EMPAR PALOMARES

Uns segrestadors la reclogueren durant dos dies en un amagatall. Ara en feia cinc que havia eixit i, en contar-m’ho, plorava.

- És la pitjor experiència de la meua vida! Tornava a casa després d’un matí sencer al laboratori observant com reaccionaven les rates al nou medicament. Uns individus m’assaltaren per darrere i em pujaren a un cotxe. No podia defensar-me. Van ser uns vint minuts de viatge. Ignore on em dugueren perquè, amb una bena negra als ulls, no m’hi veia gens. No parlaven i estava tan nerviosa que pensava que no era real. Jo, víctima d’un segrest? Aquesta paraula m’espantava. Qui voldria retindre’m i per què? Una companya de classe amb qui no m’avenia gaire? No. Descartat! Era incapaç.

En arribar, caminàrem un poc, em feren seure amb les mans lligades i se n’anaren. Tancaren la porta i rodaren la clau. Volia moure’m, llevar-me la bena, alliberar les mans, però fou impossible. L’endemà vaig saber que eren dos homes perquè reconeixia dues veus diferents quan els preguntava qui els ho manava o què havia fet jo. Ells només m’ordenaven que callara, que arribat el moment ja m’assabentaria. Aquell moment arribà quan em preguntaren qui era. “Empar Palomares” – els vaig dir- i l’home de veu més greu digué que s’havien equivocat de persona. Comencí a plorar d’alegria però, a l’instant, una esgarrifança recorregué el meu cos. Ignorava què volien fer-me. Vaig suplicar que m’alliberaren i, després d’un debat entre ells, em pujaren novament al cotxe. Tota acovardida els pregava que no em maltractaren, que no havia vist res ni sabia qui eren. Al cap d’una estona em deslligaren, vaig eixir amb els ulls embenats i el cotxe s’allunyà. Ràpidament em vaig llevar la bena. Estava allà mateix on m’havien segrestat.

“Què has fet aquets dies?” –Em digueren, preocupades, les companyes de pis. Però vaig mentir. Tu ho podries escriure. Seria una bona història...

- Saps que no busque un argument, preferesc capturar l’instant, un detall. Imagina’t que has caigut a la casella 58 i que pots reiniciar el joc, com si hagueres tornat a nàixer – vaig dir mentre l’abraçava.

LOLA DELAMO PALOMARES. 1r Batx. B. IES Jaume II el Just.