Francesc Llopis es va despertar, tombat, a un llit. Va mirar per tot arreu, i va deduir que estava a un hospital : molts llits, infermeres, tossits, vendes, etc. Però no era un hospital modern, net, organitzat i, per descomptat, esterilitzat, pareixia un hospital precari, tercermundista. Va mirar al seu cos, es tocava i mirava tot, la cara, els braços, el pit... tot bé, però, espera, una cama, i l’altra? On esta? On estic? Qui sóc? No recorde res!.
En aquell moment, va aparèixer un home, vestit com un retor. Se li va apropar i li va dir:
- Bon dia! Per fi es desperta! Portava setmanes així. Com està, es troba bé?
- Si, però què m’ha passat?
- El seu comboi va ser atacat per les forces rebels, no se’n recorda? Va ser l’únic supervivent. Soc el pare Secundí –li va apropar la mà- , i Vostè?
- No sé.
- Com? – va agafar una borsa i va agafar un carnet- Vostè és Francesc Llopis, periodista de guerra destinat ací, a Serra Lleona.
- ... – Francesc no entenia res-.
- No se’n recorda, bé. – va pensar i es disposà a parlar- El vam trobar a una carretera, al sud de Kailahun, els rebels atacaren el comboi, al seu vehicle va explotar una mina antitancs, a la resta els van disparar i, repetisc, vostè és l’únic supervivent, però amb un alt preu, la seva cama... Ah! Ací té les pertinències que vam recuperar. – li donà la borsa-.
- Gràcies, per tot. –El pare Secundí se n’anà
Va obrir la borsa, en la qual hi havia moltes coses: acreditacions, passaport, diners, una càmera trencada i una PDA, la va agafar, i l’encengué i , en un moment, recordà tot allò que havia oblidat. Francesc no va vindre sols per una notícia, o fotos impactants, va vindre per rescatar la seva muller Patricia, fotògrafa de guerra. Explorant un arxiu, va observar una imatge de Patricia morta, afusellada. Francesc va plorar, impotent, albirant el seu futur, sense cama i sense amor.
Preferia l’amnèsia.
FRANCISCO JAVIER GONZÁLEZ
2n Batxiller Ciències
En aquell moment, va aparèixer un home, vestit com un retor. Se li va apropar i li va dir:
- Bon dia! Per fi es desperta! Portava setmanes així. Com està, es troba bé?
- Si, però què m’ha passat?
- El seu comboi va ser atacat per les forces rebels, no se’n recorda? Va ser l’únic supervivent. Soc el pare Secundí –li va apropar la mà- , i Vostè?
- No sé.
- Com? – va agafar una borsa i va agafar un carnet- Vostè és Francesc Llopis, periodista de guerra destinat ací, a Serra Lleona.
- ... – Francesc no entenia res-.
- No se’n recorda, bé. – va pensar i es disposà a parlar- El vam trobar a una carretera, al sud de Kailahun, els rebels atacaren el comboi, al seu vehicle va explotar una mina antitancs, a la resta els van disparar i, repetisc, vostè és l’únic supervivent, però amb un alt preu, la seva cama... Ah! Ací té les pertinències que vam recuperar. – li donà la borsa-.
- Gràcies, per tot. –El pare Secundí se n’anà
Va obrir la borsa, en la qual hi havia moltes coses: acreditacions, passaport, diners, una càmera trencada i una PDA, la va agafar, i l’encengué i , en un moment, recordà tot allò que havia oblidat. Francesc no va vindre sols per una notícia, o fotos impactants, va vindre per rescatar la seva muller Patricia, fotògrafa de guerra. Explorant un arxiu, va observar una imatge de Patricia morta, afusellada. Francesc va plorar, impotent, albirant el seu futur, sense cama i sense amor.
Preferia l’amnèsia.
FRANCISCO JAVIER GONZÁLEZ
2n Batxiller Ciències
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.