8 d’abr. 2009

ESTAVA PREDESTINADA?

Estava jo assegut al mateix seient, del mateix vagó del metro de València, com tots els dies, esperant que el transport soterrani arribara al meu destí. Tots els dies a l’hora punta, assegut a l’incòmode seient, observava una doneta curiosa, que pel seu aspecte no deuria tenir més de 30 anys. La seva aparença reflectia dolor i tristesa quasi tots els dies. Totes les persones del vagó que la teniem a la vista, podíem detectar que no estava passant per un dels moments més importants de la seva vida.
Sempre em preguntava on anava vestida tan elegant, on treballava, seria una gran empresària? treballaria com a professora d’institut? O seria una important abogada? Sí, més bé seria advocada. Aquella xica em sorprenia. Era evident que no estava passant per una època molt agradable, però ella es mantenia forta tots els dies, i es dirigia amb els llavis pintats de carmí, al seu bufet. Sempre em feia la mateixa pregunta, que era allò que li preocupava tant, fins que un dia, van sorgir totes les respostes.
Estava fullejant les pàgines de successos de “El Levante” com tots els dies al metro, quan em vaig adonar de la familiaritat de la foto d’una dona a la portada. Era ella. El titular deia: ‘Una dona de 28 anys, mor assassinada per la seva exparella’.
Era ella, em sentia molt culpable, jo l’haguera pogut ajudar. Això era el que tant la preocupava, la por a que una antiga parella, li llevara la vida. La notícia deia que ja feia un temps que l’estava assetjant.

Aquell mateix dia, ja no la vaig poder observar detingudament, però si que vaig observar als informatius la seva família demanant presó per a l’assassí. Per a ells tot era una injustícia. A la fi, van pensar que l’únic causant d’aquella mort, era el seu destí.


ROCÍO VILLALBA RINCÓN 1r BATXILLERAT
IES LA COSTERA de XÀTIVA