ANIVERSARI

Per primera vegada en dotze anys l’Empar ha perdut el metro de les 8 i mitja. No pot ni imaginar que el fet de que la sessió d’avaluació s’allargara més del que havia esperat anava a marcar la seua vida. Va atabalada, trau el bitllet, travessa l’andana i puja al vagó.

Hui ha sigut un dia dur i un poc estrany també. Fa exactament un any que el pare la va deixar. Amb la mort d’aquest es quedava completament sola, doncs la mare, sumida en la aquella greu malaltia que l’aïllava del món real, poca companyia podia fer-li.

Mentre van passant per les diferents parades, recorda les últimes i misterioses paraules que el pare va pronunciar: “No estàs sola filla, busca la teua vertadera mare”. Des d’aquell moment, eixa frase s’ha quedat guardada per a sempre en la seua memòria, martellejant-la cada segon. Va decidir ignorar-ho, perquè considerava que la seua mare era aquella que l’havia criat, i va intentar seguir amb la seua vida. Arribats a aquest punt, ja s’havia adonat que li resultava impossible fer-ho. Demà es posaria en contacte amb un detectiu, desitjava conéixer sobre aquella dona, saber si tenia germans, tot per a tornar a sentir-se part d’una família.

La seua parada. Replega el maletí i baixa. De sobte està contenta, emocionada més bé. Imagina com serà la seua vida amb germans, nebots... És curiós com el pare, des d’on estiga, ha tornat la il·lusió a la vida de l’Empar, tot en un dia tan especial. No sap que té una germana bessona, que si no haguera perdut el metro l’haguera vist, perquè aquesta hui havia avançat la seua hora d’eixida del treball i agafat el metro d’abans. La bessona demà se n’anirà de viatge, de missionera a l’Àfrica, per a no tornar mai més, i Empar seguirà sola per sempre.
Laura Oliver, IES Rei en Jaume