21 de març 2011

EMPRESONAT



Em diu que ara ni tan sols ho hagués pensat, que no sap com se li va acudir fer una cosa així, que en la situació que es trobava estava desorientat.

Comença a explicar-m’ho com si tingués pressa i jo li dic que així no, que m’intertessen els detalls. Riu. Diu que té la sensació que li estic fent una entrevista però jo li assegure que no escriuré la seua història, que estiga tranquil. M’interessa més saber per què una persona íntegra pot acabar així.

- Ja m’agradaria saber què hagueres fet tu en el meu lloc.

Li dic que no se’n vaja per les rames, que em conte la història que tan intrigat m’havia deixat quan, per telèfon, m’havia dit que l’havien detingut per robatori i assetjament a menors i que volia parlar amb mi.

- Feia poc que m’havien despatxat del treball i, amb una dona malalta de càncer i dos fills menuts, no tenia cap ingrés, exceptuant el que cobrava de l’atur. Em desesperava i buscava feina com un xiquet que ha perdut sa mare al parc i la busca, però només troba les mares dels altres.

Gira el cap i el seu rostre adopta el gest d’un nen avergonyit que sap que el castigaran pel que ha fet. Li dic que continue contant, que no el jutjaré pels seus actes.

- Per no aconseguir treball m’identificava amb eixe xiquet perdut. I la situació a casa havia empitjorat: el tractament de la meua dona s’encaria però abans em moria jo que deixava que no el rebera. Estava al parc, desolat, i veia com els altres nens disfrutaven les llepolies que les seues mares els havien comprat, i jo encara seguia sense trobar la meua. De sobte, la gelosia s’apoderà de mi i vaig començar a furtar-los les llepolies perquè no trobava ma mare.

Comença a plorar avergonyit i em diu que sols volia que la seua família estigués bé, que en realitat no pretenia furtar res. El mire i li recorde que no el jutjaré. No diu res. Li comente que se’m fa estranya l’associació de sentiments que l’han dut a fer allò. Ell para de plorar i em pregunta novament què hauria fet jo en el seu cas. No ho sé realment.

CARLA FERRANDO CORDO. 1r Batx. B. IES Jaume II el Just

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.