IES Rei En Jaume

M’alce un dia rere l’altre, desdejune la tostada amb mantega i el meu suc de taronja, a les 8.13 he d’alçar-me de taula perquè si no és així,no em donarà temps a rentar-me les dents i estar a classe a les 8.30 i em tocarà escoltar el discurset del professor.

Riiing… merda, ja faig tard!

Com sempre, sermó matutí. Un hora i darrere un altra, sense posar molt d’esment en la resta de la gent fins que sona la sirena de tornar a casa.

Hui és dilluns,em toquen llentilles -pense pujant les escales-

He de tornar a classe ,m’he d’alçar de taula a les 3 si espere arribar a hora aquesta vegada.Com sempre vaig amb els cascos, pensant tot el que he de fer per a l’endemà,tot el que he d’estudiar per a aquesta setmana, i el que em depara la vesprada… com sempre,mire abans de creuar,però en eixe moment un cotxe se m’emporta per davant.. No em recorde de més.

M’alce un dia rere l’altre,aquesta vegada en un lloc diferent,demane la meua tostada amb mantega però em porten un iogurt, que damunt no m’agrada. Em passen les hores més lentes del normal, i hui no sé què tinc per a dinar. A la 1.30 toquen a la porta i apareix ma mare: T’he dut les llentilles,no et penses que te n’escaparàs. Ha passat una setmana.

Dimecres torne a classe amb la meua tostada amb mantega i el meu suc de taronja, aquesta vegada no porte els cascos, i somric en pensar que hui em toquen macarrons,m’ha tocat el paper del jugador que cau a la casella de la 58 i ha de començar de nou,però sense haver perdut la partida.

Maria Rubio Aranda 

IES Rei en Jaume (Alzira)