14 de febr. 2013




Bon dia, senyora,

La lectura de la seua profunda novel·la m’ha engrescat a oferir-li una informació que podrà, a ben segur, aportar llum a la seva cerca. Em trobe en una situació semblant a la de vosté. El meu nom és Laurence i la meva mare, Amélie, també va morir l’any 1960 a Avignon. L’apunyalaren en un carreró estret, prop de Le Pontet. La policia digué que la causa fou un robatori perpetrat per algerians, però segurament, també va estar un crim encarregat, com el de la seva mare.
Indagant durant anys, des de l’inici vaig esclarir que la meva mare era també una més de les amants d’Albert Camus. No obstant això i, a diferència de vosté, jo n’estic segura que Camus no és el meu progenitor car es conegueren després del meu naixement.
Des d’aleshores s’ha comentat a Avignon que aquelles morts no foren ben resoltes, donat que totes dues havien estat relacionades sentimentalment amb el cèlebre escriptor.
Per concloure, senyora, li llance aquesta asseveració: l’esposa de Camus estava darrere d’aquestos fets, directa o indirectament. En aquells moments tothom era espia, conspirador o conjurador i, com més temps passa, més em convenç aquesta hipòtesi que he volgut confrontar amb les seves. Li pregue encaridament que l’analitze  i m’oferisca la seua conclusió. Gràcies.
Laurence Devernois

Raquel Casaban Barberan. 1r de Bat A. IES Enric Valor (Picanya)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada