atípica, especialment a l'autor, que ha volgut tornar a compartir amb nosaltres aquesta experiència. El format ha canviat, però la il·lusió és la mateixa.

    Ací us presente els treballs del meu alumnat. Atés que no hi ha títol, he numerat els relats. Durant aquesta setmana penjaré els que falten i els aniré revisant per eliminar errades. Disculpeu si he passat per alt alguna falta. Ja sabeu, el Diàleg coincideix amb l'avaluació del segon trimestre i s'acumula la feina. Com sempre, he corregit sols les errades d'expressió i en cap cas el contingut (per molt que en alguns casos puga no estar d'acord amb alguna de les tries o que l'alumne o alumna no s'haja cenyit del tot a la proposta indicada). 

    Fins aviat.

1. Benvolgut Joan,

no em queda altre remei que contactar amb tu per correu: fer una aparició a la presó em suposa certadificultat (els guàrdies mai vos deixen sols!). Bé, com hauràs pogut suposar, sóc el dimoni i t’escric perquè et veig apurat i pense que ens podríem tornar a ajudar com aquell dia... T’explique: he intercedit entre la teva carta i la resposta de la reina per evitar-te un disgust i plantejar-te un pacte. Ella no està a favor de deixar-te eixir (perdó per les confiances però amic,potser l’has espantada amb tanta història) ni l’espassa serà capaç de matar-te. La meva proposta és ben senzilla: si tu (amb certa ajuda que ja m’encarregaré personalment de proporcionar-te) aconseguixes escapar de la presó, recuperar l’espassa (que malauradament vaig perdre a un combat) i tornar-me-la; jo promet posar-li fi a la teua llarga vida. Què en penses? Necessite l’espassa i la trobe molt en falta, i pense que tu també necessites descansar. Si el fet que t’oblidin per sempre et suposa un problema, puc encarregar-me d’evitar-ho si m ho demanes. No et queden moltes més ́ eixides, però pensa la resposta i fes-me-la saber el més prompte possible.

Atentament,

el Dimoni

Maria Cervera, 2n BAT A

2. Estimat Joan,

com que sóc omnipresent i omnipotent, he llegit la carta que has adreçat a la reina d’Anglaterra, però crec que has comés un gran error. ¿De veritat creies que contar-li-ho tot anava a millorar la teua miserable vida? Vas malgastar el teu últim desig i aquesta serà la pitjor decisió que prendràs a la teua interminable vida. Has sigut tan imbècil que només has demanat diners, sense adonar-te que era més important compartir la teua vida amb algú o acabar-la. Encara que no em sorprèn, vas ser capaç de deixar morir l’Emma i acceptar no encarinyar-te amb ningú mai, deixant passar així el més important que hi ha a aquesta vida, el camí, el viatge... Probablement aquest siga l'últim missatge que rebes estant dins la presó, ja que la reina manarà que t’analitzen i facen experiments amb tu, amb la condició genètica que jo et vaig concedir. Has vist morir tota la gent que estimaves, no has pogut tindre descendència i l’únic que t’ha acompanyat al viatge han sigut els diners. Realment vull que penses, ¿ha valgut la pena ser immortal? Pensa bé el que respons, perquè com a diable que sóc, tinc una nova oferta.

Salutacions,

EL DIABLE

Clara Muñoz, 2n BAT A

3. Benvolgut Joan,

tan prompte com vaig rebre la teua carta i vaig començar a llegir-la el meu cor va deixar de bategar per uns segons. Veuràs, Joan...açò és més complicat del que creus i pense que hauríem de parlar-ho en persona. Tan prompte com arriben les meues ordres a la presó, et trauré d'allí i vindràs a palau. No vull avançar-me a la nostra conversació però no puc evitar confessar-te ja que no eres l'únic que ha pactat amb el diable. Jo mateixa quan tenia a penes vint-i-quatre anys vaig demanar, com tu també ho vas fer, els meus tres desitjos. Entre ells(i en relació amb el meu desig de poder d'aquella època) estava el desig de voler regnar durant el major temps possible. Si bé tu eres immortal, el meu cos tardarà el triple que una persona normal a morir. Supose que eixa és la resposta a moltes incògnites sobre el meu esplèndid estat de salut. Bé, millor parlem açò amb més deteniment. Espere ansiosa la teua arribada,

Elisabet, Reina d'Anglaterra.

Sara Miró, 2n BAT A

4. Estimat Joan Ferrer,

sóc la teua volguda Emma. Sé que t'estranya que encara continue viva, però és així. Primer de tot deixa'm explicar-te la raó de la meua immortalitat i per què he tardat tant de temps a escriure't. Bastants anys després de la teua inesperada partida el Diable va acudir a mi amb la finalitat d'elaborar una altra espasa igual de poderosa que la spata ignea, perquè aquest coneixia que abans tu em vas ensenyar les tècniques per a dur a terme aquesta creació. El Diable em va proporcionar un mineral especial amb el qual crearia l'espasa. Em va explicar que aquesta espasa havia de ser creada per una dona i que quan ajuntarà la teua i la meua es fusionarien en l'objecte més poderós del món. Però no m'importava, només volia estar al teu costat. A canvi em va concedir, igual que a tu, tres desitjos. Em va comentar quins van ser els teus i que en aquests moments estaves pres. En aqueix mateix instant vaig saber quins anaven a ser els meus dos primers desitjos: la immortalitat i la teua llibertat. Ara seràs lliure i podrem passar laresta de l'eternitat junts.

Amb afecte,

Emma.

14 de desembre de 1994

Cristina Sánchez, 2n BAT A

5. Hola Joan,

ja sé que no saps qui sóc, però estava al jardí i en obrir la bústia m'he trobat la teua carta. La meua mare normalment no rep cartes com aquestes i m'ha entrat la curiositat de llegir-la. Amb el que t'he dit crec que ja sabràs qui sóc, i sí, sóc el fill de la reina d'Anglaterra. Abans que acabara en mans de la meua mare, em vaig posar a llegir la teua carta molt detingudament. Per començar, volia dir-te que... mare meua! Quantes coses t'han passat. Normal que estigues ja cansat. M'he quedat bocabadat, mai havia escoltat una historia com aquesta. En llegir la carta em vaig adonar de la importància que li vas donar als diners durant tota la teua vida, i que després no et van servir per ser feliç. Per això jo he canviat la meua opinió. Gràcies a tu m'he adonat que els diners no ho són tot en la vida. A més a més, he aprés també sobre els canvis de la nostra societat i la seua història. És per això, que li diré i li explicaré a la meua mare tot per a convéncer-la que t'indulte.

Atentament,

Carles de Gal·les

Julia Sabater, 1r BAT A, Literatura Universal

6. Bé, doncs, amor meu, Joan, l’home de la meua vida...

Supose que pensaràs que açò es una mentida perquè jo, Emma, sí la teua amada, deuria estar morta ja que han passat més de mil anys. Però no! Estic viva Joan i ara et contaré què ha sigut de la meua vida i per què he tardat tant de temps de posar-me en contacte amb tu.

Em vaig quedar embarassada de tu. L’última vegada que ens vàrem veure abans de la teua fugida, vàrem tindre relacions sexuals i la teua llavoreta va brotar dins meu. Sabia que no volies tindre un fill per això no t’ho vaig dir i també perquè sé que pateixes de fortes depressions i no volia fer-te mal, sentimentalment parlant. Després que te n’anares, el dimoni se’m va aparèixer i em va dir que tenia un tracte per a proposar-me.El fill que portava dins de la panxa a canvi de la immortalitat. Com que una de les raons de la teua fugida va ser la incapacitat de veure’m envellir, vaig acceptar. A banda del fill vaig haver de complir una condició imposada pel dimoni, estar mil anys tancada a una cel·la a l’infern amb ell i després podria ser lliure per sempre i estar amb tu la resta de la meua vida.

Per favor, Joan, contacta amb mi només pugues...

T’estime amor meu!

Enrique Morales, 2n BAT A

7. Hola Joan,

sóc la teua estimada Emma. Encara que estic morta des de fa més de un segle mai m’oblidaré de tu. Sé que estàs a la presó, i que intentes acabar amb la teua vida mitjançant l'objecte que va et fer immortal. La veritat, em pareix una bogeria. Jo des d’ací dalt no puc fer res, però si que et puc aconsellar.

Intenta parlar amb el dimoni de bones formes. Pots invocar-lo de qualsevol forma. Jo pense que la que millor forma seria que pensares molt en ell, i igual et dona un sorpresa i apareix. Si aconsegueixes parlar amb ell, intenta ser el més raonable possible. Si el que vols és acabar amb la teua immortalitat, has d’ explicar-li-ho d’una forma raonada i amb arguments que tinguen sentit.

Per la part dels teus desitjos, et diré que si, pel contrari, el dimoni se m’haguera aparegut a mi, mai haguera demanat la immortalitat, perquè tu pots ser immortal però els teus éssers més volguts no, i veure patir a gent crec que no és una bona opció.

Des d’ací dalt et dic que estic esperant el moment que ens tornem a trobar, espere que no siga molt tard, perquè això voldrà dir que has aconseguit parlar amb el dimoni i t’haurà fet cas. La reina, pense que no podrà fer res per tu, tampoc té el poder suficient per a matar a una persona immortal.

Espere que aconseguisques el que vols i que dins de res puga tornar a sentir-te.

Amb amor,

Emma.

Laura Díaz Valera, 1r BAT A, Literatura Universal

8La teua carta ha arribat a la reina d'Anglaterra, però sent dir-te que la teua petició no és possible. Tal com t'enganyí a tu, fa molt de temps, he aconseguit que la reina em faça cas, i hem fet un pacte. Com em vas enganyar a mi, el teu càstig serà passar la resta de la teua llarga vida en aqueixes quatre parets, darrere d'aqueixes reixes. El teu obsequi no valia res, i per això la meua venjança: no envelliràs pel desig que em vas demanar, els guàrdies al final s’adonaran i t'acabaran matant per pensar que eres bruixot o que et fas passar per mi, el diable, una amenaça per als simples mortals. Encara que hi ha alguna cosa que jo vull de tu,i amb això podràs comprar la teua llibertat: em pots retornar els teus tres desitjos i tornar a ser mortal. La teua vida seguirà tal com ho vas deixar,i tot això haurà sigut com un somni per a tu, tornaràs al teu xicotet poble i a la teua vida de ferrer, encara que pobre. Decideix la resposta que em dones, és irreversible i no podràs canviar d'opinió,no et servirà de molt de negar-te, potser podràs viure alguns anys tancat allí, en la presó, però no tardaran a torturar-te i matar-te per la teua immortalitat, decideix-te i envia’m la teua resposta, no tens molt de temps per a decidir-te,et done 72 hores de temps per a pensar-t’ho.

Att: El Diable

Elena Díaz Alcaraz, 1r BAT A, Literatura Universal

9.Estimat Joan,

com ja saps la teua espasa té un poder descomunal que mai havia vist, i després d’estar pensant tot aquest temps com arribar a un acord amb tu, crec que tinc l'intercanvi perfecte per a eixir guanyant els dos. A canvi de la teua espasa jo et donaré tres desitjos, qualsevol desig que vulgues, però has de tenir en compte les conseqüències que això pot arribar a tindre, ja que tot desig té aspectes que poden no agradar-nos. Com ja t’he dit, és un acord amb el qual anem a acabar els dos satisfets si tries els desitjos correctes, per això et demane que t’ho penses i prengues una decisió, no te’n penediràs amic meu.

Espere tindre una resposta prompte, mai havia vist una cosa com aquesta i vull investigar tot el poder que pot arribar a tindre.

Parlem,

El Dimoni.

Jano Medina, 2n BAT A.

10. Estimat Joan,

sóc Emma, la dona de la que et vas enamorar perdudament. Supose que no em respondràs perquè per alguna raó vas fugir i no has tornat mai més però el temps passa i jo em faig vella, cada dia un poquet més. Ja no sóc aquella riallera i boja jove que vas conèixer, ara sóc una dona de 79 anys amb problemes físics en totes i cadascuna de les parts del meu cos. La teua fugida va suposar un canvi radical en la meua vida. Al principi, m’ho í com el final dels meus dies, però al cap dels anys vaig tirar endavant sense tu. Vaig conèixer a un home que m’ha fet feliç tota la vida, m’ha donat uns fills meravellosos i m’acompanyarà fins al final del meus dies perquè ell no ha fugit com un covard i s’ha quedat en tots el moments, tant roïns com bons. Només t’he escrit aquesta carta com a comiat perquè arribarà el dia en què jo no estiga i volia acomiadar-me de tu, doncs has sigut la persona més important de la meua vida i voldria veure’t i besar-te una última vegada. Per favor Joan, vine a veure’m... T’estime moltíssim.

Emma.

Ainara Cano, 2n BAT A

11. Estimat Joan,

t’escriu Emma, la teua ex-novia supose. Solament et volia comentar un parell de coses.Primerament, jo pensava que m’estimaves, realment ho pensava i estava convençuda perquè jo també t’estimava, o t’estime, no et vaig a mentir. Aleshores no puc entendre com has pogut fer això, com te n’has anat i m’has deixat sola qüestionant-me si la culpa era meua. Però, Joan, et vaig a dir també que si te n’has anat la culpa no és meua.

Jo no he fet res fora de lloc, no t’he sigut infidel i l’única cosa que he fet ha sigut enamorar-me de tu aleshores el problema no el tinc jo. No penses que vaig a quedar-me plorant totes les nits perquè no. Si m’has deixat es perquè tu no estàs enamorat de mi i en una relació les dues persones han de donar el mateix, si una persona fa més i s’implica més en la relació que l’altre acaba mal així que menys mal que m'he donat compte. Bona sort en la vida, Joan, sempre et recordaré i espere que tu també em recordes a mi.

Per si ho havies pensat no tornes a la meua vida perquè no et vaig a estar esperant, vaig a continuar, vaig a disfrutar de tot el que la vida em pot oferir i quan la vida vulgui trobaré a una persona que s’enamore de mi de la mateixa manera que jo d’ella. Espere que tu també ho puguis aconseguir perquè tots mereixem un amor incondicional i recíproc.

Amb nostàlgia,

Emma.

Inés Boría, 2n BAT A

12. Hola, Joan,

quant de temps sense vore’t, no sé si em recordaràs, jo sí. Pensaves que estava desapareguda, però no és el cas. Estic viva, lluitant, com sempre, per gaudir daquesta preciositat única que els humans tenim, això que coneixem com a vida. Et contaré que m’ ha ocorregut aquests últims anys i per què he tardat tant en enviar-te aquesta sentida carta.

No sé si saps que l’ última vegada que em vares veure el teu desig sensual i el teu apetit sensual es va apoderar de tu, tant que et vares sufocar amb mi. Després d’uns quants mesos la teua llavoreta va florir i va dur al món una nova vida. No t’espantes! Encara que no ho saps fins ara, no t’espantes, t’ho torne a dir. Sé que eres un home molt nerviós, depressiu i per això no volia dir-t’ho. Però actualment tinc una proposta que em va presentar el dimoni, que et pot agradar. Amb la vida del teu fill puc fer un canvi, un pacte, amb aquest personatge diabòlic: la vida del fill a canvi que jo estiga amb tu tota la resta dels anys que em queden. Bon tracte, perquè tu i jo ens desitgem, jo sense tu i tu sense mi no podem viure. Es clar que a més d’aquesta proposta que m’ ha fet aquest personatge efímer vinga presidida d’ una altra: passar deu anys de la meua vida en l’infern, sota terra. Fent de la seua amada i cuidant-lo com si fora un príncep. Però per tu el que faça falta. Per tu la fi del món. Així que ens uns anys ens vorem.

Fins prompte, Joan! T’estime molt, més que tu a mi!

Adrián Bau, 2n BAT A

13.Hola amor,

crec que estaràs una mica al·lucinat al llegir açó i potser penses que algú vol fer-te mal fent-se passar per mi,l’amor de la teua vida, després d’haver mort, però no, realment sóc jo, Emma. Al cap del temps de morir una presència em va despertar i vaig reviure, va ser el dimoni que em va dir que tenia un tracte per fer-me però jo no sabia el que ell volia de mi, em digué que em concedia ser immortal a canvi de vàries coses que jo encara no sabia i vaig acceptar per trobar-te. Vaig ser prostituta durant molt de temps i ballarina que era el que el dimoni m’havia demanat, vaig guanyar diners per anar a buscar-te, però quan tractava de trobar-te m’apareixia una carta anònima fent-me saber que havies viatjat altra volta. Com que no paraves de moure’t per tot el món mai et trobava. Quan entrares a presó et vaig escriure una carta però mai et va arribar, però estava segura que el dia que isqueres ens trobaríem, et vaig escriure una adreça on t’estaria esperant tota la vida. Sols espere la teva visita i estar amb tu tota la vida que ens queda.

T’estime.

Emma.

Sandra Izquierdo, 2n BAT A

14. Amor de la meua vida, Joan,

tu saps com que et vull,no pare de pensar en tu, no puc viure sense tu. Et jure que no és una broma, sóc la teua amada, la teua pr incesa i no és de mentida. La meua vida ha sigut un embolic, ara et contaré tot el que m’ha passat.

No se com dir-te açò, és un poc complicat. Resulta que estic embarassada de tu, espere que recordes el que va a passar abans de la teua fugida, abans de abandonar-me, ja sé que es trist que t’hages d’assabentar d'aquesta manera però no volia fer-te mal psicològic ja que tu no volies fills i tenia por de la teua reacció.

Quan te n'anares una estranya ombra es va posar al front meu i em va proposar matar el fill per poder veure't o no matar-lo i no poder veure’t mai més. Vaig elegir que l’eliminaren ja que no puc viure sense tu.

Ara estic anant en la teua busca, espere veure't prompte!

Jorge Carrasco, 2n BAT A

15. Presó d’Anglaterra.

C/ Karl Marx. Núm. 20

Benvolgut fill meu,

T’escric perquè, encara que entenc que en aquest precís instant et trobaràs en un estat de sorpresa i nostàlgia, desitge que sàpies tot allò que fa temps esperava explicar-te com a pare teu que sóc. Començaré,doncs, transmitent quant desitjava contactar amb tu des del dia en què malauradament arribà el moment de la meua mort. Per favor, no et sentes culpable d’aquell succés. Jo mai t’he culpabilitzat, i per això, no és necessari que malgastes una eternitat pensant en tal traumàtic succés. He estat observant cadascun dels passos que has anat donant en aquesta eterna existència, de la mateixa manera que faré en el que et quede d’ella.

Encara no entenc com renunciares a la teua vida per l’eternitat, no obstant, no et jutge per la teua elecció, sinó que simplement no puc comprendre-la. T’he vist patir, i he patit amb tu, però en certa manera entenia que mereixies ser conseqüent amb el gran error que vas cometre tractant amb el mateix diable. Ara, per fi, millor tard que mai, has sigut venerat amb la saviesa de l’existència. Ai fill meu, has hagut de renunciar a tantes oportunitats que t’oferia la pròpia felicitat que em compadisc de tu. Els diners, la saviesa i la grandesa no et van aportar res paregut a la vertadera felicitat, i ho sé perquè jo mateix he sigut qui he observat la precarietat de la teua existència.

Crec que és moment de dir-te adéu definitivament, espere trobes la felicitat en la immortalitat, perquè eixe és el major desig que espere aconsegueixes algun dia. El meu temps com esperit en pena ha finalitzat, ja he pogut acomplir l’últim propòsit que tenia, i és hora de descansar per sempre, espere que prompte ens puguem reunir.

Una forta abraçada, sort.

Signat: el teu pare.

Alba Poveda, 1r BAT A, Literatura Universal

16. Hola Joan,

potser trobes estrany rebre aquesta carta deprés de tant de temps sense saber de mi. Com hauràs comprovat al remitent, sóc la teua estimada Emma i estic viva, com tu. El dimoni em va fer una visita just abans que a tu. Ell sabia que estava embarassada i em va arravatar el nostre fill per tal de donar-me la immortalitat, or infinit i un últim desig. Vaig acceptar amb l’única condició que anara a visitar-te a tu i aconseguira fer-te immortal també per a tindre tants fills com volguérem. eixe era el meu últim desig. No et vaig poder dir que era com tu abans que te n’anares, per això duc tot aquest temps intentant trobar-te, seguint el teu camí. Torna a casa Joan, no tingues por. Ens anirem a viure junts a una casa gran al mig del bosc i tindrem molts fills i una vida d’ensomni, et vull i et trobe a faltar, estimat meu.

Emma.

Paula Chirbes, 2n BAT B

17. Estimat amor,

fa uns dies que ja no despertes al meu costat que no puc vore’t, tocar-te, besar-te… Açò és molt difícil per a mi, i estic trencada per dins. Sols et demane que tornes, que tornes al meu costat i poder cridar por tot el món el nostre amor, gaudir dels anys que em queden, ja que tots els moments que jo puga viure vull viure’ls al teu costat. No em faces això. Passe nits de melancolies i plors per no poder sentir-te al meu costat, de no poder vore aquells ulls en els que em perd dins la mirada, i eixe somriure que m’alegre cada matí, cada vesprada i cada nit. Necessite el teu calor per arropar-me en aquestes nits fredes.

Espere ansiosa el dia que tornes, que m'abraces per darrere i lentament a l'oïda em sussurres “t’estime”. No penses en els anys que no estaré amb tu, pensa en tot el que ens anem a perdre si no tornes amb mi, ens necessitem l’un a l’altre per a ser feliços i somriure, perquè tu ets la meua força que fa que m’alce pels matins. No saps tot el que t’estime i com de feliç em fas. Si decideixes no tornar sols vull que sàpigues que ningú va a poder omplir-me el cor ni em va a fer sentir el que tu em fas sentir. Sempre seràs i vas a ser el amor de la meua vida.

Torna per favor, t’estime.

Sandra Pedregal, 2n BAT A

18.Infern

Joan Ferrer/John Smith

Ei, humà Joan Ferrer. Un dels meus àngels que passava pel món dels mortals em va comentar que havia vist a un boig que assegurava ser immortal i haver fet un pacte amb mi. De seguida vaig saber que es tractava d'aquell mortal al qual li vaig comprar aqueixa espasa tan poderosa fa un mil·lenni. Bé, et comente. Resulta que fa poc, uns 100 anys, mentre celebràvem ací sota l'inici del que els humans vau dir «La Guerra Mundial», em vaig passar una mica amb la festa i no sé com, vaig acabar jugant al pòquer aqueix amb l'avorrit de Déu. Total, que aqueix dimoni es va aprofitar de la meua ressaca i va apostar el seu regne perquè jo posara fi a la guerra. Finalment em va guanyar amb un full d'asos i reis, t'assegure que em va fer paranys el murri aqueix, es va traure un as de la mànega estic segur! En aqueix moment de ràbia em vaig calfar i li vaig comentar que tenia una espasa tan poderosa que podria matar-lo allí mateix. En escoltar això Déu va apostar la seua mateixa immortalitat a canvi de l'espasa. Tenia segur que anava a guanyar aqueixa mà perquè un dels meus súbdits era el crupier i havia repartit les cartes de tal manera que jo guanyara. Però aqueix crupier era el ximple de Juli Cèsar, qui havia fet un pacte amb Déu perquè el retornara a la vida sota el nom d'Hitler a canvi que falsejara la partida perquè guanyara Déu.

En fi, el motiu pel qual t'escric és perquè vaig acabar perdent l'espasa ígnia. I ara t'escric per a proposar-te un nou negoci entre nosaltres. Jo estic disposat a fer-te la mateixa oferta que et vaig fer en el seu moment a canvi que tu em tornes a fabricar una espasa tan poderosa o més com la que vaig perdre en el seu moment per a matar al trampós de Déu, perquè l'original va ser fetillada per aquest mateix perquè jo mai poguera tornar a empunyar-la.

Que em dius, t'hi apuntes?

El teu amic Belcebú (per als meus amics, Jesús)

Marcos Medina, 2n BAT A.

19. Bon dia Sr. Ferrer,

sóc jo, la Reina d'Anglaterra en persona, i fa alguns dies que vaig llegir la seua carta, però em vaig quedar sense paraules,esperant que no fora veritat, però supose que sí ho és i em pareix una bogeria. Per solucionar tots els seus problemes m’he posat en contacte amb el director de la presó on vosté es troba i, tot cal dir-ho, no he obtingut les millors respostes de primeres, fins i tot sent qui sóc, però després de molt pressionar i moure fils m’han dit que li van a fer una sèrie de proves mèdiques i que a partir d’eixes proves decidiran què fer. Jo espere que tot continue a millor i puga eixir vosté ràpid de la situació en la que es troba, perquè com li he dit al principi em pareix de bojos. Em va comunicant com va la cosa, per si he d’intermediar, cosa que de veritat no m’importa. Molta sort!

Atentament,

Sa Majestat, La reina d’Anglaterra.

Nerea Fernández, 1r BAT A, Literatura Universal.

20. Hola, estimat Joan.

Sóc Emma, la teua amada Emma, la que vas abandonar quan vas partir per no veure’m envellir i morir però el que no saps és que jo ho sabia tot i també sóc immortal com tu. Et preguntaràs el per què de la meua immortalitat. Ara vaig a explicar-t'ho tot.

El dia que el diable et va concedir tres desitjos, jo estava al costat vostre quan va passar, el diable em va descobrir, aleshores per a què jo em callara i no el delatés em va concedir un desig i va ser la immortalitat. Abans de que te n’anares vaig saber que estava embarassada i evidentement el fill era teu però no em va donar temps a dir-t’ho. El nostre fill va nàixer, era tan bonic i immortal com tu, i vaig decidir anar a la teua búsqueda. Hem estat darrere teua tota l’estona i mai aconseguíem veure’t perquè escapaves abans.

Joan, per favor, el nostre fill i jo et necessitem amb nosaltres, l’únic que volem és ser el més paregut a una família normal.

Si lliges açò, contacta amb mi.

T’estime.

Emma.

Elena Vila, 2n BAT A.

21. Estimat Joan Ferrer,

no sé com dir-t'ho però estic en les mateixes que tu. Quan encara era jove, el meu major desig en la vida era convertir-me ja en reina però donada la meua encara escassa edat i que el meu pare encara continuava exercint, la corona era impossible. Jo, encara immadura, deia que era capaç de fer qualsevol cosa amb la condició de regnar. Tan gran era la meua ambició que un dia, tal com a tu et va passar, se'm va aparèixer el dimoni i em va proposar que aconseguiria tot el que volguera a més de regnar, a canvi d'una cosa: atorgar-li l'ànima del meu pare amb la qual tenia comptes pendents i, clar, jo tan ingènua i encegada per la set de regnar vaig acceptar i vaig matar al meu pare. Al principi em vaig sentir malament però quan vaig recordar que el dimoni em devia tres desitjos vaig començar a trobar-me millor. Tres dies més tard el dimoni em va visitar per a concedir-me els meus desitjos i com tu, primer vaig desitjar la immortalitat i així em va ser concedida; després vaig desitjar poder regnar i també em va ser concedit i finalment vaig desitjar no tindre mai fills pensant que així podria gaudir més dels meus desitjos.

I així he viscut durant tot aquest temps. Amb el pas dels anys em vaig anar donant compte que la meua vida havia perdut tot el sentit, ja no era feliç però com no se'm presentava cap solució vaig perdre qualsevol esperança que em quedara.

Així, et comunique, Joan, que seràs alliberat i al costat meu, anirem per l'espasa i ens alliberarem d'aquest etern sofriment al qual nosaltres mateixos ens hem condemnat.

La Reina d’Anglaterra.

Leila Moussaddaq, 2n BAT A

22. A l’atenció de Joan Ferrer.

Porte dues setmanes sense saber res de tu i la veritat no se si vull tornar a veure't. M'has fet mal, has jugat amb els meus sentiments com si foren joguets, m'has deixat sola, ací, sense tu. Tots els teus “et vull” els teus “m'encantes” els teus “vull formar una família amb tu” no valen gens. No t'escric aquesta carta perquè em contestes, no vull ni una sola paraula més teua. Te l'escric perquè sigues conscient que tot l'amor que tenia cap a tu s'ha esfumat, perquè jo ja no puc seguir amb això. He de refer la meua vida per obligació, perquè fa dues setmanes veia un futur amb tu, però has sigut un covard.

Has sigut l'amor més real i el desamor més difícil.

Fins mai Joan.

Emma

Estela Mas, 2n BAT A

23. Benvolgut senyor Joan Ferrer,
es dirigeix a vosté la gran sobirana d'aquest país, la reina Isabel II. La carta en la qual vosté manifesta la seua història ha arribat a mi a través de les mans del meu fill, el qual ha llegit la carta primer i s'ha tirat a riure, jo li ordení que m'entregara la carta, l'he llegida i porte un mes tractant de decidir què fer amb el seu cas i aquesta carta mostra la resolució definitiva.En vista que la història que m'ha contat en la carta m'ha semblat molt entretinguda i molt explicativa quant als aspectes de la nostra història es refereix he decidi t deixar-lo en llibertat amb una sèrie de condicions. La primera és que abandone Anglaterra quan isca (jo mateixa m'encarregaré de la logística perquè marxe on vosté desitge), la segona és que no li conte a ningú la història que vosté m'ha contat en la primera carta i la tercera és que d'ací en passar d'uns 10 anys es dedique a escriure un llibre contant la mateixa història que em contà en la primera carta però no l'escriurà sota el nom de Joan Ferrer sinó sota el nom de Vicenç Pagès Jordà. El títol del llibre el deixe triar a la vostra mercè però si necessita ajuda li recomane que el llibre es titule ‘’Carta a la reina d'Anglaterra’’.

No tinc res més a dir-li en aquesta carta. Dins d'una setmana l'alliberaran per ordre meua i un automòbil l'acompanyara fins a un aeroport on abandonara Anglaterra. 

Sense res més a dir s'acomiada la seua majestat, la Reina Isabel II.


Fernando Orozco, 1r BAT A, Literatura Universal

 

24. Per a Joan Ferrer.
Hola Joan, com estàs? Espere que et vaja bé. T'escric aquesta carta perquè he somiat que el dia del teu naixement moriré i si és veritat, m'agradaria deixar un missatge. Si estàs llegint aquesta carta, assumisc que ja eres un adolescent. Ho sent per no poder estar amb tu durant la teua infància però espere que el teu pare t'haja educat bé. Hi ha tantes coses que m'agradaria dir-te però no tinc el temps ni l'espai per a explicar-t’ho tot ja que és la nit anterior del teu naixement. Ja que seràs l'hereu de l'ofici familiar, vull que domines l'art del teu pare, et banyes tots els dies, menges bé i no et fiques al llit massa tard. Vull que trobes a l'única persona que et vulga i et cases amb ella. Després, que tingues fills sans i estigues orgullós dels seus assoliments. I finalment, vull que tingues una vida llarga, plena
d'aventures i felicitat.


Una abraçada!
La teua mare.


Davit Hakobyan, 2n BAT A



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.