IES L'OM

TONI L’ ESPARTERO


El meu avi sempre em parlava del seu pare, un home treballador des de ben menut.
Un dia, asseguts davant la llar de la seua caseta de camp em va sortir un dubte i vaig preguntar al meu avi per què a son pare li deien Toni l’Espartero. I ell em va començar a contar aquesta història.
Son pare era conegut al poble com Toni l’Espartero pel seu treball que era anar a collir espart a les muntanyes de Picassent i després vendre’l per fer cabassos, espardenyes de careta, cordes...
El meu avi Toni, des de ben xicotet, vora els 10 anys més o menys, acompanyava el seu pare a la feina al camp i a la muntanya, en concret, anava amb ell i amb una quadrilla d’homes a collir espart.
El dilluns eixien del poble cap a les 6 del matí per anar a treballar en companyia de la seua quadrilla de tres homes i els tres ases Juanito, Veloz i Palote. Quan pujaven a les muntanyes portaven el menjar, l’aigua i el vi i quan baixaven, als tres o quatre dies d’haver estat collint l’espart, el portaven al llom; més tard, es posava a la venda en la Cooperativa.

Una dia, estaven en la Serra de Minyerola i quan començaven amb la feina es va posar a ploure, però s’havia de continuar. El meu avi, com era el més xicotet, duia l’espart a les bosses dels ases i el meu besavi Toni i els altres tres ajudants eren els que el tallaven i l’arreplegaven. No descansaven fins l’hora de dinar, moment en què encenien el foc i aprofitaven per torrar carn i escalfar-se del fred de l’hivern. Només acabar de dinar tornaven a treballar. Aprofitaven la llum del dia per treballar i quan es feia fosc encenien de nou el foc a prop de la cova on passarien la nit. Segons el meu iaio, la meua besàvia Maria els preparava el sopar per als dos o tres dies que estarien fora del poble i tan sols havien de calfar-lo amb un perol que els havia preparat i que, per cert, estava molt bo.
Tots els dies feien la mateixa feina, però els dijous eixien de bon matí per arribar al poble cap a migdia amb la collita d’eixa setmana. Els divendres es dedicaven a portar l’espart a la Cooperativa per a la venda i el cap de setmana el meu iaio i son pare aprofitaven per fer cordes, espardenyes o cabassos que després la meua besàvia venia al mercat. Segons el meu avi, Toni, el seu pare, era un home molt treballador i deia que fins que no acabava de collir tots els cabassos d’espart no tornava a casa. Així era el meu besavi.




Àlex Borredà López
1r-D