Era dimarts, pensava que anava a pedre el metro, però no. Gràcies al xic que va mantindre el botonet verd pulsat per a què no es tancaren les portes, no li van fer falta ni les gràcies, amb un somriure va bastar. Ell va seure al seient i jo al seu costat. Era un xic normal, però tenia un punt que el feia seriós.
Portava una carpeta on deuria de dur les anotacions dels casos que estava tractant. Aquest advocat portava casos importants, en un moment del trajecte va obrir la carpeta i vaig veure que duia un dibuix de la filla on es podia observar que la filla era menuda i el volia molt. Com que cada dissabte anaven junts al parc durant dues hores.
Em vaig girar un moment per veure-li la cara i em vaig adonar que m'estava mirant, de seguida em vaig alçar i vaig baixar del metro, havia arribat la meua parada.

Anna Carrascosa, IES Rei en Jaume, Alzira