RICHARD BENAVENT NO PODIA creure la sort que va tindre aquella nit. La recorda com si encara estiguera allí: una nit fosca, sense gent al carrer, una nit on la humitat es clavava als ossos i fins la teua ombra et fa por i comences a caminar més i més ràpid fins que acabes quasi corrent.
Però Richard Benavent no corria per això, ell fugia. Fugia per haver vist el que mai un home ha de veure. Ell em comptava la història com si fóra un malson:
-Sents una sensació indescriptible, tant horrible que no reacciones com has de reaccionar - digué Benavent -Al principi vaig pensar a impedir-ho però quan varen traure les pistoles vaig restar paralitzat.
Tot això m’ho contava amb un gest a la cara d’horror i d’impotència i no és per a menys quan veus el que ell va veure. Observar una violació i no poder fer res perquè si no et maten a tu i a la dona de la qual estaven abusant pot deixar seqüeles per a tota la vida.
-Però, allò pitjor encara no hi havia començat. Quan per fi vaig reaccionar, decidí avisar la policia. Vaig eixir del meu amagatall i, encara no sé com no la vaig veure, vaig xafar una llauna que hi havia al sòl.
Va seguir contant-me que, amb aquell soroll, els violadors el varen descobrir. Aleshores, començà a córrer per tots els carrers perseguit per dos delinqüents carregats amb armes. Benavent va tindre molta sort, si es pot dir així.
Quan va arribar a un atzucac, deshabitat i pensava que estava perdut, va caure per una claveguera que, casualment, estava oberta. Els violadors armats no van caure i el maleïen mentre se n’anaven amb el cap de la banda, al racó on estava la dona.
-Jo, coix per la caiguda, vaig eixir amb moltes dificultats de les cloaques i vaig tocar a la porta més a prop que vaig veure i, amb la col·laboració dels veïns, vaig trucar a la policia.
Però Richard Benavent no corria per això, ell fugia. Fugia per haver vist el que mai un home ha de veure. Ell em comptava la història com si fóra un malson:
-Sents una sensació indescriptible, tant horrible que no reacciones com has de reaccionar - digué Benavent -Al principi vaig pensar a impedir-ho però quan varen traure les pistoles vaig restar paralitzat.
Tot això m’ho contava amb un gest a la cara d’horror i d’impotència i no és per a menys quan veus el que ell va veure. Observar una violació i no poder fer res perquè si no et maten a tu i a la dona de la qual estaven abusant pot deixar seqüeles per a tota la vida.
-Però, allò pitjor encara no hi havia començat. Quan per fi vaig reaccionar, decidí avisar la policia. Vaig eixir del meu amagatall i, encara no sé com no la vaig veure, vaig xafar una llauna que hi havia al sòl.
Va seguir contant-me que, amb aquell soroll, els violadors el varen descobrir. Aleshores, començà a córrer per tots els carrers perseguit per dos delinqüents carregats amb armes. Benavent va tindre molta sort, si es pot dir així.
Quan va arribar a un atzucac, deshabitat i pensava que estava perdut, va caure per una claveguera que, casualment, estava oberta. Els violadors armats no van caure i el maleïen mentre se n’anaven amb el cap de la banda, al racó on estava la dona.
-Jo, coix per la caiguda, vaig eixir amb moltes dificultats de les cloaques i vaig tocar a la porta més a prop que vaig veure i, amb la col·laboració dels veïns, vaig trucar a la policia.
En arribar van procedir al rescat de la dona i van agafar als dos còmplices. Però, desafortunadament, va fugir el cap de la banda.
Richard Benavent m’ho contava assegut en una cadira de la terrassa de sa casa amb el peu enguixat damunt d’un tamboret mentre que la seua dona feia el cafè.
Tal vegada sí que utilitzaré aquesta història
ELENA GARCÍA GRANDE
2n Batxiller Ciències
Rellegint el microrelat m'he adonat que hi ha dos errors. El primer és que està malament el meu cognom, no és "Grande" sinó "Garde". I el segon és que l'última frase "Tal vegada sí que utilitzaré aquesta història" és un error de copiar i pegar. Aquesta frase la va posar la professora en el correu que em va reenviar.
ResponElimina