1 de març 2012


Dietari del Dr. Lluc Durbà

Dafloy Dadagluj i l’Antisentiment

Tot semblava normal, un immens desert amb la seua característica temperatura, uns 318 graus Kelvin. Ens havíem dirigit cap a Dafloy Dadagluj i allí, en la zona que batejàrem com Llan A, ocorregué tot. A poc a poc, el terra començà a tremolar i el cel es cobrí de sorra i pedres. Ens submergírem en un núvol marró que ens impedia veure i ens ofegava. Va ser quan visquí una sensació indescriptible: ja no sentia res, no veia, no olorava, no assaboria, no tocava, no respirava. Havia deixat el cos, havia deixat d’estar. Ara, només era. A soles jo, la meua ànima. I aleshores, algú parlà: “Que estàs espantat? Tranquil. Estàs sentint (sense sentits) la Veritat en tota la seua majestuositat. La teua bondat i sana curiositat per la naturalesa t’han permés percebre-la, cosa que a la majoria li resultaria impossible perquè solen estar distrets i allunyats, s’han oblidat d’allò que realment són. Tot el qui aplega ací té l’oportunitat de redescobrir­-se i continuar fins la mort amb la certesa que la Saviesa està a l’abast dels que no en dubten. Tanmateix, la resta, seran consumits per les seues pròpies pors, conviccions, pensaments o intencions negatives”. I s’acabà. Caiguí per una espiral de sensacions nul·les i em despertí tirat en mig del desert. Ara sabia que davall la ignorància de l’ésser humà s’amagava quelcom més. Continuí caminant fins el poblat d’una tribu nòmada on m’acolliren, els Pica Piedrà. I allí m’he quedat, amb el propòsit de recuperar els materials dels meus companys desapareguts. Per cert, el Xaman em contà que sols recordaven que açò li haguera passat a un home feia uns dos mil anys.

Alejandro Hueso Gamón. 2n batxillerat A
IES Berenguer Dalmau. Catarroja


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.