8 d’abr. 2009

Microrelat IES Albal


Parada a la biblioteca


Sols veig gent al meu voltant.
Para el tren i un riu de gent puja i baixa. Espere fins quedar-me l’última, no tinc gens de ganes de ser espentada d’un costat a l’altre.
Hui és el pitjor dia de la setmana, dissabte. No tinc res que fer. Podria quedar amb els meus amics, però no en tinc. Així que, com totes les setmanes, puge al tren, connecte el meu Mp3 i m’assec a un seient lliure.
Deu minuts de camí fins a la biblioteca, el meu refugi; allí ningú es fixa en mi, i menys encara els dissabtes quan sols s’ompli si plou.
Jo ni tan sols em fixe en la gent que hi ha al vagó. Per a què? Per a assegurar-me que em miren com si fora d’un altre món? No fa falta, això ja ho sé.
Segur que s’estan imaginant com és la meua vida, on visc, com seran els meus pares...
Si fóra prou valenta, m’alçaria i els diria: “Què mireu? No fa falta que vos munteu una història. Jo vos la conte: No tinc pares, visc amb la meua tia i tampoc tinc amics. Vos ha agradat? Ja esteu contents? no fa falta que seguiu pensant.”
Però, això no passarà, jo seguiré pujant tots els dissabtes al tren fins la parada de la biblioteca, on baixaré i em dirigiré cap al meu refugi.

Mª Carmen Fombuena Baviera 2º Batx. B. IES Albal

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada