Fa uns dies vaig anar a casa de la meua àvia Maria, i em va contar una història que mai havia contat a ningú.
-Quan era jove, em deia, treballava de recepcionista en un hostal. Un dia va arribar un jove català que anava a passar unes setmanes a valència. Ell em va demanar una habitació i jo li la vaig donar, aleshores em va somriure, em va tancar un ull i em va dir: –adéu bonica!
Un dia el vaig veure a la cafeteria que es trobava al costat de l´hostal. Es va presentar, es deia Joan, i vam estar parlant molt de temps. Era intel.ligent, simpàtic i pareixía un poc seductor. Els dies següents els vam passar tot junts.
Un matí vam quedar, com sempre, per a desdejunar. Vaig estar esperant-lo, però no apereixía. L´encarregada de la cafeteria em va donar aqueta carta, -la meau àvia senyalava la carta que jo havia trobat minuts avans a la golfa, i va començar a llegi-la: << Tinc que tornar a Barcelona, m´ha sorgit un imprevist. A les deu i mitja agafe el baixell. Espero que em predones.Joan>>
Vaig arribar al port i el vaig trobar. Li vaig donar un abraç i un bes, un bes llarg i apasionat, com si fora l´últim. Em parexía que el temps es parava. Jo estava trist però no plorava. Li vaig dir adeu i ell em va contestar però aquesta vegada no em va dir bonica ni em va tancar un ull.
Uns dies després, un cosí seu em va dir que s´anava a casar amb la seua novia. Jo no sabia com reaccionar i li vaig dir que li donara l´enhorabona de la meu part.
El temps va fer que m´oblidara de tot allò i de Joan, em va dir.
Isabel Funes Celada
IES Districte Marítim
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.