Ploma
En un poble on l'educació era un privilegi reservat per a les classes altes de la societat, vivia Helena, una jove, el cor de la qual bategava per la il·lusió d’escriure poemes. Però a part de la seua passió per l’escriptura, Helena guardava un secret: des de xiqueta havia estat marcada per estranyes visions que la turmentaven, revelacions d'un destí misteriós que l'esperava més enllà de les parets de la seua casa.
Quan un gran incendi va assolar el seu poble, deixant a la seua família en la ruïna i sumint els veïns en la desesperació, Helena es va veure obligada a afrontar la veritat que havia estat evadint. Les visions que l'havien perseguida des de la infància ara semblaven murmurar-li un destí entrellaçat amb un misteri que envoltava la Gran Biblioteca d'Alexandria.
A pesar del perill i la incertesa que l’esperaven, Helena no podia continuar ignorant el camí que l’imposaven els déus. A mesura que el seu viatge avançava, les visions s'intensificaven, omplint-la de dubtes sobre els seus passos i sembrant pors al seu interior. Encara així, la seua determinació continuava inamovible, guiant-la cap a un final incert on esperava trobar les respostes tant per a la seua ànima com per a la seua ploma.
Lledó Fenollosa
Sota el temple
En una muntanya envoltada de misteri, Abril, una jove intrèpida i valenta, decideix emprendre un viatge èpic amb el seu fidel gos, Mart. La llegenda que envolta un llibre perdut en la seua família ha captivat la seua imaginació. Es diu que a les seues pàgines es troba la clau per a la resolució de la pobresa i l’esclavitud que afecta les terres on habita.
Guiada per vells mapes i consells d’antics savis que vivien al seu poble, i la majoria, eren esclaus, Abril travessa boscos densos i rius cabalosos, enfronta tempestes i supera muntanyes majestuoses. La seua determinació creix amb cada pas. Mart, fidel company, ensuma la terra, buscant el rastre del llibre que pot canviar el destí de molta gent, i encara no sent una esclava, Abril es sentia prou valenta per garantir una vida digna als que sí que ho eren.
Finalment, a les runes d’un antic temple, Abril descobreix una biblioteca abandonada, amb una infinitat de llibres però sobretot, de partitures musicals. El llibre, embolicat amb antics diaris cremats es trobava allí, ja ho tenien. Amb el llibre recuperat, Abril i Mart, tornaren al seu poble, portant un gran canvi amb ells. Així va començar una nova era d’esperança, mentre la jove compartia la llegenda i la seva preciosa història amb el món, lluitant per un futur lliure de pobresa i esclavitud.
Clàudia Ferrer
Laia a les terres dels il·lustrats.
3 de novembre de 1793. Place de la Concorde, París, França.
No he comprés res del que han dit, però Amelie m’ha explicat que alguna cosa no va bé. Hem entrat en una plaça, semblant a la plaça central de Girona, però molt més gran. Hi ha molta gent i he escoltat parlotejar un nom, un nom que ja he escoltat abans. És ella. La veig damunt d’una superfície de fusta. Per fi.
29 d’agost de 1793. La Jonquera, Catalunya
El ban ha vingut al poble a anunciar les novetats de la setmana i, curiosament, hui ha parlat de França, el país veí. Han parlat d’una dona, Olivia?, era un nom francés. Una dona sàvia, ha parlat dels drets de la dona. Us imagineu? Una dona amb drets, com els homes poderosos. Els homes i les dones com iguals? Tot allò ha passat a França, fascinant.
17 de setembre de 1793.
Està decidit. El ban ha parlat d’aquesta dona durant tres setmanes seguides. És brillant. A aquest poble cap persona pensa com jo. No ho he volgut parlar amb els meus amics ni amb cap veí, però estic farta de saber de l’existència de gent tan lluitadora i estar vivint envoltada d’injustícies. França ha parlat, s’ha manifestat, està lluitant, i jo, també ho faré.
3 de novembre de 1793. Place de la Concorde, París, França.
La gent escridassa. Què està passant? De sobte ho he comprés. Esta no és la França amb la que jo he somiat, però no pense tornar. Ella ho ha començat, nosaltres ho continuarem.
Míriam Martínez
Verona, terra dels dramaturgs
Any 1597, en un poble apartat als afores de Londres (Anglaterra). Hi viu Anne, una jove de 16 anys, amb un destí imposat per les decisions d'uns pares. La seva família l'ha compromès en matrimoni amb un home gran i adinerat, aliè als seus desitjos i somnis.
Desesperada per escapar, Anne troba a la impremta dels pares una edició de "Romeu i Julieta", de l’any 1595 i amb les inicials W.S. Els diàlegs i les paraules de l'obra comencen a ressonar en el seu cor com un cant de llibertat. En aquell mateix moment, ella entèn que li agradaria ser com “Julieta”, trobar l’amor verdader i tindre un futur millor.
En la cerca de l’autor, Anne fuig a Verona, la ciutat italiana que tria W.S a l'obra. Enmig d’un festival teatral, coneix William, jove anglès apassionat per la vida, les lletres i l'art. De seguida, Anne s'adona que ell és especial, ha trobat l’ ànima bessona que comparteix el seu amor per la literatura i a més, coneix l’obra de “Romeu i Julieta”.
Amb el temps, Anne comença a rebre sonets d’amor anònims i no pot evitar sentir-se intrigada. El misteri es desvetlla quan Anne segueix William fins una biblioteca antiga de Verona i ell li confessa que és W.S. (William Shakespeare), l'autor dels sonets i de “Romeu i Julieta”. Anne no pot evitar les llàgrimes i queda commocionada.
Anne sap que ha trobat el seu lloc al costat de William, i que la seva història d'amor romandrà eterna igual que les obres de Shakespeare.
Nacho Quílez
En terres no tan bàrbares
Cada vegada em sentia més prop del meu objectiu. Trobar-lo. Veure’l. Fer-li entrega del meu tresor.
Tant de temps ha passat que ja no recorde quan va començar aquesta aventura. Cada paraula escrita del llibre ressonava en el meu cap, per cada pas que donava, la meua emoció anava en augment. El meu company, al meu costat sempre, escoltava com recitava sempre la mateixa frase del relat, la meua preferida, la que més fort sonava encara que hagi sigut escrita amb la mateixa tonalitat que la resta.
Recorde el dia que ens vam aventurar, deixant enrere amics, que durant tant de temps m’havien acompanyat a complir el meu objectiu des del principi. Deixant terres, recorren quilòmetres per finalment trobar l’escriptor. Aquell pel qual estic ací, que amb paraules qualsevol va dibuixar un mapa perfecte de narracions amb què va impulsar aquest viatge.
Abans d’entrar a l'enorme edifici, imponent i atapeït d’estudiants de diverses llocs amb un objectiu comú, ambdós vam seure al terra per menjar abans del gran moment. Vam observar que nosaltres no érem els únics que veníem a la trobada. Sentíem diferents dialectes quan parlava el cúmul de persones que també desitjaven trobar-lo, veure’l. Potser fer-li entrega del seu tresor.
Vaig mirar el llibre entre les meues mans.
Es van obrir les portes. Tant el meu company com jo vam saltar de terra i ens vam col·locar entre el grup, que poc a poc va anar entrant a la gran sala. Ell i jo vam seure en una de les fileres del mig, tan prop com varem poder.
I poc després va aparèixer. Joan Lluís Lluís va pujar al petit escenari en front del públic i va començar a parlar de la seua novel·la, Junil a la terra dels bàrbars, que tant em va fer pensar.
I finalment va ocórrer.
— Com et dius, noia?— em digué, mentre li feia entrega del meu llibre, el meu tresor. I així, després d’aquell moment vaig sentir llàstima per Junil. Però també li estava agraïda.
Neus Masó
16 de mig de 1972
Aina, farta del marit i de la vida que semblava no tenir cap destí, va decidir agafar l’autobús cap a Barcelona amb una única companyia: La plaça del diamant.
Cada quilòmetre que s’allunyava de casa, als seus pensaments venia una imatge dels seus fills jugant sols i del marit, que es tornaria boig quan tornés aquella nit i descobrira la casa buida i silenciosa.
El viatge en autobús va ser com un compte enrere cap a una nova etapa de la seua vida. No sabia què li esperava a Barcelona, però una cosa estava clara: volia trobar l’escriptora de La plaça del diamant, ja que era el refugi que l’havia envoltat durant tantes nits solitàries i per entendre com una història podia tenir un impacte tan profund en la seua ànima.
Aina va arribar a Barcelona amb l’esperança d’una nova oportunitat, deixant enrere les coses del seu passat. Amb el nom de la escriptora en la ment i el cor ple de valentia, va emprendre la recerca de la dona que l’havia inspirat a prendre aquest camí inesperat.
Mentre es dirigia cap a La plaça del diamant, les paraules de l'escriptora ressonaven dins la seua ment. La plaça semblava acollir-la amb els seus misteris, com si es barregessen records i promeses del passat. Aina buscava més que una trobada casual, volia la clau per desbloquejar el pròxim capítol de la seua pròpia història.
Elisa Garcia
L’EVOLUCIÓ D’UNA ÀNIMA.
I. Perspectiva
Només li queden 3 dies més per arribar al monestir de Saint Ewen, allí on morirà la seva ànima feble i maltractada i neixerà una ànima culta… Al cap d’uns dies, s’acosta a l’escriptor de renom i comença a recitar un fragment d’un dels seus milers d’esborranys: “Mentre que Nastàsia estava a la finestra, una donzella, amb molta gent […]”
II. Perspectiva
La manera en què ha llegit cada vers és com si Déu li xiuxiugeges a l’orella la paraula idònia per tal de perfeccionar l’estrofa de tal forma que ni Apol·lo, l’hagués composat millor. A més a més, ha narrat aquest fragment amb una veu tan dolça que,ha sigut espectacular. “En tota la meva vida no m’hauria imaginat que una dona escrigues així. [...] Et proposaré un tracte, la raça humana mereix ser coneixedora de les teves habilitats,– li digué.
I. Perspectiva
M’ha descobert – va maleir. L’acceptarà, no li importa gens el prestigi. Treballarà amb ell, el gran Ramon Llull. A més de gaudir i expandir el seu coneixement-va decidir.
Paula Garcia i Garcia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.