15 de març 2010

IES L'OM

Margarita

L’any 1929, a un xicotet poble de la Comunitat Valenciana anomenat Senija, va nàixer Margarita Moragues Mas. La seua infància va ser molt dura ja que formava part d’una família constituïda per pare, mare i cinc germans. A l’edat de setze anys, Margarita hagué d’abandonar els estudis per a treballar ja que els seus pares no cobraven un sou suficient per a mantindre cinc persones a casa. La primera feina que va aconseguir va ser la de criada a un xalet allunyat del poble, per això va haver d’abandonar la seva llar i es va posar a viure al mateix xalet en el qual hauria de treballar a partir d’aleshores. Els amos del xalet on treballava coneixien un comerciant de raïm i, un dia que aquest estava a casa, Margarita se li acostà i començà a parlar-li sobre la seva vida tan dura i sobre el sou tan baix que li pagaven al xalet. Aleshores, el comerciant, commogut per la seua història, li va dir que ell la podia ajudar a aconseguir més diners però que això suposava també un gran sacrifici. El comerciant li oferí que treballara per a d’ell a un magatzem de Picassent i Margarita, encara que això suposava deixar la família enrere, va acceptar el treball. Quan arribà a Picassent no tenia cap conegut ni cap amic que la poguera acollir a la seua casa, aleshores, el comerciant de raïm li oferí la seva casa per a dormir, però a canvi ella, a més de treballar al magatzem, hauria d’ajudar amb les tasques de la casa ja que la seua dona era molt major i cada vegada li costava més realitzar-les. Margarita va acceptar perquè en aquells moments era l’única cosa que podia fer. Quan arribava la fi de mes i el comerciant li pagava, aquesta sols es quedava el justet per a menjar, i la resta del sou l’enviava als seus pares perquè pogueren tindre cura dels seus germans i que tingueren millor vida que la que ella havia tingut. Als set anys d’estar contractada al magatzem de Picassent, va conéixer un home que treballava com a llaurador al camp i a poc a poc agafaren amistat. Aquest home es deia Pepe, però tothom el coneixia al poble pel nom de ‘Nadal’. Al cap de dos mesos mantenint llargues converses i quedant per anar a la plaça a ballar, Pepe li digué a Margarita que si volia anar a viure amb ell i que així guanyaria el mateix sou però no es cansaria tant ja que no faria les feines de la casa del comerciant. Margarita acceptà de seguida i als dos anys d’estar vivint junts acabaren casant-se a la plaça de l’ermita de Picassent. Ara Margarita porta seixanta anys visquent a Picassent i, a mi, encara em commou cada vegada que escolte la seua història i com va haver de sofrir perquè la seua família tinguera una bona vida.

Jose Miguel Àlvarez Sanchis 1r Batxillerat D

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada