25 de desembre

Ahir a la nit estava en la meva cabina intentant recordar totes les emocions viscudes fins llavors durant el nostre llarg viatge, quan de sobte vaig sentir la necessitat de tornar a casa, de trobar-me amb els meus en la calor de la llar. M'encantaven les experiències que estàvem vivint, però com se sol dir 'com a casa, un no està en cap lloc', encara que la veritat és que ja era massa tard per voler tornar, l'expedició no es podia aturar per la meva incompetència. Tot d'una, una cosa va interrompre els meus pensaments.

Un grup d'insectes voladors van entrar al meu camerino i van sobrevolar el meu cap, encara que anomenar-los insectes voladors, no faria justícia a la bellesa d'aquelles papallones. Cadascuna d'un color i més bella que l'anterior, bategaven les seues ales fent sonar unes campanetes diminutes. Juraria que en menys d'un minut, i sense saber com ni per què, les vaig seguir fins endinsar-me en un bosc de somni. Les papallones van volar fins a un llac cristal·lí on es van submergir i van desaparèixer. Em vaig acostar a aquell llac i una cosa meravellosa va passar: em vaig veure-hi reflectida, sí, aquesta era jo, però estava amb la meva família, celebrant el Nadal com cada any. A mesura que passaven els segons, la il·lusió era més real fins al punt de deixar-me completament bocabadada. A poc a poc s'acostava més el meu cos cap al llac i sense gairebé ser conscient, vaig començar a sentir com em faltava l'aire sota l'aigua. Al cap d'uns segons, vaig sentir com unes mans em treien d'aquell ofegament. Algun company de la tripulació m'havia seguit fins allí i, posteriorment, em va explicar que la funció d'aquelles il·lusions òptiques no era altra que deixar sense consciència a les víctimes perquè serviren d'aliment a la fauna submarina d'aquest llac.

Rosa Ana Solera Polit. 2n batxillerat A
IES Berenguer Dalmau. Catarroja