MIQUEL

El meu avi sempre parlava de Miquel com si fos un heroi d'aquest poble, Catarroja. Un dia, quan tenia uns 6 o 7 anys, li vaig preguntar amb la ingenuïtat característica dels nens, però amb tota la bondat del món, qui era aquest Miquel i què havia fet perquè fos recordat amb tanta eufòria i vivacitat. El meu avi, com tots, es va posar a parlar i em va contar la següent història...

Miquel Peris Diego és família nostra i fou el primer alcalde demòcrata als anys 20, concretament el 1920. Es va presentar a les eleccions de Catarroja i sorprenentment les va guanyar amb majoria. Miquel va fer moltes innovacions en aquest poble, em deia el meu avi, va ser qui va impulsar el projecte més ambiciós d'aquella època: que un poble tan petit com Catarroja tinguera el tramvia o que la burgesia es dignara presenciar les obres de teatre a les sales Faus i moltes altres que més endavant serien cinemes.

En aquells anys tan convulsos, seguia contant el meu avi, les persecucions i empresonaments estaven a l’ ordre del dia. Persones molt volgudes i conegudes anaven desapareixent, uns empresonats, d’altres afusellats; d’aquests últims es desconeixia el lloc on eren duts a terme, però els empresonaments es feien a la presó model de València i eren el primer pas a la mort ja que després de passar-hi un temps els presos eren afusellats; però el que caracteritzava aquest alcalde nostre era que no parava de lluitar per tots aquells que eren coneguts i estimats pel nostre poble. Miquel anava en persona a la càrcer model de València i parlava amb el funcionari corresponent perquè l’alliberaren i així el nostre poble no ploraria una mort més injustificada i injusta. Miquel fou condecorat per l’ interès demostrat pel benestar del seu poble amb la Creu al Mèrit Civil i el Rei Alfons XII l’anomenà Cavaller Protegit, és a dir, que en qualsevol acte públic podia no doblegar-se davant el Rei o qualsevol funcionari públic; però amb la humilitat que el caracteritzava, Miquel sempre ho feia, perquè deia que era un símbol de respecte i d'amor comú entre tots. No obstant, darrere de tota aquesta felicitat i resplendor de vida, deia el meu avi, Miquel no s'havia casat, cosa que segons sembla era una qüestió molt important en aquella època. Però no sols era la qüestió del matrimoni, ja que Miquel havia decidit viure sol i dedicar-se al que més li agradava que era l'ajut als ciutadans. Com Miquel era el primer demòcrata que ascendia a alcalde a Catarroja, aparegueren focus d’insurrectes que volien que l'alcalde com en altres municipis fou republicà i començaren una lluita amb mocions de censura, protestes... però Miquel no cedia perquè sabia que el que feia era per bé del poble.

I així fou que un 26 d'agost de 1920 Miquel volgué provar per primera vegada el tramvia que tant li havia costat d'aconseguir per al poble, hi va pujar, va ocupar un lloc al cotxe principal mentre tots s'acostaven per felicitar-lo i donar-li la mà. Aleshores un desconegut se li acostà, el saludà i quan ningú no mirava li disparà dos trets mortals. L'alcalde va caure mort sense possibilitat d'ajudar-lo.

L'endemà, contava el meu avi, era soterrat al panteó que havia manat fer al cementiri de Catarroja, el panteó de la nostra família, la família Peris-Royo.

David Cases Muñoz
IES BERENGUER DALMAU de CATARROJA
2n BAT B