CONCURS DE MICRORELATS 2024, IES SEDAVÍ

Junil a les terres dels bàrbars, JOAN-LLUÍS LLUÍS

    Salutacions des de l'IES Sedaví. Ací teniu els relats del meu alumnat. Com sempre, l'alumnat sorprén amb la seua creativitat. Ens veiem aviat!

  

1. EL MILLOR REGAL A LA MILLOR MARE

A ma mare li encanta llegir, i en el pati, em diu tristament que el seu escriptor preferit, Àngel Martín, que ha escrit un dels seus llibres preferits, Por si las voces vuelven, farà una firma de llibres aquesta vesprada, però ella no pot anar perquè estarà ocupada tota la tarda.

Em sap molt greu perquè ella s’esforça molt per fer-me feliç i vull recompensar-la fent-li un bon regal. A l’eixir de classe, arribe a casa i quan ma mare se’n va a treballar, jo isc de casa amb el seu llibre i vaig directament a l’autobús 9 que em deixa al costat del Corte Inglés, on s’està fent la firma, però hi ha un problema, he fet tard i quan arribe a la cua, em donen el tiquet cent cinquanta-cinc, quan se suposa que soles firmarà cent cinquanta, però tinc molta esperança i no vaig a rendir-me tan fàcilment després de tot el que he fet. Doncs amb tota la sort del món, l’escriptor accepta firmar a deu persones més i aconseguisc la firma i una foto per a ella, el regal que es mereix.

ANDREU MARCO, 1r BATXILLERAT B

 

2. ELS MEUS ULLS AMBRE

Com quan et cremes els peus per la calenta arena i sembla que mai podràs arribar al mar, així em vaig sentir en aquell instant on el desenllaç de la seua vida, estava a les meues mans. Fa hui, tres anys des que aquell llibre va arribar a mi, decidit a canviar el trajecte de la meua vida.

Ella i jo vivíem connectades i jo ho sabia. Les meues paraules, havien sigut d’ella, cada experiència que contava, jo la sentia, però no un sentir normal, sinó, un batec indesxifrable. Així doncs va començar el meu viatge, que si em preguntes no sabria dir-te com o quan comença, sols podria contar-te com acaba.

En un obrir i tancar d’ulls allí em trobe, vuitanta anys enrere, just enfront de la famosa “paret amb llibres”. Jo sabia la seua historia, i com continuava. Sabia qui era Anna, i la tenia allí, junt a mi.

Quasi sense pensar-ho, toque la porta, per alguna raó Anna m’obri. Les nostres pupil·les connecten d’una manera inefable i de sobte, un soroll fortíssim, em gire enrere i veig la vida d’Anna passar front la meua.

A dia de hui continue sense trobar l’explicació lògica d’allò, l’únic que diré és que sols els meus ulls saben la història completa.

CLAUDIA ALUJER, 1r BATXILLERAT B

3. UN VIATGE PER A RECORDAR

Hui és el dia que, després de molts anys, coneixeré a la meua autora favorita. Esta oportunitat va succeir quan vaig eixir guanyadora en un sorteig del Dia del Llibre. Recorde que estava en classe quan em van telefonar els meus pares dient-me que havia guanyat el sorteig i que anava a poder viatjar fins a Escòcia per a conéixer en persona J.K.Rowling. Estava molt emocionada encara que quedaven tres mesos per a això i se'm va fer un període molt llarg, però per fi va arribar el dia.

En arribar a Escòcia, ens estant portant a un castell, amb quatre famílies més que també van guanyar el sorteig, on hem d'esperar l'autora per a compartir amb nosaltres experiències durant l'escriptura de la seua saga Harry Potter. Parle amb ella molt feliç per haver complit un dels meus somnis. Ella és molt amable amb tots nosaltres i respon amb claredat totes les preguntes que li fem. Més tard, realitzem diverses activitats organitzades que són impressionants.

Va ser una experiència inoblidable ja que vaig poder conéixer en primera persona a la meua autora favorita, aprenent un poc més d'anglés en intentar comunicar-me amb ella, a més fent molt bons amics durant les activitats i finalment, veient gran part d’Escòcia amb tota la meua família. Sens dubte el millor viatge de la meua vida!

PAULA TORDERA, 1^r BATXILLERAT B

 

4.VIATGE PER A CONÈIXER LA MAGA DE LES PARAULES

Hui és el dia, el dia en què vaig a emprendre un viatge fantàstic en busca de la meua autora preferida. Ella és J.K Rowling, m’agrada molt perquè des que era molt menuda vaig començar a llegir la seua saga Harry Potter i sempre m’he preguntat: com si li ocorrerà tot això?

Així que m’he decidit. Ella va anunciar en les xarxes socials que anava a passar uns dies a Northumberland, un lloc al nord d’Anglaterra on es troba el castell d’Alnwick, el castell que representa l’escola de màgia en els llibres. Aleshores, podria ser una oportunitat meravellosa per a conèixer en persona el lloc dels meus somnis i la meua autora preferida.

He agafat un vol des de València fins a Londres i quan he arribat a la porta d’embarcament m’han dit que... Quasi es cancel·la per el mal temps! Després del vol turbulent, acabe d’arribar a Londres i vaig a agafar dos autobusos per a arribar al castell. Després de quatre hores de viatge, per fi he arribat al destí, ara em falta trobar-la... De sobte, he vist uns cabells rossos: era ella. L’he saludat amb molt entusiasme i ara m’ha invitat a prendre un te. Quina emoció!

MARIA JURADO, 1r BATXILLERAT B

 

5. SENSE TÍTOL I

-Hola Miguel, com estàs? En quin segle estem? On estem?
-Hola Edu, com saps, soc Miguel de Cervantes I estem al segle XVI.
-Però si jo estava dormint al meu llit al segle XXI!
-Ho sé, però estaves somiant tan profund que has vingut a l’època delteu
escriptor favorit. Què sents?

-Estic massa distint, aquesta roba que porte sembla rara i no es pareix res a la roba que portaria jo.

-Això és normal, en aquest segle vestim d’aquesta forma, però, no t’agrada
estar ací?

-Sí, sí que m’agrada, però m’agradaria que estiguera la meua mare, per a què poguera veure tot això. És que no m’ho crec encara, estic amb el millor
escriptor del segle XVI!

-Moltes gràcies Edu, m’agrada molt que digues això de mi

-Miguel, vull vore tot el que siga diferent de la meua època, el comerç, els restaurants, el carrer… Tot, per favor.

-Es nota que estàs impacient Edu, anem a fer tot el que vulgues, per on vols començar?

-Vull anar a menjar primer a un restaurant, perquè tinc massa fam, i no sé per què, si he dinat fa una hora!

-Això és pel canvi de segle, sempre dona molta fam.

EDUARDO MORENO, 1^r BATXILLERAT B

 

6. SENSE TÍTOL II

Mentre estic en classe de castellà donant vida a les obres de Miguel de Cervantes, m'imagine com d'increïble seria anar a la seua època i conéixer-lo encara que siga un moment ja que és un dels meus autors favorits. Queden cinc minuts perquè sone el timbre i ens en puguem anar a casa. De sobte, m'ataca un mal de cap molt fort i d'un instant a un altre passe d'estar en classe amb els meus amics a estar en el que sembla una batalla naval. No és la meua època, o això supose. Em fixe en cada guerrer i al lluny veig una figura que em sona d'alguna cosa. Ara caic, és Miguel de Cervantes. Però com és possible? Fa un moment estava estudiant-lo en classe i ara l'estic veient en persona. Acabe de conéixer a un dels meus autors favorits. Quan per fi caic en el fet que he viatjat en el temps, m'adone en quina batalla està i el que li passa en esta mateixa batalla. Mire a Cervantes una altra vegada i d'una arcabussada li ferixen la mà esquerra. Ací comprenc per què li diuen «El manc de Lepant».

DARÍO ALUJER, 1^r BATXILLERAT B.

 

7. LA LECTORA INCOMPRESA

Hui és el dia, per fi vaig a conéixer-la!

Tot el món em tracta com a una "friki" sense sentit de la diversió i com una antisocial per culpa de la meva afició per la lectura, en especial la d'aquesta autora. Abans ho veia normal, jo també em veia diferent, passava hores, dies, minuts llegint i no em cansava, però quan vaig veure una conferència seva ho vaig entendre: sóc una incompresa.

Aquest matí he iniciat el viatge més important de la meva vida, per fi coneixeré una persona que em comprén, que m'accepta i que comparteix els meus pensaments sobre el món. He arribat al lloc on ella està signant els llibres, cada part del meu cos tremola, tinc suor freda i no pare de pensar com va a ser, tinc por de que no m'accepte; que no siga com me la imagine; que em jutge com les altres persones. Però he d'apropar me.

Quan li he pogut expressar l’admiració que li guarde i el que em va ajudar a comprendre’m tant com mai ho havia fet, la seva cara m'ha fet vore que ella és tal i com l’havia imaginada.

BERTA BOSCH, 1^r BATXILLERAT B

8. NO TOT ÉS TAN MERAVELLÓS COM PAREIX

Queda res per aterrar i cada vegada estic més nerviosa. Vaig al mateix destí que Martín Vargas, el meu escriptor favorit.

Arribem a Itàlia i anem directes a l'hotel. Ens instal·lem i baixem a la piscina. Els meus pares van al bar i jo em quede prenent el sol, llegint l'última novel·la de Martín. De sobte note colpets al braç. Quasi sofrisc un infart. És el Martín Vargas en persona! No ho puc creure, havia imaginat aquest moment moltes vegades però, ara és real.

-Hola, t'estic parlant, m'estàs escoltant?

- Sí, dis-me.

-Saps on queda el bar de l'hotel? M'acabe d'instal·lar i encara no m'ubique bé.

-Clar, t’acompanye si vols, els meus pares estan ací.

-Gràcies bonica.

El deixe al bar i comence a caminar però m'agarra del braç i m'invita a sopar aquesta nit dient que he sigut molt amable.

És l'hora d'eixir amb Martín i estic molt emocionada. Anem a sopar a un restaurant proper. Però és decepcionant, passa l'estona tirant-me la canya. Estic incòmoda i menge ràpidament per poder anar-me'n. Acabem de sopar i tornem a l'hotel. Pujant per l'ascensor intenta tocar-me. Isc corrent quan les portes s'obrin i passe la resta de les vacances esquivant-lo.

TANIA MATOSES, 1r BATXILLERAT A

9. ENTRE PÀGINES I PORTALS

En la penombra d'una biblioteca antiga del centre de València, estic obrint un tom oblidat i, de sobte, em veig embolicat en una tempesta de llibres. L'aroma a tinta es troba per tota la sala mentre les paraules cobren vida, formant un portal literari que em transporta a uns mons inexplorats i magnífics. En la meua travessia, navegue per mars de lletres amb poetes històrics. Em trobe amb personatges com Cervantes i em compartir totes les seues experiències i consells per a la vida. A més em recita els poemes més antics i bonic de la boca dels millors de totes les èpoques conegudes. Més tard camine per carrers de l'antiga Espanya amb poetes espanyols com a guia. En el següent capítol, vaig volant sobre l'esquena d'un drac medieval amb el rei Artús com a narrador, explorant terres èlfiques i muntanyes majestuoses. Al final de la meua història, isc d'entre les pàgines exhaust però enriquit. Acabe d’experimentar l’enorme poder de les paraules, un viatge literari que corrompre les barreres del temps i l'espai, deixant en el meu cor, el record inesborrable d'un univers d'històries inimaginables.

RUBÉN MORA, 1r BATXILLERAT A

10. EL VIATJE ESPERAT

Soc Miriam, una gran fan de Virginia Woolf des que tinc ús de raó. Recorde passar vesprades llegint els seus llibres. Sé moltes coses d'ella i tinc moltes ganes d'arribar a conéixer-la algun dia.

Estic investigant i pense a planificar l'esperat viatge. Busque la seua actual localitat, per poder xarrar amb ella en privat , no en la típica conferència amb altres lectors. Buscar el transport adequat és el més difícil, però finalment em decidisc per agafar un bus fins la parada més pròxima, i seguidament, anar amb la bicicleta. Em trobe en la localitat on Virgínia viu:"La ciutat dels lectors". Em sorprén perquè descobrisc que és una localitat habitada només per escriptors.

El passeig està envoltat per bonics arbres que murmuren històries antigues. A la porta, dubte per un instant si tocar o no. No deixe que les preguntes em facen tornar arrere així que toque. Una dona amable m'obri la porta i em trobe amb qui tant admire. Durant hores, estem compartint històries i reflexions. Al final del dia, me'n vaig amb el cor ple d'inspiració i amb la comprensió de l'art de les paraules. El viatge no sols deixa un rastre de quilòmetres, sinó una connexió amb la literatura i un somni fet realitat.

MIRIAM ZAFRA, 1r BATXILLERAT A

11. UN VIATGE AL MON D'ANNA TODD

Estic caminant molt nerviosa cap a la llibreria, emocionada per conéixer l'autora de la saga “After”. Estic entrant i també estic veient-la, una figura elegant entre muntanyes de llibres. Amb timidesa, m’estic asseient. Anna Todd, la creadora d'històries que ha captivat el meu cor. Xarrem sobre les seues inspiracions i processos creatius. Em confessa que, igual que els seus personatges, ha experimentat amors complicats. Compartim riures i anècdotes mentre em conta sobre els seus desafiaments per a portar les seues idees a la realitat. És més que una autora, és una mentora guiant-me a través del laberint de l'escriptura. Juntes, ens aventurem per la llibreria, explorant històries i compartint el nostre amor per la literatura. És més que una trobada casual: es converteix en una inesperada aventura literària. M’està regalant un exemplar signat, desitjant-me èxit en les meues pròpies travessies creatives. Ara estic eixint de la llibreria amb no sols un autògraf, sinó amb un impuls renovat i la sensació que he trobat una amiga en l'autora que esta donant vida a tants mons intrigants.

LORENA ORIVE, 1r BATXILLERAT A

 

12. VIATGE LITERARI

Estic emocionada. Finalment vaig a conéixer en persona al meu escriptor preferit, Gabriel Montoya. Les seues novel·les han sigut el meu refugi durant anys i ara tinc l’oportunitat de parlar amb ell en persona. Mentre camine cap el lloc de l’encontre, repasse mentalment les preguntes que vull fer-li sobre les seues inspiracions literàries.

A l’ arribar, trobe amb un home d’aspecte fosc que a penes em dedica una mirada. Intente entaular una conversació, però les seues respostes són tallants i despectives. Em sent desconcertat.

Decidisc assimilar-ho i, per a la meua sorpresa, confessa que no és el verdader autor de les novel·les. Em revela que, en realitat, utilitza un avançat programa d'intel·ligència artificial per a generar les seues històries. Em sent traït i desil·lusionat. L’home que admirava no és més que un intermediari entre la màquina i els seus lectors.

La revelació de Gabriel Montoya ha fet que la meua opinió sobre ell canvie per complet. En canvi, açò ha generat preguntes interessants sobre l' autenticitat i el paper que juga la tecnologia en l' art.

ALBA MONRABAL ALBORS,1r BATXILLERAT A

13. SENSE TÍTOL III

Porte molt de temps esperant el dia de l'estrena, hui per fi ha eixit la pel·lícula del meu llibre favorit: Un bes sota la pluja de Violeta Boyd. Quan el vaig llegir se'm va encongir el cor d'una manera increïble, vaig tindre molts sentiments llegint aquest llibre: alegria, sorpresa, misteri... però sobretot tristesa, i molta. Quan ja vam tindre tot el necessari i s'anava acostant l'hora, decidim entrar en la gran sala per a asseure'ns en els nostres respectius llocs. Però de sobte, una xica em crida molt l'atenció, em sona massa i ella també es fixa en mi, em somriu amb timidesa. Es l’autora! M’acoste sense por, volia conéixer-la. És encantadora, fins i tot em convida a prendre un café algun dia. Accepte encantada, no m'ho puc creure, la cara em fa molt de mal de tant somriure!

Ens acomiadem amb una abraçada i torne amb la meua amiga Sofía, ella tan feliç per veure'm a mi feliç, i finalment s'apaguen els llums i comença la pel·lícula

ELENA SIERRA, 1r BATXILLERAT A

14. SENSE TÍTOL IV

Estic caminant per un parc, quan em xoque amb algú, alce el cap i veig a Shelby Mahuirin. No puc contenir-me i li comence a dir quant l'admire i com m'agraden les seues novel·les, ella m'ho agraïx i comencem a parlar.

Em pregunta quin és el meu llibre favorit seu i quan li he dit Assassí de bruixes se sorprén. Llavors li comence a explicar per què. De sobte em proposa alguna cosa que no m'esperava: si vull viure la història una mica entrant al llibre. No puc dir-li que no.

Quan m'adone, estic enmig d'un bosc. En eixe moment escolte gent acostar-se des de lluny, sé que m'estan buscant, comence a córrer, però m'entropesse i m’agafen. Tot ha passat molt ràpid, ara m'estan portant a un altre lloc. Quan arribem entenc tot, recorde la història i el que passarà. Han descobert que soc una bruixa i volen cremar-me.

D'un moment a un altre estic pujada a una plataforma de fusta i m'estan lligant a un pal, comencen a botar foc a la plataforma. Jo sé què passa en el llibre, però no el que em passarà a mi. Ja note la calor del foc i estic molt marejada. No puc més, els ulls em pesen i deixe que es tanquen. Quan els torne a obrir estic una altra vegada al parc.

ANDREA SÁEZ, 1r BATXILLERAT A

15. MOLT MÉS QUE UN LLIBRE

En les prestatgeries polsegoses d’una antiga llibreria, descobrisc un tresor literari: Tirant lo Blanc, una obra mestra de la literatura medieval catalana. Fascinada, desitge endinsar-me en les seues pàgines com en un portal fins a altra època. Amb les mans tremoloses, agafe el llibre i m’endinse en el seu univers.

A mida que avance en la lectura, sent com si el temps s’esvaís al meu voltant. De sobte, em veig transportada al segle XV, on els cavallers i les dames lluiten per l’honor i l’amor. En el meu viatge literari, trobe a l’autor, Joanot Martorell, un home apassionat per les històries d’aventures.

Amb ell, recórrec els senders de la seua imaginació, em submergeix en els laberints de la seua ment creativa. Escolte les seues inspiracions, els seus temors. Descobrisc que cada pàgina de Tirant lo Blanc és un reflex de la seua passió per la literatura i el seu desig de transcendir en la història, no només un llibre.

A través de les seues paraules, vaig experimentant l'emoció de les batalles i la grandesa d’un món perdut en el temps. I al final del meu viatge, comprenc que els llibres són molt més que simples pàgines: són portals dirigits a mons desconeguts, són viatges a l’infinit i portes obertes a nous coneixements.

ADRIANA RUBIO, 1r BATXILLERAT A

16. SENSE TÍTOL V

En descobrir un volum desgastat amb anotacions a una biblioteca de segona mà, m'intriga la seua promesa d'una experiència literària única. En obrir les seues pàgines, una llum tènue m'envolta, transportant-me a un cafè parisenc on importants escriptors discuteixen entre glops de cafè. Amb tant de caos, sense adonar-me'n, m´entropesse i li llance el cafè a Javier Castillo, el meu escriptor favorit. La seua manera d'escriure m'havia captivat des del primer moment. Junts, compartim històries i rialles, desentranyant els secrets darrere de cada relat. L'escriptor, ara més que un nom a una portada, es converteix en amic que em guia a través de la meua pròpia narrativa. Al final de la trobada, torne a la biblioteca amb el llibre a les mans i la calor del cafè al meu cor. El viatge literari no només revela la màgia darrere de les paraules, sinó que també em deixa amb la certesa que cada lectura és un pont que connecta el lector amb l'ànima de l'escriptor.

ANDREA DE LOS LLANOS LÓPEZ, 1r BATXILLERAT A

17. EL VIATGE LITERARI

Sempre he somiat conèixer Miguel de Cervantes, l'autor de l'obra mestra Don Quixot de la Manxa. Quan he vist un anunci d'una agència de viatges que ofereix la possibilitat de viatjar al passat per visitar autors famosos, no he dubtat ni un moment. He reservat per al segle XVII, agafant el meu exemplar de Don Quixot. El viatge ha estat increïble, transportant-me a l'Espanya dels Àustries amb els seus carrers, palaus i tavernes plens de vida. He vist de prop personatges com el rei Felip IV i Lope de Vega. Després de buscar, he trobat la casa de Cervantes a Madrid. He tocat nerviós, i ell ha aparegut. Un home amb cabells i barba canosos, rostre marcat per cicatrius de guerra, i un braç esquerre inútil. Però els seus ulls irradien intel·ligència i bondat. Em presente com admirador, mostrant-li el llibre. Amb sorpresa, em convida a passar. Li dic que adore la seua novel·la, com m'ha fet riure i plorar. Passem hores dialogant, com vells amics. Em sent afortunat de compartir aquest moment amb ell, d'aprendre de la seva saviesa i humor. Abans de començar a acomiadar-me, li demane que dedique el llibre, i amb afecte, Cervantes escriu:

"Per al meu estimat lector, que ha vingut de tan lluny per conèixer-me. Amb tot el meu afecte, Miguel de Cervantes Saavedra."

ALEJANDRO BAYÓN, 1r BATXILLERAT A

 

18. 460 ANYS DE DIFERÈNCIA

És estiu i estic passejant vora la mar pel matí com acostume a fer per vore l’alba.

Em fixe que en una tovallola: hi ha un home vell assegut llegint un llibre amb gran passió. Em sembla una persona culta i interessant, m’abellix acostar-me a conéixer-lo. A mesura que m’aprope, reconec que és l’escriptor més famós de la literatura europea, Miguel de Cervantes. El cor volia eixir per la meua boca, cada vegada bategant més i més ràpid mentre em presentava davant seu amb la mà tremolant.

Ell em somriu amb calidesa i em convida a seure al seu costat. La conversa comença parlant sobre els seus llibres però després deriva cap a temes més personals i, per a la meua sorpresa, Cervantes comença a mostrar un interés romàntic cap a mi, però d’una forma molt bonica, potser era la màgia de l’alba i el mar.

Estic fascinada amb les seues paraules, però la diferència d’edat és notable i això m’espenta molt cap enrere. Estic molt a gust però me n'he d’anar. M’acomiade i torne a l’apartament pensativa.

La meua experiència amb Cervantes m’ha deixat una gran petja al meu cor. M’ha fet comprendre que no hi ha barreres en l’amor i que fins i tot persones tan reconegudes com ho és ell poden fer-nos sentir còmodes, especials i únics com si els coneguérem de tota la vida.

Sempre recordaré aquest dia, el dia en el que he conegut a Miguel de Cervantes, l’autor que m’ha enamorat amb les seues paraules, una llàstima que ens duguem quatre-cents seixanta anys de diferència.

ALBA OLMOS, 1r BATXILLERAT A

19. SEGUINT LES PETJADES DEL QUIXOT

En el cor de La Manxa, els raigs del sol resplendixen sobre camps que semblen no tindre fi. Les meues petjades seguixen les del Quixot, entre vinyes i molins que s'alcen com a gegants que desafien al cel. La pols del camí es fon amb l'olor de terra i el so dels esquellots de les ovelles ressonen a cada pas. A l’Alcázar de San Juan, els carrers empedrats guarden secrets d'antany, on el vent murmura sobre batalles ja perdudes i amors impossibles. La posada, amb les seues parets de fang, sembla treta de les mateixes pàgines del llibre. En Esquivias el temps es deté enfront de la majestuositat de la casa de Cervantes. Els seus murs de pedra respiren història i el seu jardí florit es convertix en un recés de pau. Cada racó és un tresor per descobrir; cada petjada, una pista sobre la vida del geni que va donar vida a l'enginyós gentilhome. I és que, entre paisatges de somni i pobles amb encant, el viatge es convertix a poc a poc en un viatge en el temps en el qual la realitat i la fantasia quixotesca es confonen. I encara que torne a casa, sé que un tros de mi quedarà per sempre entre els camins de La Manxa.

MARTA CANET, 1^r BATXILLERAT B

 

20. UNA DESIL·LUSIÓ AMB UNA MICA DE REALITAT

Andrea, és una nena amb una imaginació desbordant. Havia començat a escriure alguns relats, però mai els acabava. Li resultava massa complicat, mantindre la inspiració, no entén com Joan Manuel Gisbert, el seu autor preferit, escrivia les seues novel·les i contes fantàstics amb eixa facilitat. Plena de dubtes, va buscar la forma d'aconseguir un encontre amb ell i amb molta paciència i investigació va aconseguir- ho. Sense maleta, a soles el seu quadern ple de preguntes i l'ordinador on estaven els seus escrits, fa una visita a Barcelona repassant tot el que volia dir.

Va veure un home molt seriós, se sentia estranya: no esperava que un senyor que reflexa tanta bogeria en les seues obres anara tot de negre amb ulleres de sol. Ella comença la seua entrevista, però l´autor no es mostra molt tranquil i a penes respon a les qüestions, pareix que no sap com havia fet el seu treball. Finalment, J.M.Gisbert confessa que ell mai havia escrit cap història. Utilitza la intel·ligència artificial o modifica altres històries.

Després, afegeix la seua opinió sobre els seus esborranys, animant- la per a què els acabe. Andrea a soles guarda silenci mentre totes les seues il·lusions decauen, ja no pot veure la literatura de la mateixa forma. D'alguna manera el seu refugi s'ha esfondrat i amb ell la seua il·lusió, deixant espai a la crua realitat.

MARINA PÉREZ, 1r BATXILLERAT B

21. VAIG COMPLIR UN SOMNI I ES VA RESOLDRE EL MISTERI

És un dia tranquil, jo estic tombada en el llit com normalment llegint una de les meues històries favorites: una de les grans aventures de Sherlock Holmes. El llibre tracta sobre el gos dels Baskerville. Estic fent una lectura molt intensa, ja que este llibre és una edició especial. Al matí següent quan en despertar arriba el periòdic amb una notícia increïble: conta que Sherlock Holmes està viu. Ell estava desaparegut, fins i tot se li havia donat per mort, però va tindre una brillant reaparició i per fi, es va resoldre el misteriós cas del gos. Quan vaig saber que estava a Londres, no m’ho podia creure. Havia d’anar a conéixer-lo eixe divendres, així que vaig decidir eixir en la cerca del detectiu ja que uns contactes em van passar diverses adreces possibles. Després de diverses hores intentant arribar al lloc, vaig intentar tot per a veure’l però és impossible i com el lloc quedava molt lluny de la meua casa em vaig quedar adormida en un banc i en el moment que menys esperava em van despertar. No m’ho podia creure: era Sherlock sens dubte. Li vaig contar que era el seu major fan. Ell em va convidar al seu propi despatx i vaig veure tots els seus casos exposats, això era increïble per a mi. Sens dubte va ser el millor dia de la meua vida.

AROA TATAY RICO, 1r BATXILLERAT A

 

22. LA TROBADA MÀGICA AMB QUEVEDO

Hui, es el començament de l'estiu, decidisc aventurar-me en una missió apassionant per trobar l'escriptor Quevedo, un dels autors que sempre m'ha fascinat.

L'inici de la meua aventura és recorrent biblioteques, buscant llibres antics i indagant en arxius virtuals. Em trobe immers en un món de paraules i històries, fascinat per cada descobriment que faig seguint pistes, llegint articles, i fins i tot consulte experts en literatura del segle XVII.

La meua determinació em porta a recórrer ciutats, visitant llocs que van ser importants per a Quevedo durant la seua vida. En el meu passeig pels carrers estrets, converse amb la gent del lloc, esperant trobar alguna pista que em guie cap al meu objectiu.

Finalment, després de setmanes de recerca intensa, arribe a una xicoteta vila on, segons les meues investigacions, Quevedo va passar una temporada crucial en la seua vida. Pregunte als habitants locals sobre l'escriptor i, per la meua sorpresa, em condueixen a una antiga mansió on, segons ells, Quevedo va passar una part del seu temps escrivint i meditant.

En entrar a la mansió, sent una emoció indescriptible. Les parets resplendeixen la història i la grandesa d'un dels grans de la literatura espanyola. Imagine Quevedo assegut a la seua taula, donant vida a les seues obres mestres. És meravellós, un moment màgic, una aventura que mai oblidaré.

MIGUEL SABATER, 1r BATXILLERAT B