Marta em contava la seua història. Estàvem en l’hospital i ella s’estava morint. El càncer se li havia expandit per gran part del seu cos i els metges no podien fer res, espantós. Però es pitjor de tot és que no tenia ningú al seu costat, ningú hi havia anat a visitar-la des que va ingressar. Mentre parlàvem em contava la seua història i jo escoltava atentament i, li vaig preguntar per la seua família i amics.
- La meu vida ha sigut molt complicada. Quan complí trenta any em vaig veure com una persona més al món. La meua vida començà a no tindre sentit i aquell sentiment és convertí en una malaltia. Tenia por a no ser ningú. Tenia mols amics i una gran família però, ni tenia treball, la crisi havia afectat a la meua empresa, ni un company amb qui recórrer el meu camí. Em sentia buida i vaig voler canviar la meua vida, volia ser algú important, eixa persona que tot el món vol imitar i aspiren a ser. Però en lloc d’arribar a ser eixa persona, em vaig convertir en una persona horrible, i vaig acabar sent eixa classe de persona a qui tothom odia.
Eixe era el motiu pel què ara no tenia amics. Pobra dona, tota una vida insatisfeta. Fins als trenta anys se sentia buida i a partir dels trenta es va quedar sola. Ara quan estava morint-se i necessitava gent amb qui comptar, no hi havia ningú. Sentia pena per ella però em sentia satisfeta en pensar que jo estava en el llit del costat i cada dia venia algú a visitar-me.
ESTER NAVARRO
2N Batxiller Humanístic
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.