Salutacions des de l'IES Benimàmet. El nostre alumnat ha trigat a "calfar-se" però finalment s'ha animat. Publiquem un dels microrelats seleccionats i en tornar de vacances continuarem. Una forta abraçada.
Pròxima parada...la vida
"Pròxima parada, Cantereria". No sé qui és eixa senyora, però tots els dies escolte la seua veu. Sé que és molt llesta perquè se sap totes les estacions de memòria, i a més a més, ajuda ma mare per a què sàpia on ens hem de baixar. Cada vegada que diu la meua parada, em pose molt content, i crec que ma mare ho nota. No m'agrada el metro, es mou molt.
Torne a sentir-la: "Pròxima parada, Campanar-La Fe". Ma mare sempre diu que dins de poc baixarem en eixa parada.
Açò cada vegada es mou més. S'està buidant, què està passant ahí fora? Hi ha molt de soroll, moltes persones parlen amb ma mare. Fins avui sols les havia escoltades, per fi les veig. Puc veure ma mare, m'abraça, em somriu. Pareix que tot el món s'alegra de vore'm.
Pròxima parada...la vida
"Pròxima parada, Cantereria". No sé qui és eixa senyora, però tots els dies escolte la seua veu. Sé que és molt llesta perquè se sap totes les estacions de memòria, i a més a més, ajuda ma mare per a què sàpia on ens hem de baixar. Cada vegada que diu la meua parada, em pose molt content, i crec que ma mare ho nota. No m'agrada el metro, es mou molt.
Torne a sentir-la: "Pròxima parada, Campanar-La Fe". Ma mare sempre diu que dins de poc baixarem en eixa parada.
Açò cada vegada es mou més. S'està buidant, què està passant ahí fora? Hi ha molt de soroll, moltes persones parlen amb ma mare. Fins avui sols les havia escoltades, per fi les veig. Puc veure ma mare, m'abraça, em somriu. Pareix que tot el món s'alegra de vore'm.
Raquel Capacete, 2n Batxillerat
IES Benimàmet
IES Benimàmet
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.