18 de març 2010

PERDÓ


Hola soc Daniela, tinc vint anys i fa quatre anys que la meua vida va canviar completament.
Va ser un 16 de gener quan jo tornava amb el cotxe de Valencia amb dues amigues meues per a passar el cap de setmana, a casa, amb els pares i la família. Nosaltres quasi sempre quan anàvem a Gandia tornàvem amb el tren però eixe dia vam decidir tornar amb el cotxe. Tot va passar molt ràpidament, jo sóc una conductora jove i conduïa amb molta precaució quan vaig veure, davant nostre i en contra direcció, un altre cotxe que anava amb molta velocitat i va xocar contra nosaltres en un gran accident. Jo vaig ser l’única que va sobreviure de les tres, a partir d’eixe moment vaig quedar inconscient,i vaig estar tres mesos, desprès de l’accident, en l’hospital en estat de coma. La meua família em va haver de recordar algunes coses perquè vaig patir amnèsia lleu. Però això no és la cosa més greu que em va passar, quan vaig despertar jo no podia veure res perquè, en l’accident em vaig quedar completament cega. Per a mi va ser un trauma molt gran saber que les meues amigues havien mort i que jo mai més no veuré la llum.
Des d’eixe dia jo no sóc la mateixa. Visc fa quatre anys en una habitació fosca, perquè no m’agrada la llum, i tampoc m’agrada estar amb gent. Vull estar a soles tot el dia. Per això he decidit escriure cada dia un poquet en eixa llibreta i ací poder desfogar-me escrivint. Crec que hui serà l’ultima vegada que escriuré en el meu diari perquè ja no aguante viure ni un dia més així. Amb aquest text vull justificar el meu suïcidi i dir que el meu últim desig és estar amb les meues amigues en el cel i acabar amb aquesta vida plena de patiments per a mi i la meua família.
Mare, pare us estime molt, perdoneu-me per això que he fet, però per a mi la vida ja no es vida i he decidit acabar amb ella.  

Reneta Katsarova. 2n Bat D (IES Maria Enríquez, Gandia)

1 comentari:

  1. ESTE TEXT, TINDRIA QUE HAVER GUANYAT EL CONCURS !!!!!!!!!!!!!!!!!!

    ResponElimina