Corria l’any 1925 quan vaig eixir de la panxa de ma mare. Açò va passar un 11 de març i aquell dia fou recordat amb molt d’afecte pel meu naixement. El nom que em posaren va ser Amparo, en honor a la filla del matrimoni que li va donar treball a mon pare. Tot i això, la nostra situació econòmica no ens permetia luxes. Tenia una germana anomenada Pepica major que jo, tenia 2 anys més. Un dia, mentre jugàvem a la porta de casa, va passar un gos rabiós i la va mossegar. Com que tenia la ràbia, els meus pares es van veure obligats a punxar-la perquè es morira, ja que no tenia cap esperança de sobreviure. Aquest va ser un colp molt dur per a ma mare que com que ja estava malalta de salut, aquest fet va fer que agreujara la malaltia i poc després morira. Mon pare es va casar amb una altra dona, Victorina, i amb ella va tindre un fill, Josep, més conegut com "Pepe l'Estanquer" pel negoci de la meua família des de feia molts anys. La meua relació amb ella no era precisament bona perquè no em considerava com a una filla, però prompte va morir, quan jo tenia 10 anys.
La meua vida va transcórrer de manera monòtona, em passava els dies treballant a l'estanc que havia heretat de ma mare. Encara que treballava molt, també em vaig permetre vida social amb els meus amics. Quan arribava Pasqua, ens n'anàvem a ballar la “tarara” a la Font de l’Omet. Altres coses que fèiem, era anar a casa d'una amiga a ballar, però tan sols anàvem els diumenges. Quan arribava l’estiu, venien els bous i els nostres amics muntaven cadafals, on anàvem tots per veure'ls.
L’any 1948 vaig conéixer Salvador, qui seria anys més tard el meu marit i el pare dels meus fills. L’any 1952 em vaig casar amb ell i recorde que cada convidat a la boda ens donava 25 pessetes.
La meua sogra ens va regalar per a la casa una bossa amb creïlles, farina, cebes i altres coses perquè ho gastàrem. En el poble hi havia la tradició que el nóvio pagara els mobles i la nóvia l’armari de la roba, i així ho vam fer.
La nostra lluna de mel la vam fer a Utiel, ja que no teníem més diners per a anar més lluny. Poc després, en 1953 va nàixer Salvador, el meu fill major. Amparo, la meua filla, va nàixer el 1956. Més tard, vaig tindre un altre fill, però la mala sort va fer que agafara una malaltia i morira als 6 mesos. Dels altres dos, van nàixer Cristina i Salva, per part del meu fill i la meua filla va tindre un xic, anomenat Vicent. Açò va ocórrer en 1993 i en 1994 va morir el meu marit.
A hores d’ara, em conserve molt bé i m’agrada anar amb els amics de sopar. Ho fem molt a sovint.
Vicent González Senabre 1r Batxillerat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.