Era un dia molt especial per a Carlos Hernández. Era l’últim dia que podia canviar el seu destí. Tenia 18 anys i la vida no l’havia afavorit. A l’àmbit familiar tenia problemes amb la seua mare, el seu pare i amb les seues 3 germanes. Ell era l’únic que cuidava a la seua germana menuda, les seues 2 germanes majors estaven tot el temps fora de casa. A l’àmbit acadèmic també tenia problemes, estava en 2n batxillerat i els seus problemes li ocupaven massa temps i com a conseqüència va suspendre algunes assignatures. Personalment estava destroçat. Per a ell els versos: “con una mano te dan y con la otra te quitan” y “poco a poco las falsas amistades se descubren” es van complir a la perfecció. Feia anys que no tenia una relació sentimental( amb l’excepció d’un amor adolescent que no va arribar a res, però encara tenia alguns sentiments per ella), però des de fa 6 mesos una companya de classe s’havia convertit en més que una companya per a ell.
El problema era que ella ja tenia una relació amb un altre xic. Però a pesar d’això els seus sentiments no van canviar sinó que es van potenciar. Cada vegada l’estimava més però era un amor no correspost( perquè ella no sentia el mateix o perquè no s’havia adonat dels seus sentiments per la seua falta d’expressivitat) i amb el pas del temps l’amor va començar a anar acompanyat de patiment. El patiment és va potenciar tant que ell mateix va rebutjar i negar els seus sentiments cap a ella. Quant més rebutjava els seus sentiments més s’enfrontava a ells. És trobava amb ella en tots els llocs on anava,la biblioteca, el supermercat, el parc, etc. El destí els ajuntava però el mateix destí els mantenia lluny i provocant-li patiment. Cada matí és preguntava a ell mateix si li confessava el seu amor i s’arriscava a perdre la seua amistat o és mantenia patint en silenci.
La resposta definitiva a eixa pregunta es produiria en un viatge a Madrid a què aniria tota la classe i els 2 personatges principals d’aquesta història. En eixa ciutat canviaria el seu destí.
El problema era que ella ja tenia una relació amb un altre xic. Però a pesar d’això els seus sentiments no van canviar sinó que es van potenciar. Cada vegada l’estimava més però era un amor no correspost( perquè ella no sentia el mateix o perquè no s’havia adonat dels seus sentiments per la seua falta d’expressivitat) i amb el pas del temps l’amor va començar a anar acompanyat de patiment. El patiment és va potenciar tant que ell mateix va rebutjar i negar els seus sentiments cap a ella. Quant més rebutjava els seus sentiments més s’enfrontava a ells. És trobava amb ella en tots els llocs on anava,la biblioteca, el supermercat, el parc, etc. El destí els ajuntava però el mateix destí els mantenia lluny i provocant-li patiment. Cada matí és preguntava a ell mateix si li confessava el seu amor i s’arriscava a perdre la seua amistat o és mantenia patint en silenci.
La resposta definitiva a eixa pregunta es produiria en un viatge a Madrid a què aniria tota la classe i els 2 personatges principals d’aquesta història. En eixa ciutat canviaria el seu destí.
CATALIN RAZVAN VOICILA
2n Batxiller Humanístic
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.