UN HOME DISTINGIT

Avui comença un nou curs a l’Institut. Aquest és ja l’últim any ací, 2n de Batxillerat!
Per arribar-hi he d’agafar l’autobús d’Auvaca Beniparrell-Albal, i com cada any, he tornat a vore les mateixes cares. Fins i tot, en veure’ns, ens hem saludat!
Però des de fa una bona estona no deixe de pensar que falta una persona, i m’he quedat molt cavil·lós. Es tracta d’un home molt diferent als altres usuaris -estudiants, iaios amb néts, treballadors de les fàbriques...-; Era un home molt distingit. Sempre portava vestit i corbata, unes sabates molt lluentes i una cartera de pell. A la mà sempre tenia algun document que mirava i remirava.
A mi m’agradava observar-lo i inventava històries sobre la seua feina; cada dia un treball, però de molta categoria: advocat, metge, jutge, rector d’Universitat…
El que mai no em quadrava era que, amb tanta distinció, no portés un cotxe, amb xofer i tot. Però també a aquest problema li havia buscat solució. Es tractava d’un dels directors de la Conselleria de Mediambient, molt conscienciat i lluitador.
Lluitava per l’esmog fotoquímic, per l’efecte hivernacle... i ho feia, predicant amb l’exemple!
Reconec que tinc ganes de vore’l! Espere que vinga demà!


Iván Monteagudo García –IES ALBAL-