23 d’abr. 2009

EL VINT-I-SET

Vaig cap a la plaça. Visc molt a prop. L’autobús és nou. Té aire condicionat i està molt net. Ahí està la parada cap a València. Observe qui va pujant. M’assec a un dels seients del grup de quatre, dos d’ells enfront d’altres dos.
Algunes persones busquen llocs per estar sols, però es impossible. A les següents parades l’autobús s’ompli i la temperatura augmenta. Comença a sentir-se una escalfor humana incòmoda.
El meu company de seient és negre i té un bon físic, excepcional. El mire de reüll i la seua cara no denota alegria. De segur que està ben penedit d’haver abandonat el seu país. No té treball, ni afecte de cap persona. Viu la vida amb inèrcia i pensa que mai aconseguirà el que es proposava. El seu braç m’ha refregat un poc i m’incomoda. No estic acostumat a utilitzar l’autobús.
La mare asseguda davant meu té posades totes les il·lusions en el futur de la seua filla. Està asseguda al seu costat. Ha acabat la primària i començarà en el nou institut on podrà estudiar tota la secundària i el batxillerat. Són del poble. En acabar, a la universitat. El millor és estudiar per a ser mestra- li diu sa mare. La noia encara no sap què vol.
Poca gent alça el cap per mirar, tots dissimulen la curiositat que els desperta cadascú que puja o baixa. Es veuen molts immigrants. Si mire a tots a la vegada em pareixen persones amb vides surrealistes, però potser la seua vida no és tan diferent a la meua.



Carles Carrals Hernández- IES ALBAL-

2 comentaris:

  1. Sense paraules, inverosímil, espectacular, impresionan-te, cracker.... i seguiria amb més adjectius, però a dia de hui se m'han acabat!!!

    ResponElimina
  2. Hola Carles, te sigo desde hace mucho tiempo porque adoro tus artículos, me parecen de los más interesante, la forma de narrar, de explicar, te explicas como pocos lo hacen.
    Me podrías enviar este artículo más detallado?
    Un saludo y espero que sigas escribiendo como lo haces.
    Un beso.

    ResponElimina