Microrelats de l'IES Enric Valor de Picanya

EL CURTCIRCUIT.

Ciara González. 2n de Bat.

Estressat pel treball acumulat. Sabia que l'ascens no havia sigut una bona idea. Sentia que el seu cap era una CPU d'ordinador i que prompte es produiria un curtcircuit. Després d'una dura jornada, anant a casa, rebé una telefonada dient-li que la seua dona havia sigut atropellada. Arribada a l’hospital. Estava molt greu, les costelles clavades als pulmons. Molt probable que morira.
Quan tornà a casa, quaranta-huit hores després, continuà amb el treball que li quedava per fer. En poques hores, altra trucada li comunicava que havia mort. Al dia següent, el seu enterrament. Quan tornà a casa , continuà amb el treball pensant que seria el millor per evadir-se. De sobte, sentí com en el seu cap es produïa una mena de curtcircuit. Tancà els ulls i en obrir-los, va veure que estava en un món tridimensional, fosc, sense persones ni cases ni parcs, ni natura, ni res. I els fills? Pensà que era un somni però en comprovar que no es despertava, desesperà, no podia creure que fóra veritat . Bruscament, li caigué el cap a terra, estava ple de cables!. Notava com la seua pell anava desapareixent i com les seues venes eren filsdaram per on l'electricitat corria. Decidí cercar una porta per poder eixir d'aqueix món, però no trobava res. La idea de no poder tornar a casa i vore la resta de la seua família i els seus companys de treball el van fer embogir. Desesperat, va seguir cercant i cercant, fins que arribà a una porta. Aquesta tenia una clau penjada al pom. Obrí la porta, trobà un forat negre. No sabia què ocorreria se el travessava, tornaria a casa? apareixeria en un lloc desconegut?... Era l’oportunitat per a poder fugir, ja que les altres parts del cos se li començaven a desenganxar del cos i a caure, como les fulles dels arbres. Temia que la seua fi fóra imminent. Prengué la decisió i travessà el forat negre… Agafà en les mans el Manifest Comunista de Marx i esperà llegint tranquil que la realitat …