Animarum Vorax

23 de juny de 2011

Avui és el dia que les meues companyes i jo iniciem la nostra expedició per l’anomenat Animarum Tenebrosarum Nemus, ja que hi havia molts rumors sobre fets estranys i terribles relacionats amb la presència de criatures abismals. De fet, va ser a causa d'una d'aquestes que la nostra excursió, que esperàvem que fos una experiència excitant que compartírem juntes va ser el que quasi acaba emb la nostra amistat. Aquesta bèstia va ser batejada amb el nom d'Animarum Vorax.

La bèstia en qüestió és el ser més terrorífic i monstruós amb el qual mai no ens havíem trobat, malgrat això era difícil veure'l perquè si volia apareixia i desapareixia tan ràpidament que es podia confondre amb un efecte òptic. Quan aquest ésser s'apropava un calfred ens recorria les venes i començàvem a sentir una veu paorosa i glacial, a més el fet de no poder estar segures de veure'l ho feia encara més preocupant. Era aquesta veu el més problemàtic de la situació, perquè el que et murmurava tenia la capacitat d'embogir-nos i fer-nos desconfiar de tothom, traient els nostres pitjors pensaments. D'aquesta manera es va iniciar una gran disputa entre nosaltres fins que ens n'adonarem que totes nosaltres havíem sentit la mateixa veu, és a dir, no es tractava d'un producte de la bogeria. D'aquesta manera, conegut l'origen de la nostra discòrdia vàrem decidir investigar. El que descobrírem va ser més aterridor que el que hauríem imaginat, ja que es tractava d'una figura alta, amb ulls rojos i brillants, boca sense llavis amb ullals llargs, braços i llargues cames acabades en grapes i pell d'un gris fosc acompanyada amb dues llargues i punxegudes ales.

Aquesta bèstia rondava totes les nits entre la foscor del bosc fins el primer raig del sol. Pel que semblava aquest tètric subjecte s'alimentava de la possessió d'ànimes incautes i desprotegides, de fet va acabar dominant l'ànima de dues components del grup, que segurament s'hauràn convertit en les seues serventes fins al final.

No obstant això, vam saber combrate'l formant uns llaços d'amistat entre nosaltres igualment forts, reflectint així la calidesa de l’afecte i magnitud d'amor que hi havia entre nosaltres, una poderosa força, la qual ni una bèstia com aquella podia véncer.

Nuria Albiach Benito. 2n batxillerat B
IES Berenguer Dalmau. Catarroja