Relats IES Rei En Jaume

Aitana Comín

 

Aitana aparentava tenir menys anys dels que tenia. La vaig conèixer a Eivissa , estava plovent, ella anava pel carrer Jose Ribas en direcció a l’alberg on jo m’ostentava, va entrar. Curiosament preguntava per mi. Ens posàrem a parlar i em contà que vivia dos carrers més amunt i que la seua germana s’havia avançat i l’esperava allí.

-La meua germana té la mateixa edat que jo, som bessones, ella es la major. Fa dos anys tinguérem un accident . Estàvem a la platja les dos a l’aigua i una ona ens passà per damunt i ens enfonsà , vam perdre el coneixement i despertàrem a l’hospital de la ciutat, la meua germana estava bé però jo vaig entrar en un coma profund.

Aitana parlava apresa i tenia la mirada perduda. Continuà contant-me que fins que despertà del coma ,mentre estava a l’hospital, la seua germana la visitava tots els dies , li llavava el pèl , la maquillava, li posava perfums , li contava coses... ella la sentia de vegades, com un so de fons distorsionat. Moltes vegades li parlava en francés , la llengua de sa mare.

-En França va ser on ens comprarem aquell gos, Pepi . Anàvem tots els estius a visitar els iaios. Durant el coma vaig reviure molts moments de la meua infantessa. Com quan jugàvem al monopoli . La meua germana diu que no te estratègia, que caiga on caiga ho comprarà, que així gaudeixes més. Però mai acabàvem de jugar ja que ella quan passava mig hora deia, ja no vull continuar si continue potser vaja a pitjor i s’alçava. La meua germana és molt llesta, si vols després la cride i que te conte ella detalls del meu coma, coses que jo he oblidat.

-No cal.

La nostra conversa va estar interrompuda per una infermera que entrà preguntant per Aitana. Deia que s’havia distanciat del grup en l’excursió. Em digué que la disculpara si m’havia causat alguna molèstia que la pobre no estava gens bé des que la seua germana morí en aquell accident a la platja i que després de despertar del coma la ingressaren a l’hospital psiquiàtric que hi ha dos carrers més amunt.

_________________________

"Ja veus -li vaig contestar a Aníbal Yebra - Jo , que em vaig nomenar escriptor en contra dels arguments , i aquests ara , em regalen un final feliç . Jo que parlava de l'escriptor com un espectador de la realitat , els faig de celestina i torne a unir els seus destins . Si tot va bé , tindrem una reunió familiar ,Marçal Helena ens farà un pastís i tu ens llegiràs els teus poemes . " Vaig penjar el telèfon i vaig somriure , potser jo també estigués començant la partida .

August Ànger torna a mirar-se al mirall . Es sorprèn del reflex somrient que li retorna la seua imatge . Duu dies esperant aquest moment . Duu segles pensant que mai es realitzaria . Altre cop , comença la partida . Al seu cap bullen mil pensaments i imatges . La seua infantesa a Paris . Aquella adolescència solitària a Espanya , quan la seua mare va decidir començar una nova vida .

Imagina els seus fills a la platja . La reunió familiar amb l'avi inclòs . Moltes preguntes quedaven sense resposta ; Perquè Raül Francesc, marí mercant , mai havia arribat al seu port ? . Nerviós , torna a mirar les fotos dels seus pares a l'Hôtel Ville , de sa mare a l'escenari del Concert Mayol , i acuradament se les fica a la cartera .

-A la residència les Magnòlies per favor - li va dir al taxista - i va somriure .

Raül Francesc , que s'estava quedant cec , es mira de reüll a l'espill i somriu . Al seu cap bullen mil pensaments i imatges . Maria i ell als carrers de Paris . Maria i ell abraçats immortalitzats per Figareda . Maria a l'escenari del concert Mayol . Els comiats al port . Un amor en cada port . Imagina també una reunió familiar amb fill , nora i néts. Adéu a les magdalenes i a les tardes al pati de la residència . La infermera toca a la porta de la seua habitació , "Ja està ací la seua visita En Raül " .

És clar que no només volien els bombons - va pensar de sobte - i va somriure .

Mar Hernàndez