IES MALILLA. Junil a les terres dels bàrbars

 

CAMÍ AL NO-RES

-I per què m'has dut aquí?

-Com que per què t'he dut aquí? Si t'ho he dit mil vegades!

-Que sí, que sí... Que t'agrada molt com escriu i no sé què, però calia portar-me fins ací?

-Clar que sí! Si a mi em van dir que molts dels seus poemes tracten de la seua terra i de com l'estimava... hauré de saber com era, no?

-Jo el que m'estime són les cames i portem dos hores caminant.

-I més que caminaràs fins que no trobe on descansa el gran mestre. T’amenitze el camí amb dades curioses! Sabies que hi ha un poema que parla del verd i...

-Escolta, que a mi m'és igual el verd!

-No t’és igual quan…

I els dos amics van continuar el seu viatge pels bancals de Granada, sense saber què no trobarien cap tomba ni senyal, perquè el seu reconegut i estimat poeta estava soterrat davall d'una carretera nacional.

Raquel Perales. 2n Batxillerat. IES Malilla

El Rescat de Clara

En un regne del nord, on els regnes de la màgia i la saviesa s'entrellacen, un valent guerrer anomenat Homer el Gran es va embarcar en un viatge per a trobar Clara Blanca la seua narradora de les seues aventures, segrestada per les sinistres forces del regne bàrbar. Armat amb mapes antics, una espasa i un valent cavall blanc, Homer es va aventurar a través de boscos místics i tenebrosos, enfrontant-se a amenaces perilloses i ajudant a les persones que es va trobar pel seu camí.

Després d'un viatge recerca que va durar diversos dies, Homer va arribar al sinistre castell abandonat on Clara estava injustament capturada. Armat amb un coratge majestuós d’un heroi i destresa estratègica, es va enfrontar al malèvol embruixador Trevol responsable de la seua captivitat, participant en un enfrontament llegendari destinat a deixar una marca permanent en el temps.

Amb l'alliberament de Clara, l'amiga d'Homer va eixir victoriós contra les forces Trevol, retornant la naturalesa al regne i restablint la tranquil·litat. Braç a braç, van emprendre el viatge de retorn a la seua terra natal, plenament conscients que no hi havia distància que poguera separar-los mentre estigueren units pel llaç indestructible que van forjar durant aquests anys vivint con una família.

Jorge Tejera. 2N Batxillerat,. IES Malilla

L’etern oceà

En una nit estrelada sobre la tranquil·la mar em trobava reflexionant, entre altres coses, sobre el començament de la meua travessia cap a Canadà.

Va ser aquell dia que estava amb Max en la cafeteria al matí, quan em va arribar un missatge de Juliette dient-me que s’havia anat a Canadà i disculpant-se per desaparèixer dos setmanes sense dir res. En eixe precís instant el temps es va detindre i vaig sentir com el meu cor es feia petit davant la idea que un oceà sencer ens separara. Max, preocupat pel que va llegir en el meu telèfon, em va traure dels meus pensaments dient-me que jo no tenia cap culpa. Ja que Juliette va marxar pels seus pares que no l’acceptaven com a escriptora i perquè l’atreien les dones. Eixe mateix dia de vesprada, vaig eixir de casa, sense avisar a ningú, amb una petita maleta de coses imprescindibles i vaig agafar un vaixell per anar-me’n al Canadà i buscar Juliette.

Bé és cert que l’estime i per açò em trobe camí al Canadà, a més com va dir Pablo Neruda “La vaig triar a ella perquè em vaig adonar que valia la pena, valia els riscos i la vida”.

Marian Montero Fernández 2ⁿ Batxillerat. IES Malilla

L´origen d´un somriure

‟Que ningú s´acoste a tu sense que a l’anar-se’n es senta més feliç”, una oració que va canviar el meu paradigma de manera radical, aprofundint en mi mateix el significat de tindre una vida plena, una vida protagonitzada pels somriures, en un entorn dominat per l´odi, com tant destacava Rai en les seues obres on donaven lloc a una mica d’esperança després de la imposició del règim franquista. Tanmateix, em pregunte cinquanta anys després de l´ocàs: Qui era realment aquest escriptor?, i amb la intenció de resoldre aquest dubte vaig iniciar un viatge per conèixer a aquesta persona que ha canviat la meua vida. Tot va començar a València on ell va nàixer i després d´una llarga investigació vaig trobar el fill, Pedro, ell em va dir que els llibres que havia llegit d’ell no eren els originals, ja que Rai era conscient de la censura del règim i al principi de cada llibre enviava missatges subliminals que llegits de dreta a esquerra significaven unes crítiques al règim, i realment per trobar aquests llibres originals hauria d’anar a la tomba del meu autor preferit, de forma discreta, per trobar les coordenades on estaven enterrats. I intrigat per aquest misteri vaig anar a descobrir la personalitat real de Rai.

David Camarasa 2 Batxillerat IES MALILLA

ABANDONEU TOTA ESPERANÇA

Són les 10 del matí d'un dilluns, la mar està tranquil·la i el vent bufa en la direcció desitjada. Aquest és el meu testimoniatge; l'últim vestigi que qualsevol persona consideraria una proesa, que es decanta entre la valentia i la bogeria. Soc un boig amb deliris de grandesa? Pot ser. La flama de l'ambició m'acabarà consumint.

El motiu del meu viatge pot semblar vague, frívol fins i tot. Sempre m'ha fascinat l'obra d’H.P Lovecraft. Malgrat els fantasiosos que poden semblar els seus escrits, aquests tenien una certa versemblança que calava en la meua psique. Temps després de la primera lectura, les visions van començar: un ser enorme amb forma de polp humanoide va aparèixer en els meus somnis, aquest balbotejava sorolls incomprensibles, però que de manera sorprenent, entenia. Vaig seguir els seus ordres com un cadàver alienat ; m'estava cridant.

Les indicacions oníriques em van portar fins al centre de l'Oceà Pacífic. Segons la informació que he trobat, Cthulhu dorm en les profunditats d'aquesta infinita massa d'aigua, esperant a ser despertat. Ningú m'acompanya, només el soroll dels ocells, el meu equip de busseig i les veus del meu cap. Potser si faig el que em diuen, deixaran de turmentar-me. Encara que això ens condemne a tots.

Sergio Pozo Constantinescu 2 Batxillerat. IES MALILLA

Els escriptors de l'ànima trencada

En la penombra d'una biblioteca antiga, vaig trobar un llibre que semblava tindre una cosa especial. En cada capítol veia com les lletres es convertien en paraules plenes de significat però perdudes en un món ple d'incomprensió. Era com veure’m al mirall , una xiqueta plena de dubtes en una societat afonada dins de la superficialitat dels seus actes i paraules.

Cada capítol donava una pista cap a un lloc ocult dins d'eixa biblioteca gegant on era impossible no perdre's, fins a Doris, la veterana bibliotecària, es perdia en zones que,feia anys, eren les més transitades. Va dir-me que mai havia sentit parlar d'un llibre com el que m'havia llegit, almenys no estava en el registre de la biblioteca, era possible que fora un dels llibres que van escriure els escriptors de l’ànima trencada, un grup d’escriptors que escrivien al començament de l’obertura de la biblioteca quan ella era jove.

Després de molta recerca trobàrem l’habitació, plena de llibres i poemes d’altres grups de gent que volia deixar rastre de les seues idees. Volia traure a la superfície totes eixes emocions i pensaments oblidats, i poder escoltar-los. Ja sabia quina era la meua missió: buscar a tota eixa gent i donar-li una veu i visibilitat.

Paula Zahonero Domingo 2ⁿ Batxillerat. IES Malilla

La porta que obri el destí

El que primerament era passió ara era obsessió. Carles va agafar la bossa que tenia preparada per quan arribara el moment idoni. Els alemanys no deixaven eixir del territori sense justificació i ell no en tenia.

Entrà tranquil.lament a l´estació on els soldats feien recerca de l´equipatge i la destinació dels viatgers. Ell va amagar-se pels costats perquè sabia que no podria passar. De sobte troba un jove a la calçada mig abandonat i amb els cabells grocs.

T´encamines a Rússia?-li pregunta abans que fera l’intent d´anar-se´n corrent.

Sí- diu mig atemorit-però no tinc bitllet i necessite agafar eixe tren, la meua família m´espera…

De sobte Carles veu una porta obrir-se que conduïx a l´andana on el tren es comença a moure. Agafa del braç al jove i corrent cap a la porta la travessen i pugen al tren mig en marxa. S'amaguen darrere de la sala de màquines i es queden en silenci tot el camí. De vegades un soldat fa guàrdia al seu costat, però es mantenen en silenci.

Passen els dies i els dos es coneixen millor, Carles compra i comparteix menjar. Arriba el tren i arriba l'hivern. Ixen per la porta del tren i el jove li diu que l´ajudarà a trobar Kropotkin.

Iván Hinojo Lledó 2ⁿ Batxillerat. IES Malilla

LA TROBADA DE L’AUTOR

Laia estava mirant l’aparador de la biblioteca quan, després d'un temps es va decidir per entrar. Al costat de la porta hi havia una secció de llibres que eren nous i un d’ells li va cridar l’atenció, sobretot perquè era d’autor desconegut.

Al següent dia, Laia va acabar el llibre i, com que li va agradar tant va voler buscar més llibres d'aquest autor anònim, però no en va trobar, semblava ser el primer que treia.

Un any després va trobar com l’autor que tant li agradava havia tret un altre llibre i anava a fer una conferència. Laia es va posar molt nerviosa i va passar setmanes preparant-se preguntes i tornant a llegir el llibre. Van passar setmanes fins que l'autor va publicar la data de l’encontre i, quan va arribar el dia, Laia va ser la primera en la cua d'espera per a entrar.

Finalment, després d’hores, va aconseguir el que volia, conèixer l’autor. Va fer una xarrada d’unes hores i, quan va acabar i ja tothom se n'havia anat, Laia es va armar de valor i es va acostar a l'autor. Van parlar molt poc temps, però només amb això, es va adonar que ella també volia ser escriptora i que mai s'oblidaria d'eixa conversa.

Julia Ortín Gimeno 2 Batx IES Malilla

L'obra magistral

Fa molt de temps una xiqueta va ser abandonada pels seus pares i plorant anava

casa per casa perquè l’acolliren però cap família acceptà fins que després d'uns

dies un bibliotecari la va ajudar i la deixà viure a la seua biblioteca.

Aquest bibliotecari la va criar com una filla i la introduí al món de la literatura i després d’uns quants anys la protagonista es va convertir en una gran lectora i no parava de llegir

ja que li donaven tot l’amor que no li van donar els seus pares. Un dia quan anava

a llegir altre llibre en va veure un que mai havia vist, es trobava dalt del tot, era un llibre

que pareixia molt desgastat i la protagonista va agafar-lo i va anar molt de pressa a la primera taula que es va trobar i va començar a llegir-lo .

La protagonista és va quedar impressionada del llibre que va llegir i va sentir una emoció

que mai havia sentit i ràpidament va investigar qui era l’autor perquè ella va

sentir que deuria conèixer aquest gran escriptor

Després d'uns dies va descobrir que l’escriptor s'anomena Shakespeare i coneixent això,

sense perdre temps, es va preparar per a fer el viatge per a conèixer l'autor que va

escriure Romeu i Julieta, l’obra que la va deixar sense paraules.

Kamil El-As. 2N Batxillerat. IES Malilla

MAGDAD I UNA NOVA FORMA D’ESCRIURE

Blanca , una xiqueta òrfena de setze anys va trobar un dia un text al castell de Sagunt d’un idioma mai vist i el va portar al museu de literatura de València on no van saber donar-li resposta . Només es veia una paraula: MAGDAD .

Blanca, investigant, va trobar que es tractava d’una tribu japonesa que tenia el seu propi idioma i la seua pròpia lletra però que no figurava com a idioma oficial. Per la seua curiositat no va tenir altra opció que agafar un avió i anar a l'illa

Al mig de l’illa, una casa enorme amb portes obertes on va entrar , la primera planta era buida , a la segona una dona centenària estava escrivint un text. La bogeria va vindre quan s’adonà que el text que la dona escrivia era el mateix que ella portava a la mà i mirant un espill notà que ella ara era una dona de 40 anys .

Parlant amb la dona major li conta que en realitat ella és sa mare biològica i que l’ha enviada per conèixer-la i que el nom de l’ illa i l’idioma és en realitat el seu nom original, descobrint així no sols una nova llengua sinó una nova vida.

Alejandro Monraval. 2n Batxillerat. IES Malilla