4 d’abr. 2009

AMORS MALTRACTATS
Mire el rellotge, per fi ja estic al tren. Davant meu hi ha una xica d´uns 21 anys, morena, alta i amb una motxilla damunt les cames. Li criden al telèfon, deu ser el seu nuvi perquè diu que ja està anant, ma mare encara no ha tocat, en 20 minuts arribaré. Se la veu il·lusionada, amb ganes de veure´l, però hi ha alguna cosa a la seua mirada que no m´agrada, pot ser no estiga completament agust amb ell. A la següent parada puja un xic d´uns 23 anys, seu al costat de la xica. Ella comença a posar-se nerviosa, es toca el cabell, la cara, el genoll…ell l´observa, es miren i es somriuen, pot ser siga eixe el vertader xic d´ella. Anys enrere sí, quasi 3 anys van estar junts, ella encara no ha oblidat l´amor de l´institut. Comencen una conversació, pel que puc escoltar estudien a la mateixa universitat, pot ser el destí? Li pregunta ell, ella li conta que el seu nuvi està esperant-la a l´estació de València, ell no pot amagar la seua tristesa. Encara no s´han oblidat, sols fan que mirar-se, vaig escoltar que el xic li proposava anr-se´n amb ell, acabar l´amor que van començar a l´institut, ella no va respondre. Va continuar el viatge sense dir paraula cap dels dos, sols fluïen les mirades i els pensaments. En arribar a València ella s´acomiada d´ell i ell es queda assegut a un banc al costat de la cafeteria. La xica continua el seu camí fins a l´eixida on estava esperant-la el seu nuvi, la seua decisió està clara, no vol tornar a caure en el mateix error, no vol tindre altra vegada anys d´amor i sofriment, el vol sí, però no vol ser maltractada mai més.
MERCÈ HUERTA 1r de Batxillerat
IES LA COSTERA de XÀTIVA

CAMÍ ERRONI
Puge al bus, està completament buit. Sols hi ha dues xiquetes d´uns 13 anys, una dona amb el seu fill i un noi d´uns 19 anys. Tinc al noi al meu costat, és moreno, alt i prim, porta una gorra, ulleres de sol…la seua cara no la puc apreciar molt bé. De sobte sona el telèfon mòbil, rep un missatge, es lleva les ulleres de sol i agafa l´aparell. La seua cara canvia radicalemnt, observe com una llàgrima li cau per la galta. Estic una bona estona observant-lo, immediatament es posa les ulleres de sol, els seus gestos són de nerviosisme, l´únic que vol és arribar quan abans millor al seu lloc de destí. Rep una telefonada, l´agafa de seguida, la seua veu és molt greu i temerosa, sols diu “Això ja ho sabia jo!” penja el telèfon, me mira, el mire i em demana un mocador. Decideisc quedar-me en el bus fins on es quede ell. Agafa el telèfon, parla amb la seua mare. El seu germà menor està a l´hospital per un accident de tràfic. El noi ha tingut un passat molt fosc, ha estat clavat en les bandes més perilloses de la ciutat, la seua adolescència ha estat basada en el bandalisme i sobretot ha estat clavat al món de les drogues. El noi ha estat durant dos anys a un centre de menors, ara que té 19 anys ja està cansat i se´n penedeix de tot allò que va fer temps enerere i ara per a ell són temps molt remots. Aquest noi ha tingut molts problemes davant del seu futur, es va deixar l´institut i ara està treballant com a obrer a l´altra punta de la ciutat. El seu germà la nit anterior va tindre una festa a casa d´uns amics, “amics” que li van oferir tot tipus de droga, aquest va acceptar i tornant a casa amb la seua moto, va tindre un accident contra un mur. La seua vida no corre perill, però ha patit una paràlisi, el braç i la cama dreta mai més podrà fer ús d´elles. Al baixar el noi em diu “No caigues mai, això sols et condueix a la mort”
MERCÈ HUERTA 1r de Batxillerat