17 de març 2010

EL PODER


Bon dia. El meu nom és Borja i tinc la facultat de convèncer  la gent de coses que no vol fer. Vaig a contar-vos una història perquè ho vegeu.
L’altre dia anàvem per la Vital el meu amic Javi i jo, perquè havíem quedat per jugar als bitlles i després anar a comprar-nos un parell de camisetes cadascú. El meu amic es va gastar tots els diners en els recreatius, però a mi no em va dir res. Aleshores vam anar a vore roba. Ens van agradar unes camises molt modernes i només quedaven dues. Quina sort! Eren de la nostra talla. Quan vam anar a pagar, em va dir que no tenia diners i jo, de seguida, perquè ningú no ens escoltara, vaig clavar al meu amic dins d’un provador. Allà dins li vaig dir que jo li pagaria la camiseta que volia, però no tenia prou diners per pagar la seua i la meua camisa. Tant de bo li la pagava. Aleshores vaig proposar furtar la roba, total era una camiseta cadascú i ell m’ho va negar rotundament. Em deia que això estava mal i que no es podia fer, que ens pillarien. Aleshores jo li vaig donar la meua argumentació per furtar-les: Sabia que això era una cosa lletja,  però eren les úniques camisetes que ens agradaven, i damunt les últimes que quedaven. A més si es lleva el sensor, la alarma no xiularia, i si ens la posem damunt, ningú no s’adonaria. Aleshores ell em va dir que sí. Jo no m'ho creia, aleshores ho vam fer i ens va eixir tot el pla perfecte, ens vam eixir amb les camisetes i sense ningú no se n’adonara. Dins de nosaltres teníem prou remordiments pel que vam fer, però ens vam quedar amb les camisetes i, al cap del temps, van desaparéixer eixos remordiments.
Des d'aquell dia em vaig saber que em costaria molt poc convèncer la gent perquè facen coses que, en un principi, no volen. Coses normals o no tan normals.
Jorge Canales Alandete 2ºC BAT
IES Maria Enríquez (Gandia)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada