Vaig conèixer Pau als 20 anys d’edat però malgrat això, parlava com si en tinguera 20 més, allò que segurament tindria relació amb la seua història.
-Vaig arribar a Florència als sis anys d’edat, els meus pares van enamorar-se d’aquella ciutat quan van fer el seu primer viatge, tan sols festejaven un any- deia. Era juny de 1996. Els anys passaven i als 15 anys va tindre la seua primera novia Giovanna però la relació va ser efímera, eren molt joves.
-Vaig passar tres anys de la meua adolescència coneixent jovenetes bellíssimes. Pareixia com si el mateix Boticelli haguera estat pintant Venus per tota Florència. Fins el dia que vaig conèixer Sofia.- Va conèixer Sofia quan la primavera esclatava. Deia que tenia 18 anys quan en tornar de la biblioteca a l’entrada del Ponte della Santa Trinità, abans de creuar l’Arno, la casualitat va voler que els seus ulls es fixaran en una joveníssima dameta. –Era com de porcellana- deia –mai havia vist una bellesa com eixa. Els seus cabells d’or, la seua pell blanca, els ulls blaus, era perfecta.-
La va seguir amb la mirada i va adonar-se que vivia al seu costat. En arribar a casa va anar-se’n al llit però va ser impossible oblidar aquella xica que ara vivia en la seua ment. L’observava contínuament des de la finestra de l’habitació, tots els dies fins que un dia ella es va sentir observada. Al dia següent, per casualitat, es van trobar al mercat i ella li va dir que se sabia observada, que es deia Sofia i que abans que ella tornara a La Spezia li agradaria eixir amb ell. Pau va gravar eixes paraules i va anar-se’n a sa casa. El pànic no el va paralitzar, estava tan enamorat... I deixà passar el temps.
–Un dia em vaig alçar del llit, tot disposat a parlar-hi. Baixí ràpidament a la porta quan vaig veure que se n’anava, va dir-me adéu amb la mà i va desaparèixer.- Des de fa dos primaveres continua esperant-la, i seguirà fent-ho, per a dir-li que encara viu en la seua ment.
-Vaig arribar a Florència als sis anys d’edat, els meus pares van enamorar-se d’aquella ciutat quan van fer el seu primer viatge, tan sols festejaven un any- deia. Era juny de 1996. Els anys passaven i als 15 anys va tindre la seua primera novia Giovanna però la relació va ser efímera, eren molt joves.
-Vaig passar tres anys de la meua adolescència coneixent jovenetes bellíssimes. Pareixia com si el mateix Boticelli haguera estat pintant Venus per tota Florència. Fins el dia que vaig conèixer Sofia.- Va conèixer Sofia quan la primavera esclatava. Deia que tenia 18 anys quan en tornar de la biblioteca a l’entrada del Ponte della Santa Trinità, abans de creuar l’Arno, la casualitat va voler que els seus ulls es fixaran en una joveníssima dameta. –Era com de porcellana- deia –mai havia vist una bellesa com eixa. Els seus cabells d’or, la seua pell blanca, els ulls blaus, era perfecta.-
La va seguir amb la mirada i va adonar-se que vivia al seu costat. En arribar a casa va anar-se’n al llit però va ser impossible oblidar aquella xica que ara vivia en la seua ment. L’observava contínuament des de la finestra de l’habitació, tots els dies fins que un dia ella es va sentir observada. Al dia següent, per casualitat, es van trobar al mercat i ella li va dir que se sabia observada, que es deia Sofia i que abans que ella tornara a La Spezia li agradaria eixir amb ell. Pau va gravar eixes paraules i va anar-se’n a sa casa. El pànic no el va paralitzar, estava tan enamorat... I deixà passar el temps.
–Un dia em vaig alçar del llit, tot disposat a parlar-hi. Baixí ràpidament a la porta quan vaig veure que se n’anava, va dir-me adéu amb la mà i va desaparèixer.- Des de fa dos primaveres continua esperant-la, i seguirà fent-ho, per a dir-li que encara viu en la seua ment.
AMPARO GOMARIZ
2n Batxiller Humanístic
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.