-         Que vell estic, ja no valc ni per a tirar menjar als coloms! Recorde el dia que em van posar al motor 250782RMS. Allò sí que era efusivitat. Vaig eixir de la fàbrica juntament amb altres cinquanta mil germans bessons. No van tindre temps ni d’acomiadar-nos, ni tan sols de conéixer-nos. He de dir que en alguna ocasió m’he creuat amb algun però no he tingut temps ni de preguntar com els anava. I ara mira com estic, amb una roda desfeta; el 250782 MRS encara bombeja gasolina però no sé si el meu amo encara em voldrà per a alguna cosa o m’enviaria a la ferralla.

El menut, el cotxet, quasi es posa a plorar de sentir els laments moribunds d’aquell cotxe vell, cansat, esgotat i rebentat. “Jo tinc dos pedals de competició infantil i, si vols que et diga la veritat, veient aquest xiquet com és de tapatroles, em jugaria alguna llepolia amb tu que encara acabaré jo en la ferralla més prompte que tu. Escolta, -va prosseguir el menut- el cotxet-, quants quilòmetres t’has menjat en la teua vida? Quantes vegades t’han omplit l’estómac amb gasolina de la bona? Eh? Què dius?

El cotxe vell, cansat, esgotat i rebentat, amb prou feines obria els fars per veure el menu t-el cotxet- se sentia amb ben poca gana d’explicar-li la seua vida, encara que ja hi  n’havia fet cinc cèntims curts. Del seu 250782 MRS era del que estava més pagat, i, això, ja ho havia fet notar. Què, potser, li havia d’explicar quan va estar a dos pams i mig del front a la I Guerra Mundial, o li hauria de contar les vegades que el van usar per a amagar gent, i armes, i diners, i dones, i no se sap quins embalums més. La veritat és que havia servit amb escreix per a la funció que l’havien fet. Però ara tocaven “ retirada”, ara tocaven a dol les campanes del taller mecànic. Tocaven lentament, a colps secs, pausats, tristos, serens, de comiat.

-         Adéu senyor cotxe, adéu”- va dir el menut -el cotxet- en sentir que el menut –el xiquet- posava els peus als pedals. Això era la prèvia a menar-se la vorera, els vianants, la vida. “Adéu senyor cotxe”-va repetir i se’n va anar.

-         Adéu cotxet, adéu.

Laura Torró

IES Districte Marítim