Em vaig despertar. Sentia un dolor fort en el cap i tenia ferides per tot el cos. De sobte vaig veure una senyora vestida de negre i plorant-me. Jo no la vaig reconèixer però ni a ella ni a ningú que estava present en eixa habitació de l’hospital.
Totes aquestes persones s’emocionaren quan jo vaig despertar però la senyora seguia plorant. Començaren a preguntar-me que si em recordava de alguna cosa en concret i jo vaig respondre que no. Fins i tot no sabia ni com m’anomenava. Era una situació un poc incòmoda perquè totes aquestes persones estaven feliços per veure’m a mi i jo no sentia cap sentiment per ells.
Es varen espantar i començàrem a explicar-me el que m’havia passat. Segons ells, jo anava amb la meua novia amb la moto quan xocàrem amb un cotxe. Ella s’havia mort i la senyora de negre era la seua mare, la meua suposada sogra.
Al dia següent, em donaren l’alta i vaig anar a la casa de la meua mare. Jo estava molt incòmode perquè em sentia com un desconegut. La meua mare estava molt feliç per haver tornat a casa però jo no sentia el mateix.
Finalment vaig decidir anar-me i viure la meua vida en una altra ciutat.
No us desitge aquesta situació, la de no recordar res i no sentir cap sentiment per la que era, la meua família.
Totes aquestes persones s’emocionaren quan jo vaig despertar però la senyora seguia plorant. Començaren a preguntar-me que si em recordava de alguna cosa en concret i jo vaig respondre que no. Fins i tot no sabia ni com m’anomenava. Era una situació un poc incòmoda perquè totes aquestes persones estaven feliços per veure’m a mi i jo no sentia cap sentiment per ells.
Es varen espantar i començàrem a explicar-me el que m’havia passat. Segons ells, jo anava amb la meua novia amb la moto quan xocàrem amb un cotxe. Ella s’havia mort i la senyora de negre era la seua mare, la meua suposada sogra.
Al dia següent, em donaren l’alta i vaig anar a la casa de la meua mare. Jo estava molt incòmode perquè em sentia com un desconegut. La meua mare estava molt feliç per haver tornat a casa però jo no sentia el mateix.
Finalment vaig decidir anar-me i viure la meua vida en una altra ciutat.
No us desitge aquesta situació, la de no recordar res i no sentir cap sentiment per la que era, la meua família.
ADRIAN HORTELANO
2n Batxiller Humanístic
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.