MICRORELATS DE LA SES ALPUENTE - IES LA SERRANÍA

 

EL TREN DE LA MEMÒRIA

 

En 1960, Empar va pujar al tren més important de la seua vida. Amb 5000 pessetes davall del braç, una muda i sense lloc on viure va decidir eixir de l’Espanya franquista. Pels problemes bèl·lics entre els feixistes i els republicans, no hi havia treball, ni opcions de formació, tan sols l'esperava un futur masclista i de fam.

Ella volia un país on poder aprendre i se sentia amb ganes d’iniciar una nova aventura. Encara que sabia que no anava a ser fàcil pels controls policials que hi havia; perquè els franquistes estaven per tot arreu. Es va aventurar i va pujar a aquell tren que anava a una Alemanya més moderna. I no es va penedir mai!

Aquell viatge no l'oblidaria. En aquells vagons anaven unes 500 persones, cadascuna pel seu motiu fugia de sa casa, es notava als vagons uns sentiments encontrats i molta por als ulls.

Va ser on viatge molt mogut, la policia franquista va detindre el tren i va assassinar a 17 persones que volien exiliar-se. Per sort, Empar tenia un permís per treballar tres mesos a Alemanya i els guardes no li van dir res

Hui la nostra dona, pot afirmar que és el producte d’una Espanya en guerra, franquista i amb gana. D'on va fugir. I, gràcies a la emigració, va nàixer una nova dona, amb moltes batalles que contar.

Aitana Gil Garcia

 

 

 

TXERNÒBIL

 

Quan jo era xicotet, a la meua ciutat hi havia una central nuclear i, de tant en tant, calia estar atents per si passava alguna cosa. Un dia estaven fent una prova d'un tall d'energia, ja havien fet tres d'aquelles proves en els últims quatre anys. A un grup, que no estava molt qualificat, se'ls en va anar de les mans i el reactor expulsà grans tones de radiació, això va formar un núvol radioactiu. Aquesta explosió causà la mort de 31 persones en les següents dues setmanes i va portar l'evacuació d'urgència de 116 000 persones.

Molta gent, pel que havia passat, vam haver d'abandonar les nostres cases i fugir a un altre país per a no emmalaltir. Mentre estàvem fora, en el lloc de l'explosió estaven fent un procés de descontaminació.

Després de molt de temps encara hi ha moltes parts de la zona amb altes quantitats de radiació. Prípiat és un dels llocs més icònics ja que tot està abandonat i igual que ho van deixar i continuen havent-hi altes quantitats de radiació. Aquesta explosió marcà un abans i un després en moltes famílies ja que molta gent va morir o va patir grans problemes respiratoris ja que la radiació entrà al seu cos i perjudicà moltes parts del seu organisme.

 

Athenea Soler Jiménez

 

 

 

MIGRACIÓ A AUSTRÀLIA

Un home anomenat Ferran va tindre un xiquet amb una dona més jove que ell, a la qual li agradava molt viatjar. Al xiquet li digueren Marc, i a Marc també li agradava molt viatjar, com a la seua mare.

Un dels viatges més importants per a Marc va ser a Austràlia quan tenia deu anys. Li va agradar tant que li va dir als pares que quan fora major se n'aniria a Austràlia a viure. Els seus pares pensaven que tan sols era una etapa, però quan va complir divuit anys, va començar a treballar de cambrer per a poder comprar un bitllet d’avió a Austràlia.

Se’n va anar amb un amic, però, quan van arribar, no tenien diners perquè se'ls havien gastat tots en el bitllet d’avió. Van haver de buscar un treball ràpid. Com Marc havia treballat de cambrer, van anar a un restaurant i els van dir que sí que podien treballar allí. Després d'uns mesos Marc ja era gerent del restaurant, i el seu amic va començar a treballar en un taller de cotxes. Ells sempre van ser treballadors, als dos anys de viure a Austràlia ja eren persones molt importants al país.

 

Idaira Pinazo Polo

SENSE TÍTOL

Nàdia, de pare marroquí i de mare algeriana, però nascuda a Espanya, se'n va haver d'anar del lloc on sempre havia viscut, Barcelona, per problemes econòmics. No tenien diners perquè al seu pare l’havien acomiadat del treball i la seua mare no en trobava tan poc.

El 21 de gener, Nàdia i la seua família van arribar a Vigo, quan es van traslladar a Galícia, Nàdia tenia quinze anys, i estava en quart d’ESO.

A Barcelona, Nàdia tenia moltes amigues de la seua edat i sobretot moltes amigues. Quan els seus pares li van dir que se n'havien d'anar a altre lloc a viure, Nàdia va ficar-se a plorar ja que sabia que anava a trobar molt en falta a les seues amigues, sobretot a la seua millor amiga Amina.

El primer dia d’institut de Nàdia va ser molt tranquil, inclús va conéixer a dues xiques gallegues molt simpàtiques, Laura i Marta, eren bessones, i venien d’una família amb molts diners.

Les dues primeres setmanes Nàdia ja pensava que havia fet amigues, fins que un dia va quedar amb Laura i Marta en la seua casa. Quan van entrar a casa de Nàdia, van conèixer als seus pares, van passar la vesprada molt bé. Quan les bessones se’n van a anar a casa, els seus pares els van preguntar que on havien estat i elles van respondre que havien estat a casa de la casa de la seua amiga Nàdia. Quan Marta els va dir que els pares de Nàdia eren musulmans, el pare de les bessones va fer mala cara i va mirar a la seua dona, van parlar entre ells, i els van dir que deixaren de quedar amb Nàdia, que deixaren de parlar-li. Marta i Laura no els entenien però no tenien més remei que fer cas als seus pares.

Després d’açò la vida de Nàdia es va convertir en un infern, ella no entenia perquè li havien deixat de parlar. Però, no sols li van deixar de parlar elles, sinó que tota la seua classe es va enterar que els pares de Nàdia eren musulmans, i començaren a fer-li la vida impossible per aquest motiu.

Jorge Pérez Debón

 

GUERRA D'UCRAÏNA I RÚSSIA

La guerra entre Ucraïna i Rússia va començar el 24 de febrer de 2022, els motius de la guerra es van intensificar quan Ucraïna va pressionar a l'OTAN per formar part del conglomerat d'estats membres. Més de 7,9 milions d'ucraïnesos van fugir refugiats a països com Alemanya, República Txeca, Itàlia, Espanya i el Regne Unit . Moltes famílies han hagut de separar-se perquè tots els homes majors d'edat van haver de quedar-se a defensar el seu país.

Per a mi ha sigut molt dur separar-me de la meua família que s'ha quedat a Ucraïna. Anar-me'n a un altre lloc completament diferent, sense saber l'idioma i, també, veure fotos de ciutats d'Ucraïna com Sloviansk, Kramatorsk, Járkov i Kiev destrossades pels russos.

Al març del 2022 funcionaris ucraïnesos van publicar fotos i vídeos de soldats russos assassinats i capturats. Jo espere que tot això acabe prompte i puga tornar al meu país amb tota la meua família i els meus amics, perquè això d'haver de migrar per obligació a un altre país i que t'hagen d'acollir no m'agrada.

 

Darío Villanueva Martínez