26 de març 2009

Una història al metro


Segona part


El tren va parar de nou i van tornar a obrir-se les portes. Va entrar una dona amb un xiquet petit, agarrat a la seua faldilla. No deixava de patalejar, tenia la cara vermella de plorar tant i cridava paraules inintel·ligibles perquè la seua mare no li havia volgut comprar aquella llanda vermella tan brillant de dintre de la màquina de begudes, encara que no sabia el que era, només sentia que ho necessitava, i li ho havia de fer saber, perquè sense allò ell no era feliç. No obstant això la ment d'aquella dona anava a dos-cents quilòmetes per hora, no feia cas als plors del seu fill, als quals estava tan acostumada, sinó que feia comptes de les despeses d'aquell mes, pensava que en el sopar que havia de preparar aquella nit, en el seu home, en les cites pendents que tenia aquell mes, que si metges, dentistes, segurs, advocats...
Al costat d'ells van pujar una noia i ella. La noia desbordava vitalitat, era jove, vint-i-dos anys, tan alcavota com una dona de setanta. Parlava sense parar per telèfon, com una cotorra, amb el seu nuvi, que es limitava a assentir, sense escoltar el que ella li deia.
Ella anava carregada amb una motxilla, i entre les mans duia un llibre, que s'havia llegit dues o tres vegades, perquè les pàgines es trobaven molt doblegades i les tapes molt desgastades.
Al vagó continuaven havent molts seients lliures, però ella, al contrari de tothom, es va quedar dreta, junt a la porta, absorta i cavil·lant.

Relat d'Andrea Morgado (IES Juan de Garay, València)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.