Mentre lliges un llibre, Línia blava, alces el cap per veure un home, Joan, que està parlant amb veu molt alta per telèfon. No et deixa llegir. Sembla que està discutint amb la seua dona. L’escoltes dir que ell no havia quedat per anar a recollir al seu fill a l’acadèmia d’anglès. El veus que es fica nerviós i cada vegada alça més el to de veu. No sap que quan arribe a la següent estació, Trànsits, i baixe corrents a pel seu fill, li ocorrerà un fet inesperat que li canviarà la vida.
A prop del carrer on és el fill, hi ha un motorista esperant la núvia que baixe de casa. La xica triga molt a baixar, parla per telèfon. Al poc temps, ix Joan del metro corrents, molt cabrejat, donant-li voltes a la conversa d’abans. Paral·lelament, la núvia baixa de casa amb molta tranquil·litat, mentre el xic mira amb impaciència el rellotge. La núvia puja a la moto, ningú dels dos porta el casc posat, sinó als colzes. El xic engega la moto i accelera.
Joan cada vegada camina més ràpid i comença a visualitzar el portal de l’acadèmia que està creuant el carrer següent. La xica agafa amb molta força el xic i li mossega l’orella, distraient-lo de la carretera. Aquest, encara accelera més. Joan sense mirar a destra i esquerra creua el carrer amb pressa. Quan el motorista el veu, no li dóna temps a frenar la moto i se l'enduu per davant.
Javier Pérez (IES Berenguer Dalmau, Catarroja)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.