31 de març 2009

Àngel Guimerà

Aquesta és una de les estacions més transitades i açò segurament es deu al fet que connecta totes les línies de metro: línia 1, 3, 4 i 5. Són les sis i quart de la vesprada i una gran quantitat de gent baixa del vagó: els xiquets que vénen de l’escola, aquells que ja han acabat la seua jornada laboral, els que es disposen a agafar un altre metro...

Una xica que està escoltant música amb el mp3, seu en un dels seients que han quedat lliures i trau un quadern de dibuix de la seua motxilla. Amb el llapis que subjectava els seus cabells, comença a traçar línies al voltant de tot el paper blanc. És una jove de vint-i-dos anys, i li queda escassament un mes per acabar la carrera de belles arts que en fa quatre que va començar. Son pare s’estimava més que fera algun tipus d’enginyeria però ella volia seguir els passos de sa mare, la qual va morir quan ella era encara una xiqueta. Aquesta mateixa vesprada s’emportarà una gran sorpresa quan, en arribar a casa, es trobés allí tota la seua família i els seus amics per celebrar el seua aniversari. El seu nuvi, Ferran, tindrà un altra sorpresa per a ella. Li proposarà d’anar-se’n a viure amb ell, a una casa que els seus pares li havien cedit perquè es pogués independitzar. Ella acceptarà immediatament la proposta tot i que suposarà la ruptura final de la parella. Després d’un any vivint junts, Anna decidirà tornar a casa de son pare però per poc temps, fins que puga trobar un pis on refer la seua vida amb una persona que l’estime de debò i no que intente controlar tot el que fa o deixa de fer, tal i com feia Ferran.

Amanda Bernat
(2n de Batxillerat, IES Enric Valor, Picanya)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada