Deixava que se’m mullara l’abric mentre esperava l’autobús al carrer de Friedrichstrasse. Amb la mà esquerra comptava les monedes que em quedaven a la butxaca per poder pagar l’autobús: deu, trenta, cinquanta... A la ràdio havia sentit aquell matí que la pluja s’intensificaria al llarg del dia. Al meu cap s’anava reconstruint com un puzle la conversa que havia tingut amb la meua muller. Em demanava que vengués la meva ànima, aquella que m’havia acompanyat durant tants llargs anys arreu del país: el meu instrument.
Fou la vespra de Nadal quan, gràcies al meu primer treball a la tenda del ferreter i després d’haver estat sis mesos estalviant els diners, vaig aconseguir comprar-me’l. Un violoncel marca Cremona, dels més assequibles de l’època. En un principi la nostra relació no fou com jo l’esperava, a mi sempre m’havia atret la música però per desgràcia a casa no teníem diners per poder satisfer la meua curiositat musical. En tenir el cello entre les meues mans vaig sentir que hi estàvem fets l’un per l’altre, com si ja ens coneixérem, fou com un llarg dejavu que s’hi va quedar fins el dia que vam haver de vendre'l. Com ja t’havia dit, la meua dona hi va insistir molt. Després dels bombardejos dels últims dies, la ciutat s’havia tornat un lloc impossible on no podíem ni treballar per causa de la nostra condició. Portàvem unes setmanes sense diners perquè a mi m’havien fet fora després que descobriren que jo era jueu. Al principi el cap s’enfadà molt i decidí despatxar-me, encara que després se’n penedí i intentà compensar-me econòmicament. D’aquells diners ja no ens quedava res i ara m’havia de separar d’una part de mi i la protegia de la pluja amb un paraigües. No m’importava mullar-me però no volia que sofrís cap dany l’instrument, no perquè això li rebaixara el seu valor a la tenda de segona mà, sinó perquè des de sempre havia simbolitzat la meua ànima i ara més que mai necessitava protegir-la de la forta tempesta que s’acostava, encara que només ens quedaren uns pocs minuts d’estar junts.
NÚRIA MARCO MAGRANER. 1r Batx. B. IES Jaume II el Just
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.