La fórmula per aturar el temps

Estava esperant el meu amic Robert Doisneu a una cafeteria prenent un café, quan va aparéixer

-Bona vesprada senyor Doisneu

                                   -Bona vesprada. He de contar-li un acosa que m’ha ocorrugut ara mateix; saps que estic treballant en un projecte fotogàfic, i avui per fi he culminat el meu treball. Voràs. Estava fent unes foto sal peu de la torre Eiffel quan s’ha posat a passar gent per davant meu. Jo, com podía intentava que la gent s’aturara per poder fer les fotos bè, però tote l mon deía que no podía, que hi teníen pressa. Així que vaig decidir fer fotos d’aquest “maremagnum” de gent que anava corregent d’ací cap allà. De sobte he vist una parella de jóvens els dos junts, aliens a aquest anar i tornar del a gent, besant-se, i he decidit retratar-los com a símbol de la tranquil.litat d’un moment especial, en contrast amb la vida “boja” que hi portem, tots pendents del rellotge.

Açò va passar farà deu anys. Hui en dia el meu amic Doisneu és famós, i pel que fa a mi, va ensenyar-me una lliçó moral molt important, la de disfutar el moment, perquè el temps passa, i aquestos moments, com un simple bes, no tornen

                                                                                  

Álvaro Crespi Hurtado

IES Districte Marítim