14 de febr. 2013




Admirable C.
Aquí té la carta que esperava.
Sé molt bé que està exhausta de buscar testimonis i no avançar en la seua recerca íntima i col·lectiva.
Sóc Lluís Guirau, qui li va lliurar aquelles cartes el dia que signava llibres a  Catalònia. Veig que han donat un bon fruit, l’artista crea la millor obra des del desamor o des del desassosec.
El meu pare va educar-me tot sol, la meva mare va morir quan jo tenia 5 anys, però la recorde, crega’m. La meva mare i la seva no solament es coneixien, eren amigues i confidents. Cecília li demanà el favor de la custòdia clandestina d’aquelles cartes quan sospità que la seua vida corria perill.
Fa uns anys, buidava la golfa de casa per a una reconstrucció i, dins d’un bagul de fusta de caoba, les vaig trobar. El meu pare sempre es va esforçar per mantindre viva la imatge de la seua esposa i em parlava també de les seues amistats, de Cecília Balaguer.
Durant una època les dues foren agents secrets del bàndol republicà, fins que la seva mare va decidir prestar serveis també al feixisme, una decisió temerària, potser, segons mon pare, per possible venjança a Albert Camus que l’havia repudiada. Aquesta circumstància, sens dubte, va  provocar el trist desenllaç de la seva mare. L’amor ha destrossat més vides que la guerra, diuen.
Senyora, aquesta és la meua resposta, vosté en necessita una i mil.
Lluís Guirau

Sergio Morant Gálvez. 1r de Bat. A. IES Enric Valor (Picanya)


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada